Grecia: Ilamado urgente a la solidaridad internacional!
24 05 2011Compañeros y compañeras,
El objetivo de este mensaje es informaros brevemente sobre lo ocurrido durante los últimos días en Grecia y hacer un llamamiento a la solidaridad internacionalista de lxs anarquistxs de todo el mundo.
Grecia se encuentra en un punto de inflexión y suceden muchos y críticos cambios tanto en la sociedad como en la política y la economía. La desarticulación y la disolución del, hasta el momento presente, modelo de autoridad y de explotación es más que evidente y hace más concreto lo que de forma general se denomina “crisis”. Lo que estamos viviendo en definitiva es el fracaso absoluto de un sistema que no pudiendo hacer nada más para asegurar el consenso social, se lanza a un ataque frontal, sin condiciones y sin disculpas de ningún tipo.
Comentaris : Desactiva els comentaris
Etiquetes: Anarquisme, Anticapitalisme, Feixisme i antifeixisme, Grècia, Solidaritat, Vagues generals
Categories : Campanyes, Pobles i cultures
Festa d’any nou amazic
29 01 2011Comentaris : Desactiva els comentaris
Categories : Pobles i cultures
Grave situación en El Aaiún
21 12 2010Desde la CNT-AIT de Sabadell volem expressar el nostre suport al poble saharaui i contra la repressió de l’estat marroquí.
Desde alasbarricadas queremos manifestar nuestro apoyo y solidaridad hacia la poblacion saharaui ,denunciando la brutal represión del estado marroquí hacia la población civil.
imágenes de Palestina, otro pueblo de refugiados, exiliados y de extraños en su propia tierra.Visitarlo, sobre todo ciudades como el Aaiún, Dakhla o Bojador, por otro lado, nos puede dar una imagen aproximada de lo que acontece en esas tierras. Una sensación que, aún en tiempos más calmados, no da sino la idea de una paz armada y un silencioso sistema de apartheid.“
Según se denuncia desde organizaciones solidarias, a última hora de la tarde del día 8 de noviembre, vehículos con megafonía recorrieron la ciudad de el Aaiún conminando a la población a permanecer en sus casas, en un toque de queda que no fue comunicado de forma oficial por ninguna autoridad.
Se han producido decenas de detenciones de personas que circulaban por la calle. Se ignora el número exacto, pero se calcula que podrían ser unas 70 personas.
Asimismo llegan informaciones de la actuación de milicias compuestas por colonos marroquíes que estarían agrediendo a personas saharauís con total impunidad y consentimiento tácito de las autoridades.
A media mañana aún se desconoce el número exacto de heridos y víctimas mortales por parte de la gente que se hallaba en el campamento de Gdeim Izik.
Más vídeos:
- youtube.com/watch?v=pilOSCzpzmc
- youtube.com/watch?v=xITCvhtubQY
- youtube.com/watch?v=9U0VwixRLs4
- youtube.com/watch?v=I3TfyCKKcc0
Concentraciones de repulsa a la actuación del Reino de Marruecos en el Aaiún
[Logroño] Concentración hoy 10 de Noviembre
Concentración frente a la Delegación del Gobierno, en el parque del Espolón. Miércoles 10 de noviembre, a las 20:00.
Quienes pretenden, una y otra vez, darnos lecciones de democracia y derechos humanos, ahora prefieren mirar a otro lado cuando hay intereses económicos de por medio.
La Delegación Saharaui de La Rioja junto con las Asociaciones Riojanas solidarias con el Sáhara, consternadas ante los acontecimientos que están sucediendo en El Aaiún, en los territorios ocupados del Sáhara Occidental, EXPRESAN SU MÁS ENÉRGICA CONDENA ANTE LA ACTITUD DEL REGIMEN MARROQUI QUE UNA VEZ MÁS MUESTRA AL MUNDO ENTERO QUE SOLO CONOCE EL LENGUAJE DE LA VIOLENCIA, EL ODIO Y LA VIOLACIÓN DE LOS DERECHOS HUMANOS.
[Zaragoza]
A las 19.30h. ACAPS convoca concentración frente al consulado de Marruecos,Diputacio 70, cantonada amb Rocafort

Les forces de seguretat del Marroc han irromput per la força, a primera hora d’avui, en el campament de resistència saharaui de Gdeim Izik, situat als afores d’Al-Aaiun, on hi havia acampades unes 20.000 persones, i han causat bastants ferits, segons informen representants del comitè d’organització del campament, que s’havia muntat per protestar per les precàries condicions de vida de la població saharaui.
Más información:
Actualización: Vídeo 1 resistencia Saharaui
[Comunicados domingo 7-Nov-2010]
ALARMANTE SITUACIÓN DE GENOCIDIO
En estos momentos el campamento de Gdeim Izik está totalmente cercado por el ejército marroquí, Fuerzas Auxiliares y policía que aumenta por momentos.
Unos setenta y cinco camiones cisternas antidisturbios cargados de efectivos, amenazan con disolver por la fuerza el campamento, gritando por altavoces que si no se marchan tendrán que asumir las consecuencias. Ante esta amenaza, la respuesta de los ciudadanos saharauis ha sido la de no abandonar.
A la entrada de El Aaiun, más de treinta camiones antidisturbios bloquean la entrada de la ciudad pero los saharauis intentan romper ese bloqueo con más de ciento veinte vehículos.
En estos precisos momentos los saharauis están sentados en el suelo haciendo una cadena de coches, unos trescientos cincuenta, y personas que se dirige hacia el primer control marroquí del Campamento.
La situación es tan alarmante que se teme se produzca un genocidio entre la población saharaui.
INFORMA: Oficina del Ministerios de Territorios Ocupados de la RASD
LA CIUDAD DE EL AAIUN ES UN INFIERNO
A pesar del fuerte bloqueo de las Fuerzas de ocupación marroquíes, la caravana saharaui logró forzar el control policial sufriendo un ataque que ha producido decenas de heridos graves. Al final, la caravana ha logrado entrar en el campamento.
En distintos barrios de la ciudad de El Aaiun se están sucediendo manifestaciones que están provocando la agresión de la policía. Estos barrios y calles son:
Calle Smara
Barrio Mattalla
Barrio Skeikima
Calle Mezwar
Barrio Erraha
Barrio El Amal
Barrio El Awda
Delante del Hotel Nagjir
Mientras los ciudadanos saharauis coreaban eslóganes como la badil, la badil, se produjo una intervención atroz contra ellos y los heridos son incalculables. Algunos están en el hospital y de otros no se sabe nada aún.
La situación en El Aaiun es un infierno. Según testigos (ciudadanos de Smara), han podido contar a dedo, 172 vehículos militares (camiones Gacel), y otros de marca Toyota, repletos de efectivos del ejército traídos del muro defensivo de Amgale, pertenecientes a 6º Regimiento de Infantería motorizada. Desde hace unas dos horas, se dirigen hacia El Aaiún.
INFORMA: Oficina del Ministerios de Territorios Ocupados de la RASD
Comentaris : Desactiva els comentaris
Categories : Pobles i cultures
Mercadona: Explotació laboral i explotació sobre el poble Saharaui
21 12 2010Activistes de la PAPPS (Plataforma de Apoyo Político al Pueblo Saharaui) y col·laboradors entren a diferents Mercadones y organitzen un musical per denunciar que les llaunes de conserves de peix Hacendado (la seva marca blanca) procedeix de les aigues del territori del Sàhara Occidental, ocupat il·legalment pel Marroc.
http://www.youtube.com/watch?v=IOuB1ci2kmg
Segons la legalidat internacional, un país ocupant no pot aprogitar-se dels recursos naturals del país ocupat. Per tant, tots els productes del Sàhara Occidental que són exportats pel Marroc són productes robats al poble saharaui; un poble que està dividit desde fa 35 anys entre campaments de refugiats i els territoris ocupats.
El grup empresarial gallec JEALSA, compost per més de 21 empreses, comercialitza a Espanya les marques de conservesRIANXEIRA i ESCURIS. Jealsa està associada amb l’empresa marroquina Dr LhoucineDERHEM. L’esmentada associació, denominada DAMSA, té en El Aaiún, el Sàhara Occidental, una fàbrica especialitzada en conserves de peix, amb una producció de més de 33 milions de llaunes.
ESCURIS també distribueix els seus productes a través de la marca blanca “Hisendat”, dels supermercats MERCADONA.
Som consumidors amb opcions. Nosaltres elegim què comprar, i on. Podem aconseguir que Mercadona canviï la seva política. Comprar robat és robar.
Fes-te sentir, aquí tens algunes propostes:
1. – Comunica directament a Mercadona el teu rebuig a aquests productes:http://www.plataformasahara.com/index.php/eventos/283-ciber-accion-iicomprar-robado-es-robar
2. – Reparteix el full informatiu adjunt entre els teus amics, veïns i gent del barri. O apropa’t a un Mercadona i distribueix-lo entre els compradors.
3. – Si participes en alguna xarxa social, substitueix per un temps la teva icona de perfil per la imatge adjunta. Tenim opcions de consum just amb el Sàhara, ajuda a difondre-les.
4. – A Facebook, escriu al mur de Mercadona la teva opinió:
http://www.facebook.com/home.php?#!/pages/MERCADONA/22761500778?ref=tss
5. – Comparteix aquesta campanya amb tota la gent que vulguis. Moltes gràcies

Comentaris : Desactiva els comentaris
Categories : Pobles i cultures
Identitats reactives
21 12 2010Opinió.
Extret de: http://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez
Diumenge passat, després de mirar la darrera pel•lícula de l’Shrek, ens vam trobar amb una amiga de la nena i la seva mare. Vam seure a la plaça Independència a fer uns frankfurts i unes cerveses mentre les nenes saltaven amunt i avall. Hauria volgut mirar el partit a casa amb tota la tranquil•litat del món, tanmateix el canvi de plans no estava del tot malament. Vam estar parlant, sobretot, de cine i llibres. No va mancar tampoc referències a la històrica manifestació del dia anterior. Mentrestant, els bars i les terrasses amb televisions a fora s’anaven omplint. De tant en tant, feia un cop d’ull a algunes de les pantalles que ensenyaven “la roja” vestida de blau. Quan xutaven a deu metres de porteria, la gent exclamava uiii!, i quan l’àrbitre mostrava alguna targeta, aplaudien. Després, amb el gol i la fi del partit, la gent esclatà en una certa capacitat d’eufòria col•lectiva. A tall anecdòtic, és de constatar el gran nombre de turistes que es miraven el partit, entre ells unes joveníssimes noies, pel seu accent, nord-americanes, que duien pintada a les galtes la rojiualda. Tampoc no mancaven francesos i alemanys que, encomanats per la força de l’exhibició emocional, també botaven quan la selecció espanyola (El Barça, Casillas, Sergio Ramos i Capdevila) assolia la copa del món.
El que després vaig veure ja fou més preocupant. Gent que sortia amb banderes i ebris d’eufòria, i diria, de ressentiment. Gent sense samarreta i amb bandera amb gallina o toro que xisclava el seu orgull de pertinença a la nació espanyola. Jo, que sóc un gran admirador de Georges Brassens, no podia deixar de pensar en la seva cançó
Mourir pour des idées, l’idée est excellente
Moi j’ai failli mourir de ne l’avoir pas eu
Car tous ceux qui l’avaient, multitude accablante
En hurlant à la mort me sont tombés dessus
Ils ont su me convaincre et ma muse insolente
Abjurant ses erreurs, se rallie à leur foi
Avec un soupçon de réserve toutefois
Mourrons pour des idées, d’accord, mais de mort lente,
D’accord, mais de mort lente
La celebració, en certa manera atiada pel milió i mig d’independentistes del dia anterior, tenia un punt de desesperació. Ocupaven col•lectivamen el carrer aquells que viuen en l’anonimat, en la irrellevància social. Ja va explicar clarament Benedict Anderson que les nacions són comunitats imaginades. Doncs, certament, bona part dels qui van exhibir llur eufòria esdevenien una comunitat imaginada, una Espanya que, encara que sigui real, no és potser la nació que ells s’imaginen, car només posseeixen una relació fonamentada en l’emoció del moment. Tanmateix, aquesta ocupació pública recorda allò que un cop assenyalà un madur Jaume Miravitlles a l’hora de contemplar les masses que van protagonitzar la revolució islàmica al voltant de Khomeini. Gent dels suburbis, al marge del país oficial, que mantenien una devoció religiosa per una idea, ja fos un immam, ja fos uns colors futbolístics.
Tanmateix, sobretot, vaig veure de seguida que aquesta “comunitat imaginada” d’”espanyolistes” emprenyats, no eren altra cosa que una pura identitat reactiva. La identitat reactiva, com el propi terme indica, ens parlaria d’un conjunt de signes i codis fonamentats en reacció a una altra comunitat. I, encara que parlem d’espanyols, en realitat qui va sortir a cridar, sovint en contra de Catalunya, són catalans de segona o tercera generació, disgustats amb la situació actual.
Malgrat tots els discursos i teories antropològiques que calgui, el model d’integració català és una variant del model assimilacionista francès (amb l’anomalia que nosaltres no som un estat ni tenim la força de les seves institucions) Quan diem “integració” parlem de llengua i cultura, tanmateix, això és fals. El que compta és la incorporació dels antics immigrants i els seus descendents a les classes mitjanes del país. El problema radica quan, o bé la societat d’acollida no té prou instruments per a la promoció social (i en aquest sentit Catalunya està millor que França o Regne Unit, i pitjor que els estats escandinaus) o l’individu prefereix mantenir-se en la seguretat del gueto. El diumenge vaig veure la combinació de tots dos factors.
La situació no és massa diferent del que succeeix a França amb terceres i quartes generacions d’immigrants magribins. Malgrat que són francesos de ple dret, i que potser fa més de mig segle que els seus avantpassats s’hi van instal•lar, molts joves de les banlieux s’identifiquen amb una nació amb la qual ja no els queden lligams, que no suportarien, que ni dominen la seva llengua, i que allà, tampoc serien ciutadans de classe mitjana (i per tant de ple dret) com els que arrossegaven la rojigualda gallinácea tampoc no serien ciutadans de ple dret al barri de Salamanca de Madrid. Identitats reactives també atiades per la sensació que el seu temps com a espanyols potser s’acaba. Això és el que fa que hagi estat una apoteòsica i desesperançada celebració.
__________________________________________________________________________________________________________________
Algunes puntualitzacions:
La celebració, en certa manera atiada pel milió i mig d’independentistes del dia anterior, tenia un punt de desesperació.
Afirmar que la manifestació contra les retallades del TC contra l’estatut va arribar a tenir una asistència de mig milió de persones, és dónar la xifra més alta entre les posibles. Si que s’ha de reconèixer que segurament va ser la manifestació independentista (també interclassista, exceptuant la de contra la guerra de l’Irak) més gran desde la “democràcia”. Tampoc tothom que va celebrar la victòria d’Espanya ho va fer per desesperació o resentiment, sinó perquè es senten identificats amb aquesta selecció o tan espanyols com catalans. Si que és cert però, que es van donar mostres per parts d’alguns aficionats de la roja, d’odi cap a tot allò català.
El problema radica quan, o bé la societat d’acollida no té prou instruments per a la promoció social (i en aquest sentit Catalunya està millor que França o Regne Unit, i pitjor que els estats escandinaus) o l’individu prefereix mantenir-se en la seguretat del gueto. El diumenge vaig veure la combinació de tots dos factors.
Tampoc la burgesia catalana (com la resta de burgesies) han mogut un dit ni s’ha interessat per la promoció social d’aquestes persones. O és que fan alguna cosa per millorar el nivell de vida de les persones nouvingudes de fora de l’estat? El contrari s’aprofiten de la seva situació per obtenir-ne encara més beneficis.
Comentaris : Desactiva els comentaris
Categories : Opinió, Pobles i cultures
Presentació de l’associació catalanoamaziga ANARUZ N AFRIKA
21 12 2010Dissabte 29 de maig, a la Pl. Primer de Maig i al Centre Cívic de Can Puiggener
10-13h: Torneig de Futbol
17h: Final Torneig
19h: Presentació de l’associació
20:30h: Sopar Popular
21h: Concert
Ahidus (Dansa tradicional amaziga)
Asanf (Dansa tradicional amaziga)
Dr. Wanche (reggae)
Organitza: Xarxa colombo-catalana.
Comentaris : Desactiva els comentaris
Categories : Pobles i cultures



