La CNT impugnarà els acomiadaments a Spanair

El Sindicat CNT ha engegat diverses mesures legals encaminades a obligar a les diverses empreses que han absorbit rutes que SPANAIR va abandonar quan es va declarar en fallida, a fer-se càrrec de part del personal acomiadat.

La central anarcosindicalista estudia demanar responsabilitats als administradors de SPANAIR i a la Generalitat de Catalunya.

Al seu torn fonts del Sindicat posen en coneixement de l’opinió pública que el Departament d’Interior ha posat recentment una multa a treballadors de la CNT a SPANAIR per les mobilitzacions que es van dur a terme al febrer.

La Confederació Nacional del Treball (CNT) ha engegat els seus recursos jurídics per forçar a les empreses que s’han quedat amb rutes anteriorment operades per SPANAIR a subrogar a part de la plantilla. A través del seu Gabinet Tècnic Confederal, la CNT pretén que s’apliqui una claúsula de subrogació del Conveni Col•lectiu del Sector Aeri, cosa que permetria als treballadors de SPANAIR mantenir les seves condicions de treball en les seves noves empreses, molt al contrari del que està succeint amb les suposades recol•locacions.

Davant els indicis que la companyia fos insolvent abans de presentar el concurs de creditors, tenint l’empresa obligació de presentar-ho com a máxim als dos mesos de conèixer la seva situació real, la CNT es planteja demanar responsabilitats als administradors. Al seu torn s’està considerant la possible responsabilitat subsidiària de la Generalitat de Catalunya per la presència d’empreses de capital públic en l’accionariat de SPANAIR.

La CNT també vol mostrar la seva disconformitat davant el fet que recentment el Departament d’Interior ha multat a uns treballadors de la CNT en SPANAIR amb una multa d’entre 300 i 30.000€ per les mobilitzacions del passat mes de Febrer. La central anarcosindicalista ho emmarca dins de la recent *estratégia del *Departament d’Interior de criminalitzar i castigar als sectors de la societat que arran de la Vaga General del passat 29 de Març protesten contra la reforma laboral i la crisi econòmica.

Imatge de la roda de premsa que es va fer ahir al local de la CNT

de l´Hospitalet per informar sobre les accions del Sindicat per la

recol.locació dels treballadors de Spanair

Secció sindical de CNT a Spanair: http://spanaircnt.blogspot.com.es/

CNT Hospitalet: http://cnt-hospi.blogspot.com.es/

Manifest pel Primer de Maig del 2012

Com cada any, el primer de maig marca una cita a totes les persones treballadores per reivindicar els seus interessos davant l’explotació a la qual són sotmeses com a mers instruments de la generació de capital. Aquesta vegada, emperò, ens trobem en un context que no troba precedent en molts anys; una molt accentuada polarització social, fruit de la present crisi i la gestió política de la mateixa, i l’increment de les mesures repressives com a resposta a l’augment de la conflictivitat, ens posen davant d’un escenari en el qual es fa de nou manifestament real l’antagonisme treball-capital.

La xifra de persones aturades (sobretot joves menors de 35 anys), la desregulació del mercat laboral, les retallades en tots els àmbits socials de competència pública o l’encariment de la part no finançada a través de l’erari públic (Sanitat, Educació, Transport, Investigació i Desenvolupament, etc..), estan suposant l’obertura a un escenari qualitativament diferent al qual ens havíem acostumat a viure: un exèrcit de nòmades laborals sense cobertura social pública travessant un territori cada cop més inhòspit.

Mentre tot això va esdevenint-se, les grans empreses (bigger to fail), els bancs… són refinançats amb capital públic que mai retorna en benefici dels més desafavorits per aquesta situació, sinó que es destina a la sanitat interna d’aquestes institucions depredadores mentre es dediquen a allò que anomenen reestructuració.

Si a això li afegim l’enduriment penal per a frenar per la força allò que escapa completament al dret, tenim que l’Estat social de dret s’està convertint en un Estat penal d’excepció. Lleis que es dirigeixen selectivament a una part de la població (aquella part que dissenteix d’acceptar aquesta situació), gestionant la realitat com una situació d’emergència, provocant així l’alarma, la alerta i la por. Aquesta estratègia del poder determina condicions estructurals per la consolidació de la precarietat i la marginació, legitimant el control social i fomentant una nova categoria de persones a les quals poder aplicar amb èxit la política del terror.

Arribats a aquí, nosaltres no arronsarem el cap esperant que ens l’esberlin definitivament -convertint-nos en exèrcit d’alienats i desposseïts de tot-, no abandonarem l’esperit que ha animat a d’altres abans a fer els sacrificis personals necessaris per conquerir allò que per a ells naixia de la dignitat pròpia, ni esperarem a que només ens quedin les cadenes per perdre. Nosaltres continuem esperonant la unió de tots els treballadors i treballadores per a ser capaços i capaces de reconquerir les nostres vides i capgirar aquesta situació injusta, continuem sense aclucar el cap ni convertir-nos en instruments del capital o de cap quadre polític o sindical.
Davant d’aquesta situació a la que no es veu sortida i només podem intuir més amenaces, la CNT continua cridant a la classe treballadora a organitzar-se i lluitar pel món digne en el qual volem viure, perquè allò que ens queda és el que ens correspon: lluitar, lluitar amb tota la nostra energia.

Salut, lluita i anarcosindicalisme!

Bicicletada desde Sabadell fins a l’acte del 1r de Maig a Barcelona.

Hora: 8:45.

Lloc: CNT-AIT Sabadell, Passatge Edgardo Ricetti,16.

La secció sindical d’arqueologia de la CNT obre conflicte amb l’empresa Codex S. Coop

El passat dimarts dia 10 d’abril la plantilla de l’empresa d’arqueologia Codex rebé per part del representant sindical de CCOO una nota en la qual s’exposaven un seguit de mesures a seguir per part de la direcció per fer “viable el funcionament” de la mateixa. Aquestes plantegen una profunda reestructuració de les condicions de treball dins l’empresa que des del nostre parer assenten un precedent que tindrà greus conseqüències per a tot el conjunt de treballadors del sector de l’arqueologia catalana i de la resta de l’Estat.

A canvi d’un seguit de mesures no concretades a seguir per part de la direcció sense afectació pel que fa als treballadors, es planteja l’acomiadament de fins a 6 tècnics, encara sense concretar l’àmbit geogràfic. Finalment l’endarreriment il•legal dels salaris que hem vist aquests darrers mesos i que ja ha estat denunciat per la secció sindical de CNT ha tingut com a corol•lari el definitiu acomiadament de treballadors i treballadores de l’empresa. Tot i així, a aquesta primera mesura cal sumar un seguit de propostes que l’empresa ha decidit tirar endavant aprofitant l’actual marc de relacions laborals, amb les quals planteja virtualment el despenjament del conveni col•lectiu, i que són un greu atac a tots aquells drets aconseguits pels treballadors i treballadores de l’arqueologia durant els conflictes que van desembocar en la firma del mateix. D’aquesta manera, es plantegen els següents punts:

- Reducció de sou de tota la plantilla en un 10% del salari actual.
- Desplaçaments i dietes de 50 a 75 km.
- Increment de les hores anuals: de 1770 es passaria a 1810, reduint els dies de vacances a 22 l’any.
- Reducció d’un 40% a un 25% pel pagament d’hores extra i flexibles.
- Diverses mesures de reestructuració de la plantilla, amb la reducció del nombre de tècnics, encarregats i coordinadors.

Aquesta situació és una clara mostra de violència per part de la direcció de Codex, que pretén, com en molts altres àmbits, depassar la responsabilitat de les problemàtiques intrínseques del sector al conjunt de treballadors; els quals som els màxims perjudicats de la crítica situació econòmica; a la par que testimonis de la clara voluntat de la direcció, la qual pretén assolir un “viable funcionament” de l’empresa passant per davant d’anys de lluita col•lectiva per assolir unes condicions de treball dignes com a professionals que som.

Evidentment, la manca de beneficis o l’existència de casos de competència deslleial no són excusa per a una reducció de les condicions laborals plantejades des del conveni, el qual estableix el marc legal d’actuació que ha de respectar la patronal; aquestes problemàtiques cal que les resolguin les administracions competents i no justifiquen una actuació que, segons el conveni, és netament il•legal. Des d’aquesta postura, la secció sindical de CNT es nega a acceptar tant els acomiadaments com el despenjament del conveni, i convida a tots aquells i aquelles que considerin legítima aquesta posició a defensar-la amb una postura activa i acció directa, des de les assemblees de treballadors i amb la participació en la secció sindical.

El despenjament del conveni col•lectiu, a part de significar la inauguració de les modificacions de la nova reforma aplicada per l’executiu del PP, imposa un punt d’inflexió dins el marc de relacions del sector de l’arqueologia. El fet que una de les empreses més grans, com és Codex, decideixi desvincular-s’hi, dóna peu a un efecte dominó que acabi per defenestrar el text i plantejar de nou la situació anterior al 2006, amb totes les problemàtiques, conflictes i pressions que comportà. Des de la secció sindical de CNT Arqueologia, estem convençuts que aquest conflicte no afecta tan sols als i les treballadores de l’empresa Codex, sinó que tindrà el seu ressò en totes les empreses del sector i en el futur de l’arqueologia d’empresa a Catalunya; per això la nostra crida és a la unió per part de tots els treballadors i treballadores de l’arqueologia, a la par que estudiants i professionals acadèmics i treballadors de les administracions corresponents. La solidaritat i el suport mutu són la nostra força, si el present es lluita, el futur és nostre.

La lucha por la dignidad continúa

Tras la jornada de Huelga General con un seguimiento masivo de la clase trabajadora, y en la que hemos evidenciado que un buen número de trabajadores y trabajadoras rechazan el sindicalismo que ha venido apoyando el pacto social y la cesión de derechos, el gobierno del Partido Popular ha aprobado en Consejo de Ministros los Presupuestos Generales del Estado para el año 2012.

Y no dejan títere con cabeza para quienes sufrimos en nuestras carnes y necesidades sociales los efectos de esta crisis estructural. Así, mientras imponen el mayor recorte presupuestario llevado a cabo en las últimas décadas, sin parangón en ninguna economía europea, a quienes la están provocando les premian con la amnistía fiscal.

¿En qué nos afectan directamente los recortes presupuestarios a la clase trabajadora?

A quienes tenemos nómina, muy fáciles de controlar por el Estado, nos incrementan el porcentaje de contribución al “bien común”, por lo que en nuestra declaración del IRPF nos quitarán más.

Los salarios de la administración pública se congelan y nos suben un 7 % el recibo de la luz, y un 5% los recibos del gas. La subida se ejerce sobre una base salarial de una media de mil euros. Estés desempleada, cobrando una mini pensión, el subsidio o la prestación de desempleo, el salario mínimo interprofesional, o simplemente no cuentes con ingresos estos gastos serán iguales para todos y todas.

Es decir, los precios de los bienes de consumo básico continúan subiendo, y nuestra capacidad adquisitiva es cada vez menor.

Poco antes de la huelga general CCOO y UGT pactaban con la patronal un nuevo acuerdo de moderación salarial. CEOE, CCOO y UGT, establecen directrices para la negociación salarial en los tres próximos años, según las cuales la subida de sueldos no debería exceder del 0,5 % en 2012 y del 0,6 % en 2013 y 2014.

¿En qué nos afectan los recortes en materia de política social?

• Se elimina de un plumazo la dotación presupuestaria al Fondo de Integración de Inmigrantes.
• Se reduce en 530 millones de euros, excluyendo las becas, la dotación presupuestaria en materia de Educación.
• Se reduce en 1.557 millones de euros las Políticas Activas de Empleo.
• Se suprimen los 283 millones en la Ley de Dependencia destinados para convenios con las comunidades, un suplemento regulado por convenio entre el Gobierno central y las autonomías para compensar las especificidades de cada región (eliminan una de las tres vías de financiación establecidas por la Ley en su artº 10)
• Se incrementarán las tasas judiciales, aún por desarrollar, para recursos en segunda instancia. Aunque se respetará el principio de tutela judicial efectiva, siendo el indicador económico a tener en cuenta el Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM) que en el año 2012 es de 532,51 euros.

Por lo tanto, acaban con las políticas activas de empleo, con programas destinados a un sector de la población, la inmigrante, que requiere un impulso específico para favorecer procesos de incorporación sociolaboral, liquidan la formación para la población desempleada, incrementan las desigualdades regionales en el desarrollo de la Ley de Dependencia, derecho subjetivo de la ciudadanía, dificultan la defensa de los derechos en el sistema judicial cuando incrementan las tasas y el indicador económico mensual es muy bajo, con lo que queda mucha gente que cobra algo más del IPREM pero sin capacidad para asumir los costes de segunda instancia y echan a la calle a trabajadores y trabajadoras en los sectores de educación, empleo, servicios sociales. Todo ello con consecuencias directas en la clase trabajadora en general y en las mujeres y población extranjera en particular.

Y con este panorama para la clase trabajadora del estado español, ¿qué medidas de ajuste establecen para las empresas? Amnistía fiscal; Hacienda dice que endurecerá el régimen sancionador tributario en 2013, pero con anterioridad permitirá una regularización extraordinaria de capitales, previo pago de un gravamen complementario del 10 por 100 del importe de los bienes y derechos aflorados. Los grandes delincuentes fiscales podrán presentar una declaración confidencial para regularizar su situación tributaria sin ninguna otra consecuencia, incentivando el fraude fiscal.

A través de la reforma laboral se abarata el despido, y se aumentan las bonificaciones fiscales y subvenciones a las empresas, continuando con las políticas neoliberales que tanto PSOE como PP han venido practicando desde la Transición.

En la situación actual, con la Reforma Laboral y los ajustes presupuestarios pendientes del trámite parlamentario , la clase trabajadora cada vez es más pobre, la exclusión social avanza cada vez más rápido y, por el contrario la clase explotadora es cada vez más rica. Todo este empobrecimiento gracias a las políticas de los partidos mayoritarios.

Cinco millones de parados y paradas, y en previsible aumento con todas estas medidas: incremento de los despidos por la reforma laboral y los recortes presupuestarios, salarios con menor capacidad adquisitiva para asumir los gastos comunes para llegar a fin de mes, familias que soportan a muchos miembros en situación de desempleo sin ingreso alguno y servicios públicos que empeoran su asistencia en calidad y cantidad. Todas estas condiciones sociolaborales que nos están abocando a la clase trabajadora al aumento de la pobreza.

La CNT lleva mucho tiempo denunciando, reclamando y evidenciando esta situación de “crisis”. La Huelga General ha sido una herramienta más de lucha y aviso a los poderes políticos y económicos de que no nos vamos a callar, que no nos conformamos con los contínuos atropellos que estamos viviendo.

Ahora más que nunca la solidaridad y el apoyo mutuo son necesarios para continuar en los tajos y en la calle defendiendo nuestros derechos sociolaborales. Trabajador, trabajadora, lucha por tus derechos!

CNT valora la huelga general como un éxito y el primer paso

CNT considera que la huelga del 29 de marzo marca el camino a seguir contra la reforma laboral y los recortes sociales. El amplio seguimiento de la huelga, y las masivas  movilizaciones en las calles, exigen continuar la lucha para derogar la Reforma Laboral y enfrentar los recortes sociales.

La huelga del 29M ha exigido enfrentar la campaña de propaganda gubernamental, y el miedo y la coacción con la que los empresarios han intentando evitar la huelga aprovechando la precariedad y el paro masivo. A pesar de ello millones de trabajadores y trabajadoras, en activo o en paro, precarias, sumergidos o jubiladas o estudiantes, enfrentaron el miedo y la desmovilización y secundaron la huelga, saliendo a la calle a decir basta, enfrentando la represión policial, y las represalias empresariales, lo que debe comprometer a todas las organizaciones sindicales en no ceder en la lucha iniciada, hasta conseguir el objetivo de echar abajo la reforma laboral.

El apoyo a las movilizaciones de las organizaciones y movimientos sociales críticos con el pacto social y la política de cesiones de derechos que han impulsado hasta la fecha CCOO y UGT, con un importante protagonismo de CNT en las movilizaciones y piquetes,  ha sido especialmente importante este 29M, poniendo de manifiesto el apoyo social a la exigencia de derogar de la reforma laboral y poner fin de la política de recortes sociales, no aceptando  negociaciones y pactos que maquillen sus aspectos más llamativos pero acaben en una nueva cesión de derechos.

Para ello CNT continuará trabajando junto a otras organizaciones sindicales contrarias al pacto social para impulsar nuevas  movilizaciones y convocatorias, que exigirán de movilizaciones que vayan más allá de los paros de 24 horas.

La CNT convoca vaga general el proper 29 març

Contra la Reforma Laboral, les retallades i les agressions contra la classe treballadora.

La CNT rebutja qualsevol negociació sobre drets conquerits i exigeix la derogació de la Reforma Laboral.

El Comitè Confederal de la CNT ha acordat convocar vaga general de 24 hores el proper 29 de març, estenent la convocatòria ja realitzada a Galícia i Euskadi, convocatòria que es formalitzarà en els pròxims dies.

CNT rebutja qualsevol negociació sobre els drets conquerits per la classe treballadora en anys de lluites, per això convoca aquesta vaga amb l’objectiu prioritari que es derogui immediatament la reforma laboral aprovada ahir pel Parlament, a la qual considera una agressió frontal contra els drets i les condicions de vida de la classe treballadora, continuant les mesures preses per l’anterior govern, com la reforma laboral de 2010, la rebaixa de salaris en l’administració pública o la retallada en les pensions i en els serveis públics, que l’actual govern està aprofundint.

CNT exigeix que es posi fi a una política econòmica dissenyada perquè els treballadors i treballadores paguin la crisi de la banca i de la patronal, que ha conduït a una xifra intolerable de desocupats i desocupades que no deixa de créixer i a un empobriment i empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora.

CNT convoca també aquesta vaga contra les retallades, en la jornada prèvia a uns pressupostos generals de l’Estat en què es concretarà un brutal atac contra els serveis públics i els drets socials.

CNT rebutja l’Acord per l’Ocupació i la Negociació Col · lectiva assolit per CCOO i UGT i la CEOE el mes de febrer, a més de les esmenes presentades pels sindicats al tràmit parlamentari de la reforma, rebutjant com a alternativa vàlida, ja que comparteix l’esperit de la reforma i assumeix la lògica de la patronal i el govern, assumint que la sortida de la seva crisi s’ha de fer mitjançant cessions en els drets dels treballadors, col · locant de partida a la classe treballadora en una posició de debilitat. La mateixa lògica ja va portar aquests sindicats a acceptar l’allargament de l’edat de jubilació fins als 67 anys, després de la vaga general del 29-S.

Per a CNT la vaga del 29 de març ha de ser només l’inici d’un procés de mobilització creixent i sostingut, que incorpori al conjunt de la classe treballadora i els sectors més desfavorits i afectats per la crisi capitalista, fins a posar fre a la dinàmica d’agressió constant als nostres drets, posant les bases per a la recuperació i conquesta de nous drets socials en el marc d’una profunda transformació social.

Tots aquests motius han portat a la CNT a realitzar una convocatòria pròpia per al 29 de març. Amb aquesta convocatòria CNT vol donar cobertura a tots els que aposten per una confrontació real i continuada, que torni les agressions contra la classe treballadora amb el mateix grau de contundència amb què les estem rebent, al costat de totes aquelles organitzacions obreres que comparteixin aquests objectius i rebutgin la política de pacte i pau social.

Per a CNT el rebuig frontal amb la política i el model sindical de les burocràcies de CCOO i UGT i el seu descrèdit en amplis sectors dels treballadors no han d’esdevenir excuses contra la mobilització i la lluita sinó en motius per reforçar-la des d’una altra forma de fer sindicalisme des de l’acció directa, l’autonomia, i el suport mutu. Davant agressions de la magnitud de les que estem patint, la unitat dels treballadors és fonamental, unitat que s’ha de manifestar des de la base, des de les assemblees en els centres de treball i als barris, en les mobilitzacions i en els piquets fins fer de la mobilització contra els responsables i beneficiaris d’aquesta situació: la patronal, la banca i el govern, una dinàmica imparable que aixequi una barrera contra les temptacions de convertir els drets de tots en moneda de canvi de ningú.

És hora que tots, treballadors i treballadores, en atur o en actiu, jubilats, submergides, estudiants o precaris diguem prou, prenguem el carrer per no abandonar-lo, fins a fer valer la nostra força i les nostres reivindicacions.

El 29 març tots al carrer, tots/es a la vaga.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal.

Confederació Nacional del Treball – CNT

[Euskal Herria] CNT convoca a la huelga general

La confederación anarcosindicalista reclama unidad de acción entre los sindicatos.

“Hemos sido invitados a sumarnos sin haber sido escuchados nuestros razonamientos, queriendo dar una imagen de unidad y pluralismo inexistente”, sostiene.

Por medio del presente comunicado, el sindicato CNT desea expresar lo siguiente:

1.- La CNT de Euskal Herria convoca Huelga General de 24 horas para el 29 de Marzo de 2012.

2.- Asimismo, nos creemos obligados a dar una explicación a los trabajadores y trabajadoras de por qué hacer una convocatoria propia, habiendo una convocatoria previa de otros sindicatos.

En cualquier movilización de esta naturaleza apostamos por la unidad de todos los sindicatos por encima de nuestras diferencias, como bien hemos demostrado recientemente en la manifestación del 25 de Febrero. De hecho, consideramos que su éxito ha venido de la mano de su pluralidad.

No obstante, desde CNT también exigimos que la unidad de acción entre los sindicatos sea real, entre iguales, y no como en esta ocasión, en la que se nos presenta una convocatoria de la que nos hemos enterado por la prensa y a la que posteriormente hemos sido invitados a sumarnos sin haber sido escuchados nuestros razonamientos u opiniones, queriendo dar una imagen de unidad y pluralismo inexistente y no deseado por los convocantes.

Quizás se haya querido escenificar una puesta en escena de la existencia de un sindicalismo nacionalista vasco y otro español, que nada tiene que ver con los intereses de la clase trabajadora y que sólo conducen a su desmoralización y desmovilización.

Deseamos y trabajaremos para que en el futuro sea posible preparar, de forma unitaria, cuantas movilizaciones consideremos necesarias, pues sólo de esta manera se podrá garantizar su aceptación por los y las trabajadoras, y así su éxito.

3.- Hacemos un llamamiento a todas y todos los trabajadores a participar de forma activa en la Huelga y en todos los actos convocados. Queremos dejar claro -siendo conscientes de la actual situación- que aportaremos nuestro esfuerzo para que la jornada de huelga sea un éxito. Asimismo, consideramos que, independientemente del resultado de la huelga, ésta debe ser el punto de partida de una serie movilizaciones que lleve a recuperar la iniciativa de la Clase Trabajadora para defender sus derechos.

http://bizkaia.cnt.es/index.php

http://gipuzkoa.cnt.es/

http://cntirunea.wordpress.com/

http://vitoria.cnt.es/

CNT-ek greba orokorrara deitzen du

- Konfederazio anarkosindikalistak sindikatuen arteko ekintza batasuna eskatzen du.

- “Geure ikuspuntuak entzun barik, bat egitera gonbidatu gaituzte, ez dagoen aniztasunaren eta batasunaren irudia eman nahian” esaten du. 

Komunikatu honen bidez, CNT sindikatuak hurrengoa adierazi nahi du:

1.- Euskal Herriko CNT-ek, 2012ko martxoaren 29an, 24 orduko greba orokorra deitzen du.

2.- Era berean, uste dugu langileriari azaldu behar diogula zergatik egiten dugun beste deialdi bat, aurretiko deialdia izanez.

Halako mobilizazioetan, ezberdintasun guztien gainetik, sindikatu guztien batasunaren alde apostua egiten dugu, hori dela eta otsailaren 25eko manifestazioan egon ginen. Izan ere, pentsatzen dugu arrakastaren arrazoia aniztasunean dagoela.

Dena den, CNTek ere, sindikatuen arteko ekintza batasuna benetakoa izan behar dela eskatzen dugu, batasuna baina parekoen artean, eta ez aukera honetan gertatu dena: deialdia komunikabideetan ezagutu eta gero bat egitera gonbidatu gaituzte geure ikuspuntuak entzun gabe, ez dagoen aniztasunaren eta batasunaren irudia eman nahian.

Agian, bi motatako sindikalismoaren izatea antzeztu nahi izan dute: euskalduna eta espainola, baina horrek ez dauka zer ikusirik langileriaren beharrekin eta, gainera, desmobilizazioa eta etsipena besterik ez ditu sortzen.

Etorkizunean, modu unitarioan posible baldin bada, lan egin nahi dugu, egin behar izango diren mobilizazioak, guztion artean aurrera ateratzeko, bakarrik horrela lortuko dugulako langileriaren onarpena eta arrakasta.

3.- Langile guztiei deialdi bat egiten diegu greban eta ekitaldi guztietan parte hartzeko. Argi eta garbi utzi nahi dugu, gaur egungo egoeraz kontziente izanik, geure ahaleginak emango ditugula greba arrakastatsua izateko. Era berean, uste dugu, grebaren ondorioa kontuan hartu barik, hau lehenengo pausua izan behar dela, langileriak, berriro, bere eskubideen defentsan, aurrea hartzeko.

CNT se moviliza en todo el Estado contra la Reforma Laboral

· La Confederación considera que las movilizaciones contra la Reforma Laboral del PP deben ser solo el primer paso de una respuesta social generalizada que debe pasar por la convocatoria de una huelga general.

· No hay nada que negociar y  la única opción a defender ante la Reforma Laboral del PP es su retirada.

 

Desde el 10 de febrero se han sucedido constantes movilizaciones contra la reforma laboral en distintas ciudades, movilizaciones que continuarán en los próximos días, y que han sacado a las calles a cientos de miles trabajadores y trabajadoras, especialmente en el último fin de semana.

Si CCOO y UGT habían planteado esta movilización como una consulta sobre la voluntad de lucha de la clase trabajadora o como un termómetro para valorar la convocatoria de una huelga general, la respuesta es clara, el camino está en la lucha y es necesaria la convocatoria de una huelga general.

Para CNT, la importante respuesta social, que continúa las movilizaciones del  último años contra los recortes y políticas económicas iniciadas por el gobierno del PSOE y profundizadas por el actual gobierno del PP, pone de manifiesto la necesidad de continuar la lucha  en la calle contra estas medidas, y pone en evidencia la timorata respuesta dada hasta ahora por parte de CCOO y UGT y  lo perjudicial para la clase trabajadora de la política de cesión permanente y de entrega de derechos practicada por estos sindicatos en los últimos tiempos-.

El acuerdo para el recorte de las pensiones o el reciente II Acuerdo por Empleo para la congelación salarial son solo los últimos exponentes de estas políticas que rechazamos, y que no han llevado sino a retrocesos continuos en los derechos laborales, y a una ofensiva total de la patronal y la banca contra los derechos sociales en todos los campos.

Por eso CNT considera que la única opción a contemplar por los trabajadores y trabajadoras debe ser la inmediata retirada del RD 3/2012; una agresión como esta contra la clase trabajadora es irreformable, los derechos laborales en juego son innegociables y solo cabe la movilización continua en la calle  para su defensa y para la conquista de nuevos avances para la clase trabajadora.

CNT considera que no es hora retroceder, y  así lo ha defendido y lo va a continuar defendiendo en las movilizaciones que viene llevando a cabo, en los últimos meses tanto en convocatorias propias, como en las llevadas a cabo junto a otras organizaciones sindicales combativas y  movimientos sociales, y también cuando ha participado, de forma muy crítica, en las movilizaciones convocadas por el sindicalismo institucional en el pasado fin de semana.

La negativa de CCOO y UGT a convocar una huelga general, y las últimas declaraciones de sus jefes apostando por reformar y negociar las medidas tomadas por el gobierno hacen temer una nueva cesión en los derechos de todos por parte de un modelo sindical que pondría así de manifiesto definitivamente su incapacidad para enfrentar la ofensiva de un gobierno que ha asumido el programa de máximos de la patronal y la banca.

Ante eso, CNT llama a todos los trabajadores y trabajadoras, a impulsar la movilización constante y creciente, a construir otra forma de hacer sindicalismo que aumente la conflictividad en los centros de trabajo para contrarrestar la puesta en marcha de la Reforma Laboral y conseguir su retirada.

Avanzar hacia una convocatoria de huelga general con capacidad de revertir las agresiones contra los trabajadores es el reto que debe plantearse la clase trabajadora y las organizaciones sindicales que podamos compartir que los derechos no se negocian, sino que se defienden y se conquistan.

Secretariado Permanente del Comité Confederal

Confederación Nacional del Trabajo – CNT

 

Más información: La reforma laboral de Rajoy, otro brutal ataque contra los derechos de los trabajadores

CNT condemna la violència policial i institucional contra estudiants i treballadors / es a València

[Avui, dimecres 22 de febrer a les 20h, diverses assemblees d'institut amb el recolzament de diferents col·lectius de la ciutat,  han convocat una concentració davant l'Ajuntament de Sabadell en suport als estudiants valencians]

La Confederació Nacional del Treball, davant l’escalada de violència indiscriminada desfermada per la policia nacional contra els estudiants valencians en lluita contra les retallades en educació, vol condemnar públicament aquestes agressions, exigint la immediata dimissió de la Delegada del Govern a València, Paula Sánchez de León.

D’altra banda, des de l’anarcosindical volem enviar una abraçada solidària a totes i tots els ferits; abraçada que fem extensiu a les seves famílies i a totes les persones que en aquests dies estant sortint al carrer per defensar l’educació pública. Volem saludar la valentia d’aquells i aquelles que, tot i la repressió, han perdut la por i s’han tirat al carrer per defensar un futur digne per als fills i filles de la classe treballadora. La seva lluita és la nostra lluita.

No volem acabar aquest comunicat sense subratllar la hipocresia del PSOE, que demana ara explicacions a la policia quan durant tots aquests anys ha instigat la mateixa política repressiva contra els moviments socials contestataris.

Per finalitzar, des de la CNT animem a tota la comunitat educativa del País Valencià a seguir lluitant contra les retallades en l’educació pública, plantant cara des de les assemblees i el suport mutu a la política salvatge que al dictat dels mercats pretén acabar amb el nostre futur .

Que la crisi la paguin els rics!

No a la repressió! No a les retallades en educació!

Secretaria d’Acció Social

Grup de Treball de MMSS

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

[Sabadell] 23-F Concentració contra la nova reforma laboral

Davant de la seu del PP (Via Massagué, 26 2-1). Dijous 23 de febrer a les 19h. Davant el nou atac de la CEOE i el govern del PP, sobre la classe treballadora, ens toca moure fitxa, per dignitat.

La desmobilització i la pèrdua de consciència de la classe treballadora, amb l’inestimable ajut dels mass media, el consumisme, però també gràcies als sindicats verticals i  subvencionats -CCOO i UGT-, ens ha portat a aquesta situació. A que es poguin realitzar brutals reformes laborals sense pràcticament resposta al carrer i que passin coses com aquestes:

El president de Ryanair se’n riu dels treballadors: http://www.publico.es/espana/420848/el-presidente-de-ryanair-se-rie-de-los-empleados-despedidos-de-spanair

Duran i Lleida dient que cal regular el dret a Vaga: http://www.324.cat/noticia/1592433/politica/Duran-insta-Rajoy-a-regular-el-dret-de-vaga-per-evitar-que-vagi-contra-linteres-general

De tu depèn canviar la situació, és hora de lluitar.

L’ABARATIMENT DE L’ACOMIADAMENT

 S’abarateix l’acomiadament. La indemnització serà de 33 dies per any treballat i amb un màxim de 24 mesos. 20 i un màxim de 12 mesos en cas que l’acomiadament sigui declarat procedent, per a això la reforma augmenta el marge de casos acceptables com a tals.

Fins aquí res de nou. La nova sorpresa per a indemnitzacions en cas d’acomiadament afecta als contractes anteriors a la reforma de l’estiu del 2010, que si ve alguns continuaven mantenint la indemnització de 45 dies per any treballat, a partir d’aquesta reforma, els hi baixarà a 33 dies.

En resum això vol dir que si acomiaden a algun treballador amb contracte indefinit anterior a la reforma, fins el dia abans de l’entrada en vigor de la reforma, es computaran com a indemnització els anys treballats en una escala de 45 dies per any treballat i els posteriors en una escala de 33 dies.

 EL CONVENI LABORAL EL PODEU ANAR EMMARCANT…

S’autoritza el despenjament de les PIMES dels convenis sectorials. En la pràctica suposa que l’empresari pot imposar les condicions de treball (horaris, durada de la jornada, salaris, etc.) al seu aire. Suposa, també, la fi de la negociació col·lectiva. Els convenis pràcticament passen a ser, en l’àmbit de les PIMES, paper mullat, o, millor dit, figures retòriques per adornar el marc de relacions laborals vigent, però sense cap valor real.

 Els convenis caducats no podran allargar-se més enllà de 2 anys. Aquesta mesura afectarà més que res a empreses de més de 50 treballadors, doncs a les PIMES ja hem vist cap a on assenyala la nova reforma.

 L’OFERTA/DEMANDA D’OCUPACIÓ PASSA A SER UN NEGOCI.

 Pràcticament s’equiparen les Empreses de Treball Temporal (ETT) a l’INEM i altres agències autonòmiques d’ocupació com ara el SOC, en el que suposa una privatització encoberta del servei públic d’ocupació. Les ETT, conegudes per ser el paradigma de la contractació ultraprecària i l’explotació laboral abusiva, seran ara els qui exerceixin com a agències de col·locació a gran escala, traient del mig la incomoditat que per a un empresari explotador pogués suposar haver d’utilitzar l’Estat com intermediari en la recerca de treballadors i treballadores, i convertint de facto l’oferta/demanda d’ocupació en un negoci, on els aturats seran tractats com a mera mercaderia a la qual poder treure un rendiment econòmic. L’oferta/demanda d’ocupació passa a ser un negoci.

CRIMINALITZACIÓ DELS QUE ESTAN EN ATUR

 L’Executiu ha anunciat que, dins de la reforma laboral, s’impulsarà que els aturats que estiguin cobrant la prestació realitzin serveis d’interès general en benefici de la comunitat. Això es durà a terme a través de convenis de col·laboració amb les Administracions públiques i l’objectiu, segons ha anunciat la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, és lluitar contra el frau en el cobrament de la prestació.

Converteix als aturats, persones malaltes amb baixa laboral (doncs també apunta a l’absentisme), etc. en subjectes sospitosos d’estar cometent algun tipus de frau fiscal solament pel mer fet de trobar-se en tal situació laboral, i carrega sobre ells la lluita contra la “economia submergida”, tractant-los a priori com a delinqüents i no es té en compte que mentre han treballat se’ls ha retingut part del salari precisament per poder gaudir de la prestació d’atur, situació en la qual es veuen en la majoria dels casos avocats a c

onseqüència de la mala fe de l’administració i la patronal.

 ELS JOVES: CARN DE CANÓ.

 Instauren una via legal per la qual l’empresari podrà robar a un jove aturat part de la seva prestació de desocupació.

Per reduir l’atur juvenil, que sofreix una taxa de desocupació del 48%, l’Executiu ha creat un nou contracte. En ell, s’estableix una rebaixa en els costos laborals de 3.000 euros per a les PIMES amb menys de 50 treballadors en contractar al primer empleat menor de 30 anys que estigui en atur. Aquest treballador seguirà cobrant el 25% de l’atur al que tenia dret mentre, l’ocupador, podrà deixar de pagar el 50% del que li corresponia de la prestació a la qual tenia dret l’empleat durant un màxim d’un any, encara que aquest període coincideix amb el període de prova que preveu el nou contracte, el qual s’estableix en 12 mesos (l’anterior era de 30 dies).

Això vol dir que abans de que hagin passat aquests 12 mesos tens tots els números per anar al carrer sense indemnització i que al teu lloc n’hi posin un altre.

Al costat d’aquest contracte, el Govern modifica les bonificacions i s’estableix una ajuda de 4.000 euros per els qui donin treball als anomenats aturats de llarga durada.

Perquè s’entengui, la cosa que s’acaba d’aprovar, ve a ser una cosa així com si vostè, ciutadà treballador, jove, en atur i que actualment està cobrant 900 euros pel subsidi de desocupació, perquè un empresari accepti contractar-lo, en les condicions que ell consideri oportunes (diguem, per exemple, contracte temporal pel salari mínim de 642 euros), vostè haurà de renunciar al 75% del subsidi d’atur, del qual un 25% anirà per a l’Estat, i un 50% per a l’empresari en forma de deduccions fiscals. Vostè seguirà cobrant el 25% restant i el podrà sumar als 642€, però perdrà tot dret adquirit sobre aquest tema, i, en essència, serà vostè, amb el seu subsidi, qui estigui pagant la major part del cost que a l’empresari li suposa la seva contractació.

Tot i això, s’ha decidit recuperar el límit de l’encadenament de contractes que el govern anterior havia eliminat, passant a ser un altre cop de 24 mesos. En resum això vol dir que com a mínim cada 24 mesos perdrem la feina, doncs de tots és sabut l’afició que tenen empreses (principalment relacionades amb l’alimentació) de la nostra comarca a utilitzar aquests límits per rescindir-te el contracte.

El contracte de formació continuarà vigent afectant a tots els treballadors fins als 30 anys. En cas de que baixi l’atur per sota del 15%, la línia serà els 25 anys.

En opinió de la ministra de treball Fátima Báñez, el nou marc legal augmenta els drets dels treballadors, encara que solament n’ha enumerat un: que tindran més dret a la formació.

Per tant, aquest augment de drets tan espectacular, estableix que les empreses hauran de pagar 20 hores de formació laboral anuals als seus empleats si es compleixen una sèrie de criteris concrets.

Cal que ens unim i lluitem contra els continuats abusos i les retallades de drets. Banquers, patronal i polítics ens estan fent pagar repetidament la crisi que han creat ells i els seus mercats. És per això que des de la CNT hem de continuar lluitant i sumant el màxim de treballadors/es possible a les nostres mobilitzacions i donar el màxim suport possible a les diferents lluites als llocs de treball.