29 de Marzo Folga Xeral

La Confederació Nacional del Treball, davant l’escalada de violència indiscriminada desfermada per la policia nacional contra els estudiants valencians en lluita contra les retallades en educació, vol condemnar públicament aquestes agressions, exigint la immediata dimissió de la Delegada del Govern a València, Paula Sánchez de León.

D’altra banda, des de l’anarcosindical volem enviar una abraçada solidària a totes i tots els ferits; abraçada que fem extensiu a les seves famílies i a totes les persones que en aquests dies estant sortint al carrer per defensar l’educació pública. Volem saludar la valentia d’aquells i aquelles que, tot i la repressió, han perdut la por i s’han tirat al carrer per defensar un futur digne per als fills i filles de la classe treballadora. La seva lluita és la nostra lluita.

No volem acabar aquest comunicat sense subratllar la hipocresia del PSOE, que demana ara explicacions a la policia quan durant tots aquests anys ha instigat la mateixa política repressiva contra els moviments socials contestataris.

Per finalitzar, des de la CNT animem a tota la comunitat educativa del País Valencià a seguir lluitant contra les retallades en l’educació pública, plantant cara des de les assemblees i el suport mutu a la política salvatge que al dictat dels mercats pretén acabar amb el nostre futur .

Que la crisi la paguin els rics!

No a la repressió! No a les retallades en educació!

Secretaria d’Acció Social

Grup de Treball de MMSS

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

La desmobilització i la pèrdua de consciència de la classe treballadora, amb l’inestimable ajut dels mass media, el consumisme, però també gràcies als sindicats verticals i  subvencionats -CCOO i UGT-, ens ha portat a aquesta situació. A que es poguin realitzar brutals reformes laborals sense pràcticament resposta al carrer i que passin coses com aquestes:

El president de Ryanair se’n riu dels treballadors: http://www.publico.es/espana/420848/el-presidente-de-ryanair-se-rie-de-los-empleados-despedidos-de-spanair

Duran i Lleida dient que cal regular el dret a Vaga: http://www.324.cat/noticia/1592433/politica/Duran-insta-Rajoy-a-regular-el-dret-de-vaga-per-evitar-que-vagi-contra-linteres-general

De tu depèn canviar la situació, és hora de lluitar.

L’ABARATIMENT DE L’ACOMIADAMENT

 S’abarateix l’acomiadament. La indemnització serà de 33 dies per any treballat i amb un màxim de 24 mesos. 20 i un màxim de 12 mesos en cas que l’acomiadament sigui declarat procedent, per a això la reforma augmenta el marge de casos acceptables com a tals.

Fins aquí res de nou. La nova sorpresa per a indemnitzacions en cas d’acomiadament afecta als contractes anteriors a la reforma de l’estiu del 2010, que si ve alguns continuaven mantenint la indemnització de 45 dies per any treballat, a partir d’aquesta reforma, els hi baixarà a 33 dies.

En resum això vol dir que si acomiaden a algun treballador amb contracte indefinit anterior a la reforma, fins el dia abans de l’entrada en vigor de la reforma, es computaran com a indemnització els anys treballats en una escala de 45 dies per any treballat i els posteriors en una escala de 33 dies.

 EL CONVENI LABORAL EL PODEU ANAR EMMARCANT…

S’autoritza el despenjament de les PIMES dels convenis sectorials. En la pràctica suposa que l’empresari pot imposar les condicions de treball (horaris, durada de la jornada, salaris, etc.) al seu aire. Suposa, també, la fi de la negociació col·lectiva. Els convenis pràcticament passen a ser, en l’àmbit de les PIMES, paper mullat, o, millor dit, figures retòriques per adornar el marc de relacions laborals vigent, però sense cap valor real.

 Els convenis caducats no podran allargar-se més enllà de 2 anys. Aquesta mesura afectarà més que res a empreses de més de 50 treballadors, doncs a les PIMES ja hem vist cap a on assenyala la nova reforma.

 L’OFERTA/DEMANDA D’OCUPACIÓ PASSA A SER UN NEGOCI.

 Pràcticament s’equiparen les Empreses de Treball Temporal (ETT) a l’INEM i altres agències autonòmiques d’ocupació com ara el SOC, en el que suposa una privatització encoberta del servei públic d’ocupació. Les ETT, conegudes per ser el paradigma de la contractació ultraprecària i l’explotació laboral abusiva, seran ara els qui exerceixin com a agències de col·locació a gran escala, traient del mig la incomoditat que per a un empresari explotador pogués suposar haver d’utilitzar l’Estat com intermediari en la recerca de treballadors i treballadores, i convertint de facto l’oferta/demanda d’ocupació en un negoci, on els aturats seran tractats com a mera mercaderia a la qual poder treure un rendiment econòmic. L’oferta/demanda d’ocupació passa a ser un negoci.

CRIMINALITZACIÓ DELS QUE ESTAN EN ATUR

 L’Executiu ha anunciat que, dins de la reforma laboral, s’impulsarà que els aturats que estiguin cobrant la prestació realitzin serveis d’interès general en benefici de la comunitat. Això es durà a terme a través de convenis de col·laboració amb les Administracions públiques i l’objectiu, segons ha anunciat la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, és lluitar contra el frau en el cobrament de la prestació.

Converteix als aturats, persones malaltes amb baixa laboral (doncs també apunta a l’absentisme), etc. en subjectes sospitosos d’estar cometent algun tipus de frau fiscal solament pel mer fet de trobar-se en tal situació laboral, i carrega sobre ells la lluita contra la “economia submergida”, tractant-los a priori com a delinqüents i no es té en compte que mentre han treballat se’ls ha retingut part del salari precisament per poder gaudir de la prestació d’atur, situació en la qual es veuen en la majoria dels casos avocats a c

onseqüència de la mala fe de l’administració i la patronal.

 ELS JOVES: CARN DE CANÓ.

 Instauren una via legal per la qual l’empresari podrà robar a un jove aturat part de la seva prestació de desocupació.

Per reduir l’atur juvenil, que sofreix una taxa de desocupació del 48%, l’Executiu ha creat un nou contracte. En ell, s’estableix una rebaixa en els costos laborals de 3.000 euros per a les PIMES amb menys de 50 treballadors en contractar al primer empleat menor de 30 anys que estigui en atur. Aquest treballador seguirà cobrant el 25% de l’atur al que tenia dret mentre, l’ocupador, podrà deixar de pagar el 50% del que li corresponia de la prestació a la qual tenia dret l’empleat durant un màxim d’un any, encara que aquest període coincideix amb el període de prova que preveu el nou contracte, el qual s’estableix en 12 mesos (l’anterior era de 30 dies).

Això vol dir que abans de que hagin passat aquests 12 mesos tens tots els números per anar al carrer sense indemnització i que al teu lloc n’hi posin un altre.

Al costat d’aquest contracte, el Govern modifica les bonificacions i s’estableix una ajuda de 4.000 euros per els qui donin treball als anomenats aturats de llarga durada.

Perquè s’entengui, la cosa que s’acaba d’aprovar, ve a ser una cosa així com si vostè, ciutadà treballador, jove, en atur i que actualment està cobrant 900 euros pel subsidi de desocupació, perquè un empresari accepti contractar-lo, en les condicions que ell consideri oportunes (diguem, per exemple, contracte temporal pel salari mínim de 642 euros), vostè haurà de renunciar al 75% del subsidi d’atur, del qual un 25% anirà per a l’Estat, i un 50% per a l’empresari en forma de deduccions fiscals. Vostè seguirà cobrant el 25% restant i el podrà sumar als 642€, però perdrà tot dret adquirit sobre aquest tema, i, en essència, serà vostè, amb el seu subsidi, qui estigui pagant la major part del cost que a l’empresari li suposa la seva contractació.

Tot i això, s’ha decidit recuperar el límit de l’encadenament de contractes que el govern anterior havia eliminat, passant a ser un altre cop de 24 mesos. En resum això vol dir que com a mínim cada 24 mesos perdrem la feina, doncs de tots és sabut l’afició que tenen empreses (principalment relacionades amb l’alimentació) de la nostra comarca a utilitzar aquests límits per rescindir-te el contracte.

El contracte de formació continuarà vigent afectant a tots els treballadors fins als 30 anys. En cas de que baixi l’atur per sota del 15%, la línia serà els 25 anys.

En opinió de la ministra de treball Fátima Báñez, el nou marc legal augmenta els drets dels treballadors, encara que solament n’ha enumerat un: que tindran més dret a la formació.

Per tant, aquest augment de drets tan espectacular, estableix que les empreses hauran de pagar 20 hores de formació laboral anuals als seus empleats si es compleixen una sèrie de criteris concrets.

Cal que ens unim i lluitem contra els continuats abusos i les retallades de drets. Banquers, patronal i polítics ens estan fent pagar repetidament la crisi que han creat ells i els seus mercats. És per això que des de la CNT hem de continuar lluitant i sumant el màxim de treballadors/es possible a les nostres mobilitzacions i donar el màxim suport possible a les diferents lluites als llocs de treball.

En medicina, una crisis es un episodio de incertidumbre que puede resolverse o bien con la curación del enfermo o bien con su defunción. Es el momento culmen, la catarsis, cuando se decide si sigue la función o se baja definitivamente el telón. Pero crisis las hay de otros tipos, a veces con connotación negativa, como las económicas. Y si bien las crisis médicas suelen ser breves, las económicas pueden durar años.

Y en ello estamos. Con una crisis económica y sistémica con visos de eternizarse. Y mientras todo el mundo está en corrillo, mirando impotente como el sujeto se retuerce espasmódico en el suelo, luchando por sobrevivir, los desarrapados anti sistema gritamos si hay algún aguerrido revolucionario que, almohada en la cara mediante, acabe con ese capitalismo al que Marx extendió partida de defunción pero no acaba de estirar la pata. La escena es realmente dantesca, aunque nos la tomemos ya a cachondeo: unos cuantos histéricos gritando sus posibles remedios (democracia real, buenismo, paz y flores…), un montón de gente mirándoselo y los cirujanos capitalistas aplicándole cataplasmas para que no entre en colapso (ese ‘piiiiiiiii…’ que suena en esa pantalla con una línea horizontal, que nos indica que el paciente nos ha dejado). Pero mientras le dura la crisis, el capitalismo sigue a lo suyo, con su vorágine depredadora, que aumenta a medida que se encuentra peor. ¿Cómo es que nadie oye el grito del anarquista del fondo de la sala, que insiste en pegarle un tiro al enfermo para que cese su sufrimiento, y por ende el nuestro?

Para el caso patrio, lo primero que hay que tener en cuenta es que España es un país muy suyo. Con una tasa de paro del 20 y pico por ciento, las condiciones laborales, económicas y sociales de mierda, etc., etc. (¿Qué decir que el lector no sepa ya?); nuestro sufrido profeta rojinegro debe tener en cuenta que aquí el diario MARCA es, con mucho, el periódico más leído, la revista de Ana Rosa Quintana tiene 300.000 incondicionales lectores mensuales y hemos institucionalizado la figura del catedrático de bar: en efecto, el tipo que, acodado en la barra, con su zumo de cebada y su montadientes, expone –y resuelve- los grandes problemas de la actualidad para quien quiera oírle, desde el paro al sistema educativo, pasando por la sanidad y la política internacional. Además, abundan los honoris causa en fútbol, única disciplina donde el acalorado debate puede sacar los puños a pasear. En tal ambiente, el discurso antiautoritario libertario queda ahogado por los que vitorean la llegada de las fuerzas vivas para poner orden; nadie oye las proclamas contrala idea de progreso, ese estandarte ideológico burgués (cuyo carácter decimonónico no impide que goce hoy día de excelente salud) que permite, entre otras muchas cosas, presentar como un gran avance de la humanidad que en España se vendan aparatos capaces de almacenar miles de libros digitales, cuando la mayoría de la población no lee ni encañonándole la sien. Pues las tesis anti-progreso, decíamos, no pueden ser oídas por las hordas armadas con iPods; y la carta más fuerte, la solidaridad y el apoyo mutuo, nada pueden hacer contra los que espolean el triunfo individual de los laureados emprendedores, verdaderos Hércules de nuestros tiempos.

Alguna vez, nuestro iluminado libertario cree que su mensaje ha calado entre las masas, y ve desfilar ante él un inmenso rebaño sin pastor, obedientes únicamente a los ladridos en Facebook y Twitter del demiurgo 15-M. Tal exhibición, tan numerosa como inútil, le hace soñar, y se ve comandando tan formidable hueste con un estandarte negro. Pero es sólo una ilusión: la multitud no desea enterrar el sistema actual, sino que se presenta como infalible y necesario curandero para erigir el decrépito engendro capitalista en pastor del rebaño. Ante tal situación, nuestro guía espiritual hacia el comunismo libertario se detiene y reflexiona: ¿Debe el anarcosindicalismo, como hiciera el comunismo español en 1947, practicar un entrismo, no en las instituciones o los partidos, sino en la sociedad? ¿O, por el contrario, acercarse a quienes pudieran identificarse con sus ideario (antiautoritarismo, acción directa, apoyo mutuo), desde el ecologismo decrecionista a las cooperativas de consumo, así como todo movimiento que se pretenda al margen del sistema? La clase obrera nunca ha ido a la CNT a hacerse anarquista, ya iba servida de casa. La CNT no hizo libertarios, los libertarios hicieron la CNT.

En definitiva, concluye, difundir la teoría y práctica libertarias, con o sin siglas, para lograr aquella sociedad libertaria que, ante una crisis del sistema capitalista, pida a alguien de la sala que tenga a bien pegarle un tiro, acabar con su sufrimiento y empezar nuestra libertad.

El RACC parece haberle pillado gustillo a esto de subcontratar actividades con mano de obra barata, tanto que ahora ha ideado la fórmula de hacerlo totalmente gratis.

¿Cómo? No tiene desperdicio.

A nuestros dirigentes se les ha ocurrido la genial idea de que el personal de Acaservi (empresa del grupo que se dedica a la Asistencia en carretera) se pongan a atender las llamadas de emergencia del Servicio Médico del RACC. Tal como suena.

Esto se traduce en que cuando uno de nuestros socios llame al servicio médico quien le va a atender realmente (a no ser que sea un caso de extrema delicadeza, lo cual es de agradecer) es un oficial administrativo, con un contrato de oficinas y despachos y conocimientos nulos sobre medicina y/o emergencias.

¿Se merecen eso nuestros socios?

Como es lógico, los compañeros del servicio médico están adheridos al convenio de emergencias médicas y cobran infinitamente más que el personal administrativo de la Central de alarmas. Cabe remarcar de todas formas, que “los nuevos fichajes” del servicio médico van a seguir cobrando exactamente lo mismo por hacer esta tarea totalmente ajena a la que consta en su contrato y que además conlleva una enorme responsabilidad y una capacitación profesional.

Llegados a este punto nos hacemos varias preguntas. ¿Los socios están informados de esto? ¿hasta qué punto es ético y/o legal obligar a que un trabajador atienda llamadas de emergencias médicas sin haber estado contratado para ello, ni tener conocimientos al respecto? ¿Cuál será la siguiente actividad que subcontratarán?

Desde la Sección Sindical de CNT en Acaservi (grupo RACC) denunciamos estas prácticas abusivas con los trabajadores de la Central de alarmas (asistencia en carretera), ejerciendo funciones que no les corresponden por contrato y denunciamos el engaño que los socios de este Club vienen sufriendo cada vez que llaman al denominado “Servicio Médico”.

SECCIÓN SINDICAL CNT-AIT ACASERVI.

Más información en http://www.socisracc.blogspot.com

Des de la CNT-Sabadell recolzem la Vaga dels treballadors/es de TMB els dies 27, 28, 29 de febrer i 1 de març. Reproduïm aquí els motius de la Vaga i denunciem la manipulació i criminalització que estan patint els treballadors/es de TMB.

Motius de la Vaga, extret de: http://comitedescansos.blogspot.com/2012/02/lassemblea-de-tarda-dels-treballadorses.html

El culpable de que Barcelona es quedi sense transport públic aquells dies es diu Xavier Trias, Alcalde de Barcelona, que no compleix lo acordat amb els treballadors/es

A l’Assemblea de la tarda, amb novament uns 2000 treballadors/es s’ha votat massivament per convocar vaga els dies 27, 28 i 29 de febrer i 1 de març. Cada dia s’aniria decidint, segons la reposta de la Direcció de TMB i l’Ajuntament de Barcelona, si es continua amb la vaga.

Denunciem que en el cas del Bus, el motiu de la vaga és l’impagament dels atrasos del 2011 (700 euros per treballador/a), l’incompliment del conveni (actualització de taules salarials = 800 euros, 5 minuts d’incidencia pels conductors/es = 380 anuals), la retallada de serveis (més abaix resumida) i la pujada tarifaria.
- Ajust d’oferta en dies feiners en 14 línies.
- Ajust d’oferta en caps de setmana i festius en 9 línies.
- Supressió de 4 línies: 31, 35, 105 i 158.
- Supressió de 3 línies en cap de setmana: 58, 75 i 91.
- Ajust d’oferta del Bus del Barri, 20 línies del qual (totes menys la 111 i la 116) deixaran de circular en diumenges i festius.

Els treballadors/es de Bus i Metro de TMB han elegit aquestes dates per que, tal i com l’Ajuntament va dir, en relació al Congrés Mundial del Móbil, aquells dies El mon mirarà a Barcelona i els treballadors/es de TMB volem mostrar-li al mon que aquest Ajuntament no compleix els seus acords, dona un pitjor servei de Bus i Metro a la gent de Barcelona i, a sobre, ho fa a un preu més car.

També volem recordar que les persones que assisteixen al Congrés Mundial del Móbil pagan un mínim de 600 euros per entrada. Un preu que evidentment la gran majoria de gent de Barcelona no es pot permetre, però si els directius de TMB i els polítics que manen a l’Ajuntament.

Finalment, diem alt i clar, que el CULPABLE de la vaga té nom i cognom: Xavier Trias, Alcalde de Barcelona amb un sou de 7,852 euros al mes, sense comptar dietes, ni pagues per assistir a reunions.

Pamflets per repartir els dies abans de la Vaga o el dia de la vaga:

Quan els mitjans de comunicació diuen que la vaga dels treballadors de TMB perjudica la “ciutat”, volen dir que perjudica els negocis dels seus amos…

Però qui lluita contra la precarització no ens perjudica, ens perjudica qui ens explota i ens fa miserables, ens perjudica qui ens governa.

SOLIDARITAT AMB LA VAGA DE TRANSPORTS
CAP A LA VAGA GENERAL
LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ

Contra la seva ciutat…
Contra la ciutat de les fires de mòbil, contra la ciutat convertida en un aparador de luxe, fet pel negoci d’uns pocs i la precarietat de la resta. Contra el decorat que amaga la misèria, la violència policial i l’exclusió sistemàtica. Contra la ciutat dominada pels rics i pels poderosos…

…la Nostra!
…La ciutat dels treballadors que es neguen a ser trepitjats, la de totes aquelles que lluiten contra els abusos d’un sistema que ataca les seves condicions de vida. La ciutat de les barricades i les revoltes obreres, de la revolució del 36, de la vaga de tramvies del 51, de la rebel·lia social de totes les èpoques. La ciutat dels carrers presos per la seva gent, per la voluntat ferma de conquerir una vida digna. La ciutat que creien desapareguda….

Octaveta DINA5 a doble cara: http://www.mediafire.com/?bzf985vju4grjlm

Cartell DINA3 dos fulls: http://www.mediafire.com/?yjttz0yhpmnmgge

http://comitedescansos.blogspot.com/

L’hospital general de Kilkís a Grècia (Macedònia central) està ja sota control obrer. Els treballadors han declarat que els problemes que pateix des de fa temps el Sistema de Sanitat Nacional (ESY) no es poden resoldre.

Els treballadors han respost així a l’acceleració del règim de mesures impopulars d’austeritat ocupant l’hospital i declarant sota control directe i complet per part dels treballadors. D’ara i endavant, totes les decisions seran preses pels “treballadors de l’assemblea general”.

L’hospital ha declarat que “El govern no està complint les seves responsabilitats financeres i, si les seves demandes no són satisfetes, es dirigiran a la comunitat local per aconseguir el major suport possible per tal de garantir les cures de sanitat pública gratuïta i de derrocar el govern ia totes les polítiques neoliberals “.

des del 6 de febrer, el personal de l’hospital només atendrà les urgències fins que els salaris i les sumes que els han es paguin. Igualment, exigeixen una tornada als salaris que percebien abans de les mesures d’austeritat.

La pròxima assemblea general tindrà lloc el 13 de febrer, seguida d’una roda de premsa el 15.

Els treballadors han emès la següent declaració:

1. Constatem que els problemes actuals i duradors del Sistema Nacional de Sanitat (ESY) i les seves organitzacions relacionades no poden ser resolts per les demandes específiques i aïllades que afecten els nostres interessos particulars, perquè tots aquests problemes són el fruit d’una política governamental impopular més general i del neoliberalisme mundial.

2. Constatem també que, fent reivindicacions particulars, nosaltres li fem el joc a un govern brutal. Aquest poder, per enfrontar al seu enemic-format pel poble debilitat i dividit-fa tot el possible per impedir la creació d’un front unit i popular a escala nacional i mundial que tingui interessos comuns i exigències contra l’empobriment social creat per les autoritats polítiques.

3. És per això que col · loquem els nostres interessos particulars en el marc general de reivindicacions polítiques i econòmiques que ha plantejat una gran part del poble grec, que està avui sota l’atac del capitalisme més brutal. Aquestes reivindicacions han de ser defensades fins al final per aconseguir una cooperació entre les classes mitjanes i populars de la nostra societat.

4. L’única manera d’aconseguir és qüestionant, a través de l’acció, no només la legitimitat política, sinó també la legalitat d’un poder arbitrari, autoritari i impopular que avança a pas ferm cap al totalitarisme.

5. Els treballadors de l’hospital general de Kilkís responen a aquest totalitarisme amb democràcia. Ocupem l’hospital públic i el sotmetem al nostre control directe i total. A partir d’ara, l’hospital de Kilkís serà autogobernado i l’única manera legítim de decisió serà l’assemblea general dels seus treballadors.

6. El govern no s’ha escapat de les seves obligacions econòmiques de dotació de personal i material. Si continua ignorant aquestes obligacions, ens veiem obligats a informar el públic d’aquesta situació ia demanar al govern local i sobretot a la societat civil que ens doni suport per tots els mitjans per:

a) La supervivència del nostre hospital

b) El suport al dret a una sanitat pública i gratuïta

c) L’enderrocament, a través d’una lluita comuna popular, l’actual govern i de tota política neoliberal, vingui d’on vingui.

d) Una democratització profunda i substancial, és a dir, una democratització que permeti a la societat real, i no a tercers, prendre les decisions que afecten el seu futur.

7. El sindicat de l’hospital de Kilkís comença, a partir del 6 de febrer, una vaga que només assegura les urgències fins al pagament complet de les hores treballades i l’alça dels salaris al nivell anterior a la troica (UE, BCE, FMI). Mentre, conscients de la nostra missió social i les nostres obligacions morals, protegirem la salut dels ciutadans que vinguin a l’hospital proporcionant cures gratuïts als que ho necessitin, apel · lem al govern perquè assumeixi les seves responsabilitats i esperem que renunciï a l’últim minut al seu crueltat socialdesmesurada.

8. Vam decidir que se celebrarà una nova assemblea general el dilluns, 13 de febrer, al hall del nou edifici de l’hospital a les 11 hores, per decidir els procediments necessaris per dur a terme eficaçment l’ocupació dels serveis administratius i realitzar amb èxit l’autogestió l’hospital, que començarà a partir d’aquest dia. Les assemblees generals tindran lloc cada dia i seran l’instrument primordial per a la presa de decisions pel que fa als empleats i al funcionament de l’hospital.

Fem una crida a la solidaritat del poble i els treballadors de tots els sectors, a la col · laboració de tots els sindicats de treballadors i d’organitzacions progressistes, així com al suport de tots els mitjans que han triat dir la veritat. Estem decidits a continuar fins que els traïdors que venen el nostre país i la nostra s gents s’hagin anat. Són ells o nosaltres!

Les decisions seran públiques a través d’una roda de premsa a la qual estan convidats tots els mitjans el dimecres, 15 de febrer, a les 12:30 h. Les nostres assemblees diàries comencen el 13 de febrer. Anem a informar els ciutadans de cada esdeveniment important que tingui lloc al nostre hospital via comunicats i rodes de premsa. A més, utilitzarem tots els mitjans disponibles per fer saber aquests fets per l’èxit d’aquest mobilització.

Fem una crida a:

a) Els nostres conciutadans, per solidaritzar-se amb el nostre moviment.

b) Tot ciutadà injustament tractat al nostre país, a reaccionar amb accions de contestació i oposició contra els seus opressors.

c) Els nostres col · legues d’altres hospitals, a prendre decisions similars.

d) els empleats d’altres sectors públics o privats i als membres d’organitzacions sindicals i progressistes a actuar igual, per ajudar la nostra mobilització a prendre la forma d’una resistència universal obrera i popular d’aixecament, fins a la victòria final contra l’elit econòmica i política que avui primer al nostre país i al món sencer.

Extret de:

http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/7215-los-trabajadores-ocupan-un-hospital-griego-y-lo-declaran-bajo-control-obrero.html

http://libcom.org/blog/greek-hospital-now-under-workers-control-05022012