Comunicat del SPCR davant els actes de repressió policial esdevinguts en els locals de CNT Sabadell

Des del Comitè Regional volem fer extensiu a la resta de l’organització l’arbitrarietat i el despropòsit creat el passat dia 15 de Maig per part dels Mossos d’Esquadra, arran dels fets que passem a detallar.

 

 

A les 6 del matí del dia 15 de Maig es van presentar al local del Sindicat de Sabadell 6 dotacions d’antidisturbis, sense cap ordre judicial forçant la porta del local i entrant en l’espai cedit als col·lectius 15M Sabadell, Xarxa D’Intercanvi de Sabadell, i altres col·lectius i individualitats.

 

 

Una vegada dins es van fer destrosses a la biblioteca confiscant-se material informàtic i propaganda amb la finalitat de trobar algun tipus de relació amb el suposat grup Bandera Negra. A dia d’avui queda confirmada l’empresonament de 5 persones previ pas per l’Audiència Nacional, per pertànyer al Grup Bandera Negra, del que no tenim constància que existeixi dins del territori català.

 

 

Pel que fa a membres del Sindicat i de l’Ateneu Llibertari no hi ha cap detingut. La versió maniquea de la qual els mitjans de comunicació de tot el país es van fer ressò, al llarg del dia 15 i posteriors introduint termes com a ‘violents’ o ‘terroristes’ a les notícies relacionades, demostra una política de fets consumats, sense el menor contrast amb l’objectiu últim d’estigmatitzar i definir negativament, la tasca sindical i cultural realitzada tant per la CNT (propietària del local), com pels diferents col·lectius que utilitzen l’espai cedit pel sindicat.

 

 

No creiem que sigui casualitat l’entrada en un espai utilitzat pel 15M de Sabadell el mateix dia del seu aniversari, i setmanes després que els periodistes a sou del capital i/o de l’Estat advertien segons fonts policials o del CNI de la infiltració d’anarquistes en moviments com el 15M.

 

Aquesta falta d’ètica periodística, ens posa sobre la taula la connexió directa de les forces repressives amb els mitjans de comunicació, com un tot homogeni i aclaparador que no dóna lloc a cap rectificació per part dels afectats en el moment dels fets generant la més patètica indefensió.

 

 

Entenem que aquest tipus d’actuacions tenen la missió encomanada d’espantar, i situar dins de categories estigmatitzades a tots aquells moviments socials que estan a dia d’avui denunciant i lluitant enfront dels abusos d’un règim econòmic i polític desigual, aliens a la política de pactes que en aquest moment estan duent a terme els denominats agents socials, amb la finalitat de separar i preparar a la societat per a futures onades repressives.

 

 

Per tot això lluny de paralitzar-nos amb la por, és important recuperar l’ànim fent front a la repressió, continuant amb la nostra lluita diària.

 

Comitè Regional Catalunya – Balears

 

Confederació Nacional del Treball

CNT Sabadell fa una xerrada sobre “mecanismes de defensa dels treballadors/es davant la situació actual”

El passat divendres 5 d’ abril el sindicat de CNT de Sabadell va fer una xerrada al casal Pere Quart sobre quins mecanismes de defensa tenim avui dia  els treballadors/es.

Primer es va fer una breu introducció sobre el que ha estat un avanç del capitalisme, que juntament amb els governs han afavorit el marc just per a poder aconseguir el màxim de beneficis sense cap força que els pugui aturar, apuntant també la nostra responsabilitat com a treballadors/es, considerant-nos classe mitjana sense ser-ho, deixant via lliure al capitalisme.

Després, s’ ha explicat què és la CNT, com funciona l’ anarcosindicalisme,  i perquè som diferents dels altres sindicats en quant a funcionament.

El company de la comissió d’ acció sindical ha exposat diferents casos pràctics de lluites concretes portades des del sindicat a la nostra ciutat, i què fem dia a dia per  fer front a les agressions concretes que rebem.

Per acabar s’ ha obert un torn de paraules on s’ exposaven dubtes, preguntes i reflexions.

Agraïm  a totes les persones que van assistir a la xerrada, també comentar que trobem força positiu l´ haver utilitzat un espai extern del Sindicat com el casal Pere Quart .

En breu començarem les Jornades llibertàries 2013.

Esteu atents a les convocatòries.

Comissió d´acció Sindical

CNT Sabadell

L’ ERO no s’ aplicarà a Acaservi

Amb data del 18 de febrer de 2013, el Comité d’ Empresa a Acaservi ha donat a conèixer l’ intenció de l’ empresa de retirar l’ ERO previst d’ aplicar a 13 treballadors i treballadores a Acaservi, gestora de l’ atenció en carretera del Grup Racc.

Després de gairebé una setmana d’ aturades parcials convocades per la CNT de Barcelona als diferents torns en l’ atenció en carretera del Racc, (gestionada per Acaservi), aquesta empresa, reunida amb el Comité d’ Empresa, acorda retirar l’ ERO que amenaçava amb l’ acomiadament a 13 treballadors i treballadores d’ Acaservi i a 194 del total de la plantilla del Grup Racc. El punts d’ aquest acord són els següents:

-Retirada dels 13 acomiadaments previstos a Acaservi

- Comptabilitzar les baixes voluntàries que s’ han donat al llarg del procès .

-Baixada del 5% del salari brut anual a la plantilla

-Compromís de no aplicar acomiadament col·lectiu fins desembre de 2013.

- Indemnització de 31 dies per any amb un màxim de 18 mensualitats més un lineal de 1000 euros. (Abans oferien 20 dies per any amb un màxim de 13 mensualitats)

La Secció Sindical de la CNT a Acaservi ho celebra enormement, doncs es tracta inequívocament d’ una victoria, però agredolça, doncs l’ ERO encara s’ aplicarà a 181 treballadors i treballadores del Grup Racc. A més, la Secció no troba dades objectives suficients que justifiquin la reducció salarial. Amb aquesta mesura, l’ esforç recau novament en els treballadors i treballadores, mentre l’ empresa manté subcontractes, com Konecta. És per això que continuarà amb la vaga malgrat la retirada de l’ ERO a Acaservi, fins que no finalitzi el procès de negociació a totes les empreses.

Així mateix, tampoc es motiu d’ alegria per la Secció el que, tant Acaservi com el Comité d’ Empresa hagin arribat a cap acord obviant que la negociació del mateix hauria d’ haver estat amb aquest sindicat, únic convocant de la vaga d’ aturades parcials que es duia a terme des de fa una setmana i que, ara mateix, encara continua. La secció lamenta també l’ actitud del Comité d’ Empresa que ha trigat tres dies en donar a conèixer aquesta informació i que, mentre tant, hagi tractat d’ apoderar-se de la convocatòria de vaga de la CNT, llençant consignes de desconvocatoria de la mateixa, a diferents xarxes socials i entre els treballadors i les treballadores.

Per a la Secció és de vital importància agrair a cadascún dels sindicats de la Regional catalana i de la resta del país l’ esforç i el treball que han dut a terme des de que es va anunciar aquest ERO. Hem donat un exemple de força, contundència i solidaritat sense precedents a tots i totes els treballadores i treballadores del Racc a tota Espanya, i a la societat en general. La Secció agraeix totes i cadascuna de les concentracions que s´han realitzat als diferents punts geogràfics i les innumerables vegades que s’ ha cridat “Al Racc ni ERO ni hòsties!”

La Secció també vol agrair l’ implicació de la militància del SOV de Barcelona, sense la qual aquesta victòria no es podria haver assolit mai. Així també, ha estat de vital importància l’ assessorament al llarg d’ aquest mes dels companys i les companyes de Jurídica i Sindical del Comité Confederal de la CNT i del Gabinet Tècnic.

La Coordinadora Laboral i de Suport Mutu ha defensat els 194 llocs de feina des d’ un primer moment, fent una labor de sociabilitzar el conflicte molt i molt important que volem tornar a agraïr.

Els socis i les sòcies del Racc també han jugat un paper molt especial en aquesta lluita: així ho reflexen la recollida de signatures, tant online com a peu de carrer, les queixes que han manifestat a diferents delegacions del Racc, les baixes i la col·laboració en la difusió a través de xarxes socials.

Definitivament, aquest ERO l’ hem aturat entre tots i totes.

-Secció Sindical de la CNT a Acaservi-

-Premsa CNT-AIT Barcelona-

CNT acusa al govern de practicar una política intencionada de destrucció de treball i augment de l’atur

El sindicat anarcosindicalista considera que les dades de l’atur, conegudes ahir , són el resultat de les polítiques de retallades i acomiadaments impulsades des dels diferents governs i des de les institucions europees.

CNT considera que les dades de l’EPA, conegudes ahir, no fan sinó evidenciar els efectes de les polítiques reals que s’estan impulsant, i que tenen com a resultat conegut, assumit i buscat, la multiplicació dels acomiadaments i la destrucció sistemàtica de llocs de Treball. El sindicat anarcosindicalista afirma que el discurs oficial de creació d’ocupació no és més que una justificació per tal d’aplicar més retallades de drets, la precarització, i el desmuntatge dels serveis públics, i l’aposta per les polítiques a favor dels interessos de la patronal i la banca.

Per la CNT, sis milions d’aturats no fan sinó constatar el caràcter irracional d’un sistema econòmic que prima els beneficis de la patronal i la banca davant les necessitats i el benestar de la societat. Un sistema econòmic que descuida necessitats com l’educació, la sanitat, i la cura de les persones i del medi, mentre que les persones amb la capacitat, la voluntat i els coneixements per satisfer aquestes necessitats es troben sense recursos.

CNT acusa la patronal i el govern de no deixar, amb cada mesura, de fomentar l’atur com a mecanisme per aconseguir imposar menys salaris, condicions de treball més precàries, i fer retrocedir dècades de lluita obrera, estenent la por entre la classe obrera.

CNT ha convocat per al pròxim 15 de febrer una jornada d’acció a la que crida a participar als treballadors en atur ja que consideracia que res es pot esperar dels governs d’un i altre signe  pels que el treball només és un reclam per les campanyes electorals i publicitàries. De la mateixa manera, els anarcosindicalistes poc o res podem esperar del sindicalisme institucional, còmplice dels ERE’S i acomiadaments, i que, durant anys, han fet de l’atur juntament amb la patronal, un negoci a través de les subvencions per l’engany de la formació i la orientació laboral.

CNT espera que només desde la mobilització i la autoorganització dels  treballadors/es en atur es podran imposar mesures radicals contra aquesta situació, apostant pel repartiment del treball i la riquessa, avançant cap a un canvi de sistema amb mesures contràries a les que s’estant impulsant:

Reduint la jornada laboral;

Avançant l’ edat de jubilació;

Prohibint les hores extres i el treball a preu fet;

I garantint prestacions dignes i suficients per cada treballador o treballadora en atur.

 

 

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CNT-AIT

La CNT acorda anar a la vaga general a la tardor de 2012 en convocatòries unitàries amb el sindicalisme combatiu i oposat al pacte social

La CNT vol traslladar a la resta d’organitzacions sindicals amb les quals treballa la necessitat d’avançar amb passos concrets cap a una convocatòria d’aquest tipus, el que exigeix ​​un pla de treball previ, compromisos clars i un calendari de mobilitzacions amb capacitat de sumar suports de organitzacions sindicals i moviments socials a nivell confederal i en diferents territoris i sectors.

Una convocatòria de vaga general al marge i més enllà de CCOO i UGT necessita d’un ampli grau d’acord entre les organitzacions sindicals implicades, respecte als diferents ritmes i processos de decisió, i una voluntat d’acord i treball en comú que permeti madurar una convocatòria amb capacitat de trencar el cercle mediàtic i tenir un impacte social i laboral significatiu, cosa que fins ara no hem aconseguit.

No es tracta tant de fixar una data, sinó de prendre un camí propi, establint unitàriament un pla de treball conjunt d’acció i mobilització, de recollida de suports cap a la vaga general, d’elaborar una estratègia comuna, única manera de trencar el monopoli del sindicalisme institucional i pactista sobre aquest tipus de convocatòries, evitant els errors de mobilitzacions aïllades d’un sol dia i el desprestigi d’una eina com és la vaga general.

Des de CNT hem traslladat a la CGT nostra la voluntat d’anar a una convocatòria de vaga general des del sindicalisme combatiu, proposant reconduir la seva iniciativa de vaga general per al 31 d’octubre, que no compleix amb les requisits que estem plantejant, cap a una nova data plantejada col · lectivament, amb termini per sumar més suports i elaborant un pla de treball real cap a aquesta, el que situem com a mínims a mitjans de novembre.

Creiem que l’anunci, fet aquesta setmana, d’una probable convocatòria per a mitjans de novembre d’una aturada de 24 hores per part de CCOO i UGT, després de mesos d’oscil · lar entre les reclamacions de negociació amb el govern i propostes estèrils i dilatòries com la de celebració d’un referèndum, no ha de fer abandonar els passos fets per prendre la iniciativa i que, per tant, no ens hem de limitar, per part del sindicalisme combatiu, a sumar-nos a una convocatòria que sigui gestionada, de nou en exclusiva, des dels pressupostos del sindicalisme institucional.

Creiem que la imminent convocatòria de vaga general per a mitjans de novembre, una convocatòria que no és aliena a la pressió i la mobilització social, fa que el nostre repte sigui la posada en marxa d’una convocatòria i un pla de treball propi per a aquesta data, dotant-la de contingut i tractant de desbordar el model d’aturada, de vegades ni de 24 hores, de CCOO i UGT.

Tenim el repte d’anar més enllà d’ una convocatòria de vaga a la qual, molt ens temem, CCOO i UGT no donaran continuïtat, conformant-se amb poc més que justificar la seva existència com a mediadors del conflicte social. Per això, és fonamental una estratègia comuna del sindicalisme combatiu per aquesta data i la seva continuïtat, reconduint els debats i propostes sobre una convocatòria de vaga general a la nova situació.

Necessitem una estratègia que ens permeti sortir reforçats d’aquesta convocatòria per plantejar la seva continuïtat, noves convocatòries i la necessitat d’anar més enllà de les aturades de 24 hores. Una estratègia que haurem de construir respectant els processos unitaris, les diferents realitats sectorials i territorials, entre els que tinguem una voluntat real de traçar un camí propi i trencar amb les dinàmiques del sindicalisme estèril i pactista de CCOO i UGT.

L’atac que estem patint no exigeix ​​altre cosa.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CNT

13-14 Setembre. CNT convoca accions contra el rescat i la banca

Dins de la campanya contra les atacs socials i laborals, CNT ha convocat els propers 13-14 de setembre accions contra la banca a tot l’estat. Igual que en les accions contra l’atur, estan previstes accions i mobilitzacions en desenes de ciutats i pobles.

Durant anys la banca i el sector immobiliari van inflar una bombolla especulativa que va proporcionar enormes beneficis a banquers, constructors i promotors immobiliaris, mentre convertien en un producte de luxe un dret bàsic com és un habitatge digne.

Milions de treballadors i treballadores acabem esclavitzats per hipoteques i préstecs per accedir a l’habitatge i altres productes de consum davant l’estancament dels salaris reals. Molts altres, especialment els més joves, ni tan sols podíem accedir a l’habitatge, patint l’ocupació precària que aquesta mateixa bombolla especulativa produïa.

Quan la bombolla va punxar, el poder polític unit al poder  financer per forts llaços i anys de pràctiques corruptes va acudir al socors dels bancs en una gegantina operació de socialització de les pèrdues, mentre que els beneficis fa temps que estan en un lloc segur en els paradisos fiscals.

S’han dedicat enormes quantitats de recursos públics a evitar la fallida bancària, recursos que s’obtenien de les retallades en els serveis socials, sanitat i educació pública, prestacions per atur, pensions, etc. Una pràctica iniciada pel govern del PSOE i aprofundida pel govern del PP. Milions d’euros que no han estat utilitzats per a generar ocupació o finançar necessitats socials, com al·legava la propaganda governamental, sinó que han estat acaparats pels bancs, en els foscos forats dels balanços comptables, quan no han estat prestats de nou a l’estat a un alt interès, en pràctiques usureres que han generat un deute que paguem tots i totes.

Mentre, els directius dels bancs continuen cobrant milionaris sous i bons sense que a cap d’ells se’ls hagin demanat responsabilitats per la seva gestió. Una banca que, mentre acumula centenars de milers d’habitatges buits en els seus inflats balanços, practica una política de desnonaments massius que ha portat a centenars de milers de famílies obreres a perdre el seu habitatge, mentre segueixen encadenats a deutes de per vida. Una banca a la que mitjançant l’anomenat “banc dolent” l’estat li va a comprar aquest enorme parc immobiliari sobrevalorat, sense donar-li  cap ús social, per permetre’ls recuperar la seva taxa de benefici mentre de nou tots assumim les pèrdues.

Tot això no és sinó un enorme atracament contra els treballadors i treballadores. Un espoli contra la sanitat, l’educació i altres serveis públics, a mans de polítics al servei de la banca que tracten d’ encadenar al pagament d’un deute il · legítim que comprometrà per anys les possibilitats d’una vida digna per a la majoria de la societat.

Per tot això, des de CNT cridem el 13 i 14 de setembre a actuar contra la banca i a organitzar-nos per:
• Trencar amb la cadena del deute, negant-nos a pagar un deute il · legítim i que no hem generat, negant-nos a acceptar el xantatge de les institucions financeres per a la imposició de retallades de drets.

• Desemmascarar als beneficiaris d’aquesta gran estafa, denunciant i actuant contra els que estan darrere dels moviments especulatius i les pràctiques usureres, aclarint la destinació dels recursos públics dedicats a la banca.
Acabar amb la complicitat de la banca amb l’evasió fiscal i els paradisos fiscals, prenent mesures contra aquests.

• Denunciar la complicitat dels partits polítics i el silenci còmplice del sindicalisme institucional amb anys de pràctiques partidistes especulatives, corruptes, malgastadores i antiecològiques des de les administracions i els consells d’administració de bancs i caixes d’estalvi.

• Exigir la paralització dels desnonaments de treballadors i treballadores, recuperant sota control obrer els centenars de milers d’habitatges de la banca donant una finalitat social els centenars de milers d’habitatges de la banca.

• Trencar amb un model polític i econòmic al servei de l’elit financera, i construir una altra societat on recuperem el control de l’economia, i dels immensos recursos acaparats per la banca, de les nostres vides i dels nostres recursos per posar-les al servei de la satisfacció de les necessitats de tots i totes.

30-31 de Agost: La CNT es mou contra l’atur

La central anarcosindicalista promou actes i concentracions per als dies 30 i 31 d’agost, davant les oficines del servei públic d’ocupació de desenes de ciutats. La campanya continuarà al setembre amb actes contra la banca.

Dins de la campanya iniciada per la CNT contra la reforma laboral, les retallades i l’atur, el sindicat ha convocat, els dies 30 i 31 d’agost, actes en les oficines del servei públic d’ocupació en desenes de ciutats, per denunciar la situació per la qual passen els més de cinc milions de treballadors i treballadores en atur que hi ha actualment a l’estat espanyol, i que per CNT són producte directe de la política econòmica del govern.

La CNT considera que cap sortida a la crisi econòmica podrà ser efectiva ni útil per a la societat si no passa pel repartiment del treball i de la riquesa. “Només aconseguint una millora substancial de les condicions de vida dels més desfavorits pel sistema i les seves crisis, aconseguirem avançar com a societat,” afirmen des del Secretariat Confederal.

Els anarcosindicalistes entenen que el futur que preveu el govern i els amos del poder econòmic i financer és terrible i ja està escrit: “El sistema ja ha descomptat als aturats com a problema, que les mesures aprovades no faran sinó agreujar, perquè assumeix que l’atur existent serà de llarga durada i que per a aquests treballadors acomiadats o aquests joves que mai han treballat no hi haurà  ocupació en la pròxima dècada. I això és una cosa que no podem acceptar, perquè és una condemna per les famílies obreres que ja ha estat dictada pel poder “.

CNT considera que el debat suscitat per la renovació del Pla Prepara no fa sinó posar de manifest el caràcter insuficient de l’anterior pla, tant en les quantitats com en la cobertura i l’insult a la dignitat dels treballadors que suposen les reformes introduïdes en la pròrroga aprovada pel govern, quan es manegen per subsidis i prestacions, quantitats totalment insuficients per pal · liar la dramàtica situació que la desocupació massiva està creant en els milions de treballadors/es que no reben ingressos suficients per cobrir les seves necessitats bàsiques.

Per a CNT, “la reforma del Prepara, unida a la retallada en la prestació per desocupació, les noves dificultats per a l’accés a la renda d’inserció, i les recents reformes per afavorir els acomiadaments a l’empresa privada i en l’administració pública, acordades per el govern del PP, no fan sinó posar de manifest que els treballadors i treballadores en atur són l’última prioritat dels governs, que mentre dediquen milions d’euros al rescat de la banca i al pagament d’un deute il · legítim, no fan sinó retallar la protecció social contra els efectes que les seves pròpies polítiques generen “.

Davant aquest escenari, la CNT crida als treballadors/es  asortir al carrer,  especialment els que estan a l’atur, als que crida a organitzar-se i prendre el carrer, fent de l’atur un problema social i polític, exigint un canvi en les polítiques que s’apliquen des de Madrid-Berlín, afirmant que “ningú ens regalarà res, no aconseguirem un treball o una prestació dignes si no ens convertim en un problema social: mentre estiguem tancats a casa nostra, ens aniran colpejant més i més dur, si volem que ens considerin persones i que s’atengui als nostres drets, haurem de colpejar nosaltres, perquè se’ns vegi, se’ns senti i per demostrar que tenim dignitat “.

Per la CNT també és important subratllar que, “En qualsevol cas, no tornarem a l’escenari anterior, ni el volem”, sinó que ara és quan “podem buscar alternatives reals i pràctiques, ara és quan la societat en el seu conjunt ha de interioritzar que el capitalisme no funciona, que no és capaç de produir benestar, sinó desigualtats i per tant, hem de construir una nova economia “.

En aquesta línia, i partint de la necessitat de repartir el treball i la riquesa, el sindicat proposa:

REPARTIMENT DEL TREBALL

- Reducció de la jornada laboral setmanal a 30 hores, sense reducció salarial.

- Prohibició de la pluriocupació i de de les hores extraordinàries excepte les que es derivin de catàstrofes naturals.

- Cessament de les pràctiques gratuïtes i similars a les empreses: tot treball ha de ser remunerat dignament.

- Fixació de l’edat de jubilació als 55 anys i prohibició de la permanència en el lloc de treball un cop superada aquesta edat.

- Augment del període de vacances de 31 dies laborables anuals i del permís de maternitat-paternitat als 3 primers anys.

REPARTIMENT DE LA RIQUESA

- Augment de la cobertura de la prestació per desocupació. Tant en període de cobertura com en la quantia de la prestació.

- Cobertura universal dels treballadors i treballadores en atur, que esgotin la seva prestació o no tinguin dret, mitjançant un ingrés que els hi permeti satisfer les seves necessitats bàsiques.

- Eliminació del negoci de la “formació per a l’ocupació” del qual es beneficien “sindicats” i empresaris, destinant els recursos al sistema públic de formació professional.

- Eliminació dels contractes precaris de formació i pràctiques, foment de l’ocupació, eliminació dels contractes temporals i precaris.
Secretaria de Premsa

Secretariat Permanent del Comitè ConfederaL

CNT: Nova campanya de mobilitzacions i crida a estendre la Vaga General del 26-S

 La CNT iniciarà en les pròximes setmanes una nova campanya de mobilitzacions que tindrà com a objectiu als responsables i als beneficiaris de les polítiques que, contra la classe treballadora, estan impulsant els diferents governs i les institucions europees, al servei de la banca i la gran patronal.

En concret, el 30-31 d’agost, CNT realitzarà accions i mobilitzacions davant les oficines de l’atur a nivell estatal, per denunciar la situació d’atur massiu que està provocant la política del govern, les retallades en la protecció als treballadors i treballadores en atur i defensar les alternatives de la CNT davant aquest problema.
La campanya continuarà els dies 13 i 14 de setembre, en què CNT es mobilitzarà contra la banca, impulsora i principal beneficiària de les polítiques de retallades imposades pels diferents governs.
Per a CNT, l’anomenada crisi econòmica no és sinó la forma quotidiana de funcionament del capitalisme, gestionat per elits decidides a suprimir les conquestes obreres i populars, en un desesperat intent per mantenir a flotació un vaixell que fa aigües a ulls vista.
Davant d’això, CNT aposta per la mobilització general i sostinguda, amb respostes contundents, acords amb la gravetat dels atacs que estem patint els treballadors i treballadores.
Apuntem a un canvi radical de model econòmic, polític i social, més enllà de la mera aspiració malenconiosa a recuperar el “status quo” que ha imperat des de l’anomenada “transició democràtica”, o una estèril alternança partidista dins d’un model polític, econòmic i sindical que forma part del problema i que es troba en l’origen de la dramàtica situació que pateix avui la classe treballadora.

Per això, CNT rebutja les conclusions i propostes de l’anomenada “Cimera Social”, impulsada des del sindicalisme de CCOO i UGT.
Un sindicalisme que, després de mirar cap a una altra banda quan es precarizaba el món del treball, després d’acceptar, quan no pactar, les successives reformes contra els drets laborals bàsics i contra el sistema públic de pensions, mentre recolza l’entramat institucional europeu, una Constitució i uns Tractats Europeus, que col · loca a la classe treballadora europea als peus de la patronal i de les institucions financeres, es limita ara a proposar ara una ambigua volta a una situació anterior a la “crisi”, cosa que deixa clara que la seva pretensió principal és que l’estat els segueixi reconeixent el seu paper de mediadors i conciliadors del conflicte social.
La “Cimera Social” no pretén sinó aglutinar entorn del sindicalisme institucional el moviment social de resposta a aquests atacs, tractant de silenciar el protagonisme que en l’últim any han tingut en les mobilitzacions i el seu qüestionament als responsables del pacte social, i la recerca d’alternatives . Per això dirigeixen la mobilització a carrerons sense sortida o a estèrils propostes, com ho són el ja rebutjat referèndum o l’organització d’una consulta social, propostes que no fan sinó desviar l’atenció sobre la manca de continuïtat de la vaga general del 29m i la seva negativa a posar en marxa un veritable procés vaguístic d’acord amb la gravetat dels atacs.
La gravetat de la situació, i el retrocés social que es pretén, exigeix ​​la unitat dels treballadors i treballadores, i de totes les organitzacions de classe, però al voltant d’un procés real de lluita, des de la ruptura amb el pacte social, i analitzant les causes que ens han portat a aquesta situació. Per això CNT estarà al carrer, d’on no ha sortit en els últims anys, amb mobilitzacions pròpies i també, colze a colze amb els qui vulguin realment lluitar en aquest sentit.
En la situació que estem vivint tots els treballadors i treballadores disposats i disposades a la lluita per un canvi social, hem de reflexionar sobre la necessitat de dotar-nos d’una organització sindical disposada a això, i sobre la urgència de trencar amb un model sindical i polític que no ha fet sinó facilitar el debilitament, derrota rere derrota, del moviment obrer.
La convocatòria d’una vaga general de 24 hores a Euskadi i Navarra per al proper 26 de setembre ens col · loca a tots davant la disjuntiva d’assumir la nostra responsabilitat, els motius que justifiquen aquesta vaga s’estenen més enllà d’aquests territoris al conjunt de la classe treballadora i per això interpel · la directament a la voluntat real de lluita dels qui, ara per ara, tenen la capacitat d’estendre aquesta convocatòria a tot l’estat, que han de donar la cara i no amagar-se darrere d’absurds referèndums, o de l’enèsima manifestació.

En aquest sentit CNT fa una crida a altres organitzacions sindicals combatives, als moviments socials i als treballadors i treballadores en general per treballar per desbordar i estendre les vagues sectorials i d’empresa previstes per al mes de setembre, per tractar de fer de l’extensió de la vaga del 26S a tot l’estat un procés irreversible, i després d’aquesta apostar per anar més enllà de les aturades de 24 hores, cap a un procés vaguístic amb capacitat real de qüestionar el model polític i econòmic.
En aquest sentit, i de no estendre finalment la convocatòria, CNT, convocant de la vaga a Euskadi, al costat de ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS, EHNE, Hiru, CGT i més d’un centenar d’organitzacions socials, convocarà el 26S a tot l’estat una Jornada de Lluita en suport a aquesta vaga general, jornada que ha proposat organitzar de manera conjunta a altres organitzacions sindicals combatives.
Davant l’atur, les retallades i el pacte social. Ni consultes, ni referèndums, és l’hora de lluitar. Cap a la Vaga General.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal.

 

 

CNT Sabadell davant les noves detencions a la ciutat

Des del sindicat de la CNT de Sabadell lamentem les detencions ocorregudes el passat 18 de Juliol a la nostra ciutat.

Val a dir que  com sempre, seguirem treballant sense desviar-nos ni un pam dels nostres plantejaments i estratègies, convençuts que és el camí. Entenem que les detencions d’ ahir a Sabadell son la feina normal de la policia, la repressió al servei de les empreses, bancs,  i governs.

Ens costa molt entendre algunes coses, de la jornada , la primera és que hi hagués tants escura-vots  sabadellencs per allà, pràcticament hi eren tots els “d’esquerres” excepte el Bustos… Tots ens comprenen, però  ai!!!   ja se sap… mana CiU, demà tornaran a ser ells els que manin…El cert és que no entenem el suport de tants partits polítics a Sabadell Lluitant, així com el circ surrealista de “periodistes”.

A més, un detall,  informar a la Carme Garcia, que per part nostra, ni pensàvem  anar a la seva manifestació, perquè nosaltres, com tants treballadors/es, coresponsabilitzem a l’ esquerra que ells abanderen de la nostra situació actual, ara criden quan han estat callats tant de temps…

Agraïm les mostres de suport de la gent i ens solidaritzem amb els companys detinguts.

Ante los recortes de derechos, es la hora de luchar

El gobierno de turno, el de Rajoy, ha comunicado hoy las medidas que las instituciones políticas y financieras europeas han impuesto como contrapartidas al rescate de la banca. Las medidas anunciadas ponen fin al espectáculo de mentiras de las últimas semanas, con las que el gobierno pretendía vendernos un rescate que no era un rescate y que no exigía nuevos recortes.

Esta es la factura, una más, del rescate bancario consecuencia de años de especulación, una factura que estamos pagando la clase trabajadora con este nuevo hachazo a los servicios sociales, a las prestaciones por desempleo, las pensiones y a los salarios de los empleados públicos.

Así, se sube los impuestos indirectos como el IVA, que gravan de forma más injusta a las clases trabajadoras, que ya soportan el grueso de la presión fiscal, con lo que vemos nuestro poder adquisitivo reducido día a día, más aún cuando a la subida de impuestos se le une la congelación salarial pactada por empresarios y CCOO-UGT, cuando no se nos recorta directamente el sueldo a resultas de una reforma laboral aún más agresiva contra los derechos de los trabajadores tras el trámite parlamentario, o por los continuos recortes al salario de los empleados públicos.

Por contra, se rebajan las cotizaciones sociales de los empresarios, un punto este año y otro punto adicional para el año que viene, se mantienen las bonificaciones para los contratos más precarios como el de aprendizaje o emprendedores, y se plantea una amnistía fiscal que da cada vez mejores condiciones a los grandes defraudadores, mientras se preparan para poner a disposición de la patronal los sectores estratégicos más rentables como el ferroviario y el aeroportuario.

Para seguir cebándose con los más débiles, recortan las prestaciones por desempleo, las contributivas con un recorte del 10% a partir del sexto mes de prestación, y las no contributivas con la eliminación del subsidio del PREPARA y mayores requisitos para la percepción de la RAI, todo ello cuando padecemos niveles de paro que no dejan de crecer y que no dejarán de crecer con medidas que no hacen sino promover los despidos y el desempleo.

De igual forma, aprovechan el pacto sobre la reforma del sistema de pensiones que puso en marcha el PSOE con el apoyo de CCOO y UGT, para acelerar ahora el retraso de la edad de jubilación a los 67 años.

Los gobiernos y las instituciones europeas están aplicando políticas que no tienen otro objetivo que hacer pasar como inevitables todo un conjunto de medidas inaceptables que suponen un atraco contra los derechos y el bienestar de los trabajadores y trabajadoras, especialmente en los países del sur de Europa, a quienes no se nos presenta otra alternativa que la devaluación de nuestros salarios, nuestros derechos y nuestras condiciones de vida, en un escenario de privatización y desmontaje de servicios públicos y sociales que eran ya muy insuficientes.

El mismo día que se anunciaban estos recortes, llegaba la marcha minera a Madrid. La situación social creada por los recortes y los constantes ataques del Gobierno exigen la extensión de luchas como la minera a todos los sectores sociales. Todos los trabajadores y trabajadoras, en activo o en paro, públicos o de la empresa privada, tenemos los mismos motivos para luchar, en la calle y en las empresas, porque es la hora extender la solidaridad de clase y la unidad de las luchas.

Desde CNT consideramos que no podemos seguir esperando. Lo único que nos espera, si los trabajadores y trabajadoras no nos movilizamos de forma masiva y contundente, son nuevas oleadas de recortes. Es hora de romper con un sistema político y económico corrupto que hace aguas, e intervenido de hecho por las instituciones financieras internacionales.

Es el momento de ponernos en marcha. Organizaciones sindicales combativas y movimientos sociales debemos romper la fragmentación de las luchas, acabar con movilizaciones simbólicas y estériles y poner en pie un calendario de movilizaciones con capacidad de enfrentar y revertir estas políticas en favor de la clase trabajadora, donde la huelga y la paralización de la actividad económica en todos sus aspectos debe ser una herramienta fundamental.
Quienes no lo hagan, y miren para otro lado, estarán traicionando la lucha de la clase trabajadora, porque no podemos seguir esperando.

¡¡¡Hacia la huelga general!!

Secretariado Permanente del Comité Confederal