Des del Comitè Regional volem fer extensiu a la resta de l’organització l’arbitrarietat i el despropòsit creat el passat dia 15 de Maig per part dels Mossos d’Esquadra, arran dels fets que passem a detallar.
A les 6 del matí del dia 15 de Maig es van presentar al local del Sindicat de Sabadell 6 dotacions d’antidisturbis, sense cap ordre judicial forçant la porta del local i entrant en l’espai cedit als col·lectius 15M Sabadell, Xarxa D’Intercanvi de Sabadell, i altres col·lectius i individualitats.
Una vegada dins es van fer destrosses a la biblioteca confiscant-se material informàtic i propaganda amb la finalitat de trobar algun tipus de relació amb el suposat grup Bandera Negra. A dia d’avui queda confirmada l’empresonament de 5 persones previ pas per l’Audiència Nacional, per pertànyer al Grup Bandera Negra, del que no tenim constància que existeixi dins del territori català.
Pel que fa a membres del Sindicat i de l’Ateneu Llibertari no hi ha cap detingut. La versió maniquea de la qual els mitjans de comunicació de tot el país es van fer ressò, al llarg del dia 15 i posteriors introduint termes com a ‘violents’ o ‘terroristes’ a les notícies relacionades, demostra una política de fets consumats, sense el menor contrast amb l’objectiu últim d’estigmatitzar i definir negativament, la tasca sindical i cultural realitzada tant per la CNT (propietària del local), com pels diferents col·lectius que utilitzen l’espai cedit pel sindicat.
No creiem que sigui casualitat l’entrada en un espai utilitzat pel 15M de Sabadell el mateix dia del seu aniversari, i setmanes després que els periodistes a sou del capital i/o de l’Estat advertien segons fonts policials o del CNI de la infiltració d’anarquistes en moviments com el 15M.
Aquesta falta d’ètica periodística, ens posa sobre la taula la connexió directa de les forces repressives amb els mitjans de comunicació, com un tot homogeni i aclaparador que no dóna lloc a cap rectificació per part dels afectats en el moment dels fets generant la més patètica indefensió.
Entenem que aquest tipus d’actuacions tenen la missió encomanada d’espantar, i situar dins de categories estigmatitzades a tots aquells moviments socials que estan a dia d’avui denunciant i lluitant enfront dels abusos d’un règim econòmic i polític desigual, aliens a la política de pactes que en aquest moment estan duent a terme els denominats agents socials, amb la finalitat de separar i preparar a la societat per a futures onades repressives.
Per tot això lluny de paralitzar-nos amb la por, és important recuperar l’ànim fent front a la repressió, continuant amb la nostra lluita diària.
Desde primeras horas de la mañana de ayer algunas anarquistas estamos bastante pendientes de saber quienes son los detenidos, ya que no tenemos conocimiento de quienes son ni de qué se les acusa exactamente. Según la prensa son «miembros» del grupo anarquista Bandera Negra, del cual tampoco teníamos conocimiento de su existencia y del cual sólo hemos encontrado que tienen una página de Facebook. Lo cierto es que las detenciones no hacen más que materializar una situación que ya algunas veíamos venir. En las últimas semanas han ido saliendo esporádicamente en artículos de prensa virtual (Cadena Ser, Europa Press, etcétera) sobre anarquistas, haciendo una ensaladilla de asuntos que no guardan una relación real, pero que sirven para crear una situación propicia para un golpe como éste. Y no son pocos los compañeros que se han manifestado mediante artículos sobre ello en blogs, páginas y publicaciones.
«Enaltecimiento del terrorismo» dicen los medios. Pero no mencionan el terrorismo que la mismo tarde de las detenciones llevó a un joven de 30 años de Sant Carles de la Ràpita a quemarse a lo bonzo frente al Ayuntamiento de la ciudad, no mencionan como terrorismo a la situación que llevó a un hombre de Murcia a suicidarse a la espera de un desahucio el día antes de las detenciones de Sabadell, sino que prefieren hablar de terroristas anarquistas, prefieren canalizar la opinión sobre el descontento generalizado que hace que miles de jóvenes ya no crean en las «soluciones» políticas establecidas (ver el ridículo artículo de a Vanguardia del mismo día de las detenciones «Unas 12.000 personas pertenecen a bandas violentas en España» en el que se mete en el mismo saco a anarquistas, Lating King y bandas fascistas).
El mateix dia que el molt honorable cos policial dels Mossos d’Esquadra destinen esforços a desallotjar Can Piella, un dimecres 15 de maig de l’any 2013, no han tingut res millor a fer que entrar sense ordre judicial al locals de l’Ateneu Llibertari de Sabadell.
Cap persona encara coneix els motius d’aquest registre il·legal, només han dit que l’ordre ve dictada per l’Audiència Nacional de Madrid. -Actualització: sembla que l’operació afecta altres localitats estatals. El jutge instructor és Santiago Pedraz i es parla de 5 detencions, una d’elles a Sabadell-
El local de l’Ateneu Llibertari de Sabadell, propietat la CNT-AIT de dita localitat, és un espai obert a tot el poble treballador de Sabadell, on nombrosos col·lectius i gent de Sabadell i d’altres indrets han fet tasques lúdiques, culturals i socials des de fa anys. El mateix col·lectiu de l’assemblea de l’Ateneu Llibertari, gent del 15M local, Amazics o coordinadores locals, entre un llarg etcètera, han fet ús d’aquest espai. Per tant, no entenem què cerquen aquests cossos en aquest espai obert a l’ús en una ciutat tant mancada d’espais lliures com resulta ser Sabadell, coneguda pels suposats affairs corruptes de l’ex-alcalde Manuel Bustos, botiguers reaccionaris (com els que van obrir el Mercat Central en episodis de vagues generals) i certa pàtina “carcatòlica” en determinades zones. Metafòricament, a una banda de la façana de l’Ajuntament de Sabadell ens trobem una seu històrica del Banc Sabadell, a l’altra una Església força gran i, si mirem per la porta del darrera de l’edifici consistorial veurem altra església amb una estàtua a l’integrista carcatòlic Sardà i Salvany!
El moviment llibertari sabadellenc, des de els seus orígens al segle XIX i fins els nostres dies, ha destacat sempre per la lluita d’un món millor, aspecte que a dia d’avui segueix vigent, més encara en temps de retallades socials i precarització de les nostres vides. Què aturats i aturades, jovent sense futur, treballadors i treballadores conscients, migrants, idealistes o pragmàtics i altres tipus de persones s’organitzin i lluitin pels seus ideals no és cap motiu per un registre. El motiu de fons d’aquesta gent sota ordres de Madrid no és cap altra que atemorir a la gent que participa i destina part del seu temps a dir NO a tots aquests abusos que patim com a classe, la de les persones desheredades dels beneficis materials d’aquest Sistema Capitalista, i que, a més a més, en els temps moderns, portem anys patint les conseqüències d’una crisi originada per la vanitat psicopàtica d’un Sistema, com és la democràcia liberal, fonamentat en el benefici i depredació econòmica.
L’inici del registre s’ha iniciat sense avisar a cap persona de la propietat de l’edifici, no existia ordre judicial i quan una primera persona s’ha aproximat al lloc del fets per demanar informació i documentació, aleshores han procedit a precintar els locals de l’Ateneu Llibertari de Sabadell. Ara per ara, per tant, i tenint en compte el llarg historial dels Mossos d’Esquadra (pallisses a comissaries, ulls perduts per suposades bales de goma, indultats per maltractaments, entre un amplíssim etcètera), qualsevol cosa es pot esperar d’aquesta entrada, sota el meu punt de vista, no del tot legal…
Ara mateix un grup de persones solidàries es concentren a les immediacions dels locals del Passatge Edgardo Ricetti, tot esperant la presència d’una secretària judicial i l’ordre de registre…
Un testimoni ocular dels fets membre de la CNT-AIT de Sabadell
-Actualització: el detinguts han sigut acusat de petànyer a un grup terrorista i enalteminet del mateix. Val a dir que la geneaologia del mot “terrorisme” neix durant la revolució Francesa de 1789, concretament arran del govern jacobí i les crítiques rebudes, on s’acusava aquest règim liberal de terrorista. En el fons, el terrorisme sempre ha sigut una de les eines dels estats, estructures socio-polítiques jerarquitzades, les quals intenten controlar a les persones i recursos del seu suposat territori, ja sigui per la força de la propaganda o per la força de les armes. Evidentment els estats, presents i futurs, intenten ser el “monopoli de la força” com una estatègia fonamental per tal de cumplir els seus objectius. L’ús evident del mot terrorisme, paradoxalment en temps de terrorisme sistèmic (desallotjaments, atur, violència policial…) i crisi generalitzada, és una eina de propaganda. Qualsevol episodi que mínimament trenqui els mecanismes permesos de protesta (es a dir, la manifestació pacífica i a ser possible que no molesti gaire, la recollida de signatures o parlar davant del Mass Media), evidentment, com a vella estratègia del poder establert, intentarà etiquetar-ho sota l’argumentatiu del terrorisme. Present encara en el nostre record està l’intent de vinculació dels escratxes, realitzats per gent propera o activa dins del moviment en contra dels desallotjaments, al terrorisme, així que en aquesta nova operació contra l’anarquisme, podem esperar un guió digne de Hollywood… Però de moment sembla que els hi funciona, anys de sociabilització escolar o propaganda mediàtica han fet que si et diuen terrorista, violent o qualsevol altra adjectiu poc agradable, segurament encara trobaràs gent que s’ho cregui… Prou muntatges i criminalització!!!-
Perdonar a los que me han seguido todo este tiempo y han creído en mis ideas pero no tenía tiempo ni ganas de hacer este último comunicado con sabor agridulce y cierre de la Sección Sindical de la CNT-AIT después de permanecer durante 30 meses en Yamaha Motor España (10 meses dentro y 20 meses fuera), en contra de mi voluntad como Delegado Anarcosindicalista ya que he luchado hasta el último día por mi puesto de trabajo, ya que he sido el último trabajador indemnizado por Yamaha desde que se cerró en Abril del 2012 y se marchó a Francia.
El 30 de Abril pasado sobre las 11:30h de la mañana empezaron las negociaciones llamando por teléfono insistentemente el Representante de Yamaha al Delegado de la CNT…, sobre las 14:00 contesté a las llamadas de Yamaha y así poder saber porque me llamaban tanto!!!. estuvimos hablando durante 10 minutos empezando y justificándome las llamadas por la aproximación de la fecha del juicio para el 2 de Mayo ya que no querían celebrarlo me resumió casi mis 10 años de trabajo pidiéndome perdón por parte de la Dirección de Yamaha confesándome que por favor aceptara la oferta ya que no querían tener el “problema” de tener al sindicato de la CNT dentro de PAM, ya que mi lucha para que no se marchara Yamaha de Catalunya acabó hace un año, pero por mi parte intentando como siempre que me dejaran incorporarme a mi puesto con las mismas condiciones con la nueva empresa, así poder elegir como hicieron mis compañeros de Packing y tener los mismos derechos…, al final de la conversación me ofrecieron Despido Improcedente con la misma indemnización y finiquito como mis compañeros se marcharon hace un año con los 8.000 € de incentivo mas los Salarios de Tramitación (20 meses), yo les contesté que si me reconocían su fallo a mi despido al pagarme los meses que estado fuera en la oferta también tendrían que entrar los daños y perjuicios ( 10.000 €), ( Total 80.000 € Bruto) a las 16:30h se cerró acuerdo y el Jueves 2 de Mayo de hizo Acta de Conciliación a la 13:00h firmando en los Juzgados de Sabadell así cerrando una etapa de mi vida con mas cosas malas que buenas pero me quedo con las buenas…, y las malas tendrán su tiempo ahora que ya estoy “libre” de Yamaha. (M.L., M.H., O.R. M.G. etc…).
No quería irme sin dejar de comentar lo que mas me sorprendió que antes de la firma me propusieron que por favor no hiciera público el acuerdo con Yamaha y que fuese “secreto” me pidieron firmarles un papel pero como eso se llama cortar la libertad de expresión y está en contra de mis ideas, me negué rotundamente a firmarlo.
Al final ha sido un gran “triunfo” para el Delegado de la CNT en Yamaha sacando lo máximo a la patronal y a este capitalismo salvaje marchándose con la cabeza muy alta y habiendo conseguido que la CNT se hiciera conocer…, seguiré afiliado a este gran sindicato como me han demostrado siempre la CNT-AIT y militando en lo que pueda como hasta ahora he echo también agradecer a tod@s l@s compañeros de la CNT Sabadell y a mi familia que han creído en mi me han apoyado hasta el último día porque parte de mi triunfo se lo debo a ellos…, MUCHAS GRACIAS!!!.
La CNT ha organitzat aquest 1r de Maig un acte unitari al Parc de les Tres Xemeneies, volent donar tot el protagonisme de la jornada a la mobilització combativa i reivindicativa de la classe treballadora. L’ acte, amb les seves diferents activitats, ha aconseguit aplegar més d’ un miler de persones.
Des de les 10 del matí, tant militants com simpatitzants del moviment llibertari, han anant passant pel Parc de les Tres Xemeneies de Barcelona, punt a on el 1919 s’ ubicaba la industria elèctrica coneguda com La Canadenca, focus de la brutal vaga que aquell any va sacsejar la ciutat. Aquest ha estat el tercer any consecutiu que la CNT tria aquest marc històric per a la celebració del 1r de Maig de forma unitària.
Durant el matí es va poder trobar una exposició de cartells històrics, diverses paradetes de llibres i material de distribuïdores i col·lectius afins, tallers pels infants a càrrec del grup d’ animació Mimulus… Així mateix, diferents companys i companyes van dur a terme mítins a on va exposar la realitat actual i com aquesta ens ha d’impulsar cap a una organització obrera de caire combatiu si vol ser efectiva. I com a mostra de que aquesta efectivitat és al nostre abast, a un dels mítins es va fer menció al treball recent d’ algunes de les seccions sindicals de la CNT de Barcelona. En acabar els mítins, l’ assistència a l’acte voltaba el miler de persones. Els i les assistents també van gaudir de l’actuació musical de Juanito Piquete y los Solidarios.
Passat el migdia, una manifestació de 600 persones va recòrrer els carrers del barri del Raval sota el lema “Contra la crisi del sistema, l’eina independent del sistema” Durant el recorregut es van cridar consignes contra l’ Estat i per la unió de la classe treballadora.
Tant l’assistència a la manifestació com al conjunt de l’acte ha superat aquest any les convocatòries d’ anys anteriors. Això és reflexe, sens dubte, de l’ empitjorament de les condicions de vida per a molts treballadors i treballadores, però també d’una necessitat d’alternatives reals per combatre amb resultats tangibles la imposició de mesures amb que Estat i patronals ofeguen la classe obrera.
Finalitzada la manifestació, i de nou al Parc de les Tres Xemeneies, els assistents van poder gaudir d’un dinar popular amb qual es donava per conclós l’acte.
Manifestació unitària anticapitalista:
Sota el lema: “Ni UE ni capitalisme: poder popular” ha arrencat a les sis de la tarda la marxa del bloc anticapitalista de Barcelona. Al llarg del recorregut, que ha començat a la plaça dels Països Catalans i que ha finalitzat als Jardinets de Gràcia, s’han realitzat diverses accions com la crema d’un ninot de paper amb la cara de Mariano Rajoy davant la seu del PP i pintades en sucursals bancàries així com la inhabilitació de caixers automàtics.
El recorregut ha estat marcat per una forta presència policial als carrers paral·lels per on circulava la manifestació. La tarda d’ahir ja va estar marcada per un exagerat desplegament al barri de Gràcia, on més de 200 mossos d’esquadra es van desplegar per una manifestació convocada per la CUP i que aplegava unes cent cinquanta persones. La formació dels antiavalots que van rodejar la manifestació i la forma de desfilar evocant la marxa militar va resultar un canvi notori en el protocol habitual i motiu de rebuig per part de les persones concentrades i el veïnat. Tot el contrari que els manifestants d’avui, que han rebut mostres de suport per part dels bombers del barri de Sants i dels treballadors sanitaris de l’Hospital Clínic, dos col.lectius molt reivindicatius de la ciutat.
Al voltant de les vuit de la tarda, quan la protesta ha arribat a la confluència entre el carrer Provença i Rambla de Catalunya, s’han produït les primeres càrregues. Seguidament els antiavalots han agredit a manifestants al carrer Pau Claris i Passeig de Gràcia. A partir d’aquest moment el centre de la ciutat s’ha convertit en una corredissa de furgonetes.
Al llarg de la nit s’ha produït retencions i identificacions per part de policies secretes que ja eren presents als carrers propers per on passava la marxa des de primera hora. A mitja nit s’han comptat fins a quatre detencions i una noia ha estat traslladada a urgències després de rebre una forta pallissa per part d’un grup de mossos d’esquadra i lesionar-li les cames. El dia següent va tenir lloc a les deu del matí una concentració en suport a les persones detingudes a la comissaria de les Corts.
“300 persones s’apleguen al Primer de Maig de Granollers”
Per primer cop en molts anys a Granollers s’ha tornat a celebrar el Dia Internacional dels Treballadors, organitzat pels sindicats CNT i CGT i l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental.
A les 11:30 hores s’ha donat inici als actes del Primer de Maig a la capital de la comarca, consistents en un míting i una manifestació. L’acte, que ha aplegat unes tres centes persones, ha comptat amb la presència de bona part de moviments socials de la ciutat. Així, durant el míting s’ha pogut escoltar els parlaments de membres de les AAVV de Tres Torres, la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques PAH o l’Assemblea de Mestres del Vallès Oriental. Així mateix, han intervingut els treballadors de IMESAPI que el dia abans van denunciar al Ple Municipal de Granollers la no subrogació per part del consistori dels treballadors del servei d’enllumenat públic, fent lectura d’un manifest. Les reivindicacions socials i obreres han continuat de la mà d’un representant de l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental, el secretari d’organització de la CGT de la comarca Quim Garreta. Ha tancat els parlaments Just Casas, militant de la CNT de Terrassa, fundador i president del Centre d’Estudis Llibertaris Francesc Sàbat i professor d’història contemporània a la UAB amb un anàlisis de l’actual crisi i els seus responsables, cloent amb “la necessitat d’organitzar-se tothom per a defensar els seus interessos al marge de les institucions”.
A continuació ha recorregut els carrers del centre una manifestació que ha passat per la Plaça de la Corona fins a la Porxada, donant per acabat finalment l’acte.
Mollet
Paral·lelament, Assemblea Llibertària, CGT i CNT havien organitzat una altra manifestació a les 12h a la Plaça Pau Casals que ha aplegat també unes tres centes persones i que ha finalitzat a la Masia Can Borrel. L’acte ha clos amb els parlaments de diversos moviments socials de la ciutat, així com dels organitzadors de l’acte.
Finalment, els organitzadors consideren un èxit que centenars de persones tornin a sortir al carrer a manifestar-se pel Primer de Maig amb un esperit de rebel·lia contra el capitalisme i l’estafa generalitzada del sistema. CNT considera que cal seguir amb les mobilitzacions a Granollers i la comarca, teixint aliances entre totes les forces socials
Hospitalet:
150 persones van participar a l’acte del primer de Maig convocat a l’Hospitalet, on membres de la Federació Local de la CNT, l’assemblea local del 15M, CSO L’astilla i Marea Pública, han exposat discursos contundents sobre la situació económica actual.
Durant aquesta exposició, s’ha recordat als Màrtirs de Chicago, s’han denunciat les retallades que sobretot recauen en els sectors més dèbils de la ciutat, s’han defensat les idees clàssiques de l’anarquisme, s’han denunciat les multes arribades per l’última Vaga General i s’ha analitzat l’atur i les possibles maneres de fer front a aquesta realitat. Cada col.lectiu ha expressat sota el seu punt de vista la necessitat de mobilització per part de la població com forma de mitigar els efectes de la crisi.
Posteriorment s’han recorregut els carrers dels barris de la Florida i Pubilla Casas, cantant consignes, per acabar a la Plaça de la Bóbila, on l’acte ha sigut desconvocat. En un ambient de camaraderia, s’ha acabat una jornada que feia temps que no es celebrava a l’Hospitalet, i el que s’ha traduit en una trobada de diferents formes de lluita i protesta, apropant-se al conjunt dels habitatns de la ciutat la necessitat de defensar-nos dels atacs especuladors del capitalisme.
Coordinadora pels Drets Socials contra el capitalisme i el patriarcat (Acció lila, Arran, Ateneu la Sèquia, CNT, CUP, Endavant, Manresa Antifeixista i la PAHC)
(Antifeixime alt Maresme, selva, Assemblea pels Drets Socials de Pineda, AUP Alt Maresme, Gong, PAH, l’Assemblea groga, i els sindicats COS , USTEC-STEs, i la CNT de Pineda de Mar i Comarca)
400 persones al bloc de la CNT, lleus incidents entre aquests i simpatitzants del PSOE i els sindicats majoritaris. La policia no deixa realitzar el míting final a la CNT per no tenir permís, aquesta el realitza igualment.
La manifestació de CNT Granada ha posat l’èmfasi en críticar el model sindical vertical i ha realitzat una crida a apostar per el model lliure i horitzontal , assembleari, sense comitès ni subvencions, el de la CNT.
A nivell internacional, multitudinàries manifestacions a Berlin, Hamburg i Istambul on s’han produït disturbis a causa de la greu recessió econòmica, la precarietat laboral i l’atur.
A Frankfurt 10.000 manifestants han bloquejat la ciutat aconseguint impedir la realització d’una manifestació neonaz (al min.4 es pot observar l’arribada dels companys anarcosindicalistes de la FAU a la manifestació):
A Istambul per primera vegada el govern ha declarat festiu el 1r de Maig:
La clase empresarial está bien organizada y junto a los gobiernos títeres como el nuestro aplica sus recetas, como la nueva reforma laboral, gobierno a su vez títere de las recetas neoliberales de la UE, el FMI y el Banco Mundial.Saben perfectamente lo que deben hacer para enriquecerse más y saben que lo tienen que hacer a costa de los trabajadores. Ellos si que tienen claro que no son iguales a los trabajadores y que tienen intereses contrapuestos.
En canvio muchos trabajadores en tiempos de vacas gordas se han creído el cuento de que eran clase media, hipotecándonos hasta el cuello por una casa y algunos por un coche de alta gamma. Con la llegada de la crisis y el fin del “paraíso” del ladrillo y del hacer dinero rápido, se han quedado sin trabajo y con la hipoteca por pagar, sufriendo por llegar a fin de mes o directamente deshauciados y teniendo que pagar igualmente la hipoteca.
Almenos espero que esta crisis haya servido para abrir los ojos a una buena parte de ellos, y hacer ver que la clase media era una cortina de humo para enriquecer a unos pocos, y que los trabajadores no tenemos el mismo poder aquisitivo de la clase empresarial y además tenemos intereses contrapuestos. Ellos nos quieren hacernos trabajar más por menos salarios, quieren reducirnos el paro, las pensiones y aumentarnos la edad de jubilación, además de que seamos flexibles, es decir, que trabajemos cuando a ellos les de la gana, cambiandonos de puesto de trabajo cuando a ellos les de la gana,y para los jovénes la patronal y el gobierno nos venden como única solución los minijobs de 450 euros al mes. Nosotros queremos trabajar menos, tener más tiempo libre para nosotros y los nuestros, cobrar más, tener unas condiciones laborales dignas, etc. La lucha de clases existe, los empresarios si que tienen conciencia de clase, y nos están ganando por goleada.
Curiosamente en manifestaciones, o por las redes sociales veo a muchos estudiantes que hablan de la clase obrera, de revoluciones, se ponen la cara de Durruti, Bakunin, Marx, de los mineros de Asturias, la hoz y el martillo o la A circulada como fotos de perfil, van a todas las manifestaciones, asambleas, están en no se cuantos grupos políticos y hacen todas las huelgas. Eso si, algun0s de ell0s no han trabajado en su puñetera vida, sus papas les pagan los viajes y los estudios, y aún se atreven a hablar en nombre de la clase obrera. O los tertulianos y prensa tanto de derecha, extrema derecha rancia, progre y superprogre. Hasta las “huelgas generales” (paros de 24 horas) son convocadas desde arriba por las burocracias sindicales. Por cierto , como dijo un compañero del sindicato, para hacer huelga lo primero que se tiene que hacer es trabajar. Quienes pueden parar el país y quienes se arriesgan a ser despedidos, son los trabajadores. Y sin conciencia de clase y organización no habrá ninguna revolución, y ni tan sólo ninguna mejora laboral ni social, sino retrocesos en nuestros derechos conseguidos, como hasta ahora. Recuerdo las huelgas de estudiantes donde mucha gente hacia huelga para no ir a clase y los que hacíamos piquetes y íbamos a las manifestaciones éramos cuatro. Con eso no estoy diciendo que los estudiantes no puedan protestar y que todos sean niños de papa, no, muchos se están sacando sus estudios trabajando o almenos han trabajado son de familias humildes y saben de que va la cosa.
Los trabajadores somos los que debemos decidir como afrontamos nuestras problemáticas.Por mucho que una persona hable de la clase obrera, de revoluciones,etc poco o nada empatizara sino ha sufrido el trabajo precario, si su familia no lo ha pasado mal para llegar a final de mes,etc. Algunos me dirán que grandes pensadores marxistas o anarquistas han empatizado con los problemas de clase trabajadora, en todo caso los han analizado y han propuesto soluciones (eran los que tenian acceso a la cultura y tiempo libre), pero pocos de ellos han estado en primera fila de una revolución (aunque algunos crean que Lenin estava a primera fila asaltando el palacio de invierno). Es más las personas que no han sufrido ni el trabajo precario, y vienen de buenas familias, normalmente se les ve por sus actitudes de desprecio o egoismo ante los trabajadores, precarios, parados, etc. Hasta en las relaciones personales, acostumbran a comportarse mirando sólo por sus intereses sin importarles a quien hacen daño, ya que al haberlo tenido todo tan fácil, no valoran nada. El problema es que entre los trabajadores también han conseguido inculcarnos este egoismo. Yo no me hice anarquista (aunque decir que soy anarquista me queda muy grande y no me gusta), porque se me apareció Bakunin en forma de pajarito, sino por las experiencias vividas, y a partir de estas en pensar que la solución a nuestros males no pasa ni por la dictadura del proletariado, ni por la socialdemocracia, y ni mucho menos por el neoliberalismo.
A los trabajadores sólo nos queda un camino para invertir la situación y almenos parar todos los recortes laborales y sociales, recuperar la conciencia de clase y organizarnos entre iguales. Por eso nosotros estamos en la CNT, porque nos organizamos entre iguales (trabajadores en activo o en paro, estudiantes, jubilados), esta organización es totalmente independendiente del estado y de partidos y organizaciones políticas, no delegamos en “profesionales” del sindicalismo que viven de nosostros, las decisiones las tomamos en asambleas y todos tenemos la misma voz. Cada cual que elija el sindicato y organización que crea más adecuado, pero sobre todo que se organize, luche, y rompa la cultura de la delegación, esta cultura tan extendida que cree que los problemas nos los solucionaran otros.
Treballador/a en actiu, en precari o a l’atur, estudiant, jubilat/da, aquest primer de maig manifestat entre iguals.
Desde la CNT de Sabadell ens trobarem a les 9h del matí al sindicat (Passatge Edgardo Ricetti,16) per anar cap a l’acte del 1r de maig a Barcelona, al Parc de les tres xemeneies (Metro L2 i L3 Paral·lel).
A partir de les 10h: Paradetes, conferències i actes culturals.
A les 13h: Manifestació.
A les 14h: Dinar popular
A les 18h: Plaça Païssos Catalans, mani unitària- bloc llibertari
Per posar fi a la precarietat i la retallada de drets laborals i socials:
-Derogació de la reforma laboral.
-Prou precarietat laboral. Fi de la contratació eventual i els contractes de formació.
-Davant la fallida o mala gestió empresarial, autogestió obrera.
-No als pactes socials.
-Fi de les subvencions a la patronal, als partits i als sindicats.
-No al rescat a la banca. Parc de pisos buits a disposició de les famílies que els necessiten.
Repartiment del treball i la riquesa:
-Treballar menys per treballar tots/es. Jornada laboral de 30h i jubilació als 60 anys.
Trenquem amb els més de 30 anys de model sindical vertical:
- Enfront les agressions patronals i el “sindicalisme” que firma i pacta acomiadaments, defensa acèrrima dels llocs de treball.
-Cap acomiadament sense resposta.
Recuperem la nostra veu, que no decideixin per nosaltres:
-No als comitès d’empresa. Boicot a les eleccions sindicals.
-Per les seccions sindicals i les assemblees de treballadors/es.
-Autogestió i independència dels sindicats, ni subvencions ni alliberats.
Manifest 1r de Maig
El proper 1r de maig a partir de les 10 hores del matí, al Parc de les Tres Xemeneies (Av. Paral·lel), tornem al carrer per a fer present tant el llegat d’anteriors lluites com les circumstàncies que afrontem actualment. Arribem de nou a una data altament significativa a la història del moviment obrer, el 1r de Maig. Fa més de 120 anys que fem homenatge a la lluita reivindicativa que milers d’obrers van dur a terme als Estats Units. Van ser 4 dies de vaga indefinida fent front a la patronal, als esquirols, a la premsa oficial i a la policia que carregava amb duresa sobre els manifestants, fins i tot afusellant-los. El 4 de Maig una bomba sorgí de la multitud i va matar un oficial de la policia, a part de causar molts ferits entre els guardians del benefici privat, aquell que creix a costa de l’esforç comú, el capital. La revolta fou tant forta que abans de que finalitzés aquell mes de Maig la patronal acceptà la jornada de vuit hores.
Aleshores, el moviment obrer anarquista va patir una forta persecució i criminalització. Aquella victòria, aconseguida amb sang i llàgrimes, no la donarien sense cap revenja. A aquells homes, que volien sortir de la misèria que el capitalisme els oferia com a única opció de vida, se’ls va apallissar, torturar i penjar de forma pública per ordre de l’Estat i les seves institucions legals. Els veritables salvatges eren al poder.
Avui en dia, al nostre present, la misèria torna com un fantasma a milers de llars obreres. La precarietat es l’única opció per fer front a l’atur, les deslocalitzacions d’empreses ens deixen desemparats i se’ns obliga a acceptar la implantació progressiva del servilisme i la utilitat eventual com a modus vivendi.
Més de 800.000 aturats a Catalunya, 25.000 desnonaments l’any 2012, i un de cada quatre catalans en situació de pobresa, són xifres que alerten de la necessitat de lluitar contra una burgesia que s’ha embutxacat els calés dels impostos i ha fet negoci amb propietats públiques a preu de saldo amb la complicitat dels polítics elegits pel poble.
I és des d’aquest sentiment que la CNT convoca als treballadors i les treballadores, aturats i aturades, estudiants, canalla, dones i homes a continuar amb aquesta lluita contra el capital.
El proper 1r de maig a partir de les 10 hores del matí, al Parc de les Tres Xemeneies (Av. Paral·lel), tornem al carrer per a fer present tant el llegat d’anteriors lluites com les circumstàncies que afrontem actualment, en una dilatada trajectòria d’enfrontament a l’esclavatge que suposa el treball assalariat i un engatjament amb els més legítims desitjos d’emancipació.
Altres convocatòries dels sindicats de la CNT catalano-balear o actes on participen aquests:
Granollers i Mollet:
Hospitalet:
Igualada:
Manifestació: 12h – plaça Masuca
Convoquen: Arran, Ca la Fou, CGT, CNT, CUP, CS Delícies, Endavant, PAH Anoia, la Teixidora
Manresa:
11.30h. – Ben Plantada
Convoca: Coordinadora pels Drets Socials, contra el Capitalisme i el Patriarcat
Sabadell (Barcelona), 1-6-1862/Barcelona, 11-4-1931. Famosíssima anarquista i pionera del feminisme obrer. La família de Teresa Claramunt era un clar exemple de les famílies que havien nascut als pobles pròxims a Sabadell o bé en altres zones industrials i que s’havien traslladat a la ciutat, provocant que de 1787 a 1887 la població sabadellenca es multipliqués per deu, arribant als 20.000 habitants a la segona data. Els seus pares paterns provenien del nucli cotoner i paperer de Capellades, el seu avi, Ramón; i l’àvia Margarita Munier, d’un nucli llaner del departament del Aude a Limoux (França). Margarita filla d’un bataner francès es va establir a Sabadell el 1824, on va conèixer i es casà amb Ramón Claramunt. Aquest matrimoni, després de passar uns anys a Martorell (1827-1828) on va néixer la seva filla Joana, va arribar a Alcoi entorn al 1929, ciutat on va néixer el 1832 Ramon Claramunt, pare de Teresa, i la seva germana Purificació. Alcoi per la seva precocitat industrial, va ser la única ciutat valenciana amb un flux ininterromput de catalans. A Alcoi van romandre vint anys, fins que el 1849 va tornar a Sabadell tota la família. Ramon Claramunt i Joaquima Creus, es casen a Sabadell a mitjans de la dècada dels cinquanta El 1858 va néixer Maria i el 1862, els 3 anys, Teresa, va seguir els seus pares fins a Barbastro (1865), on van néixer els seus altres dos germans, localitat on romandrà fins els tretze anys. La família Claramunt estava ocupada en el Sector industrial on les possibilitats d’obtenir una ocupació permanent eren escasses i quedaven lligades a l’experiència prèvia i a la qualificació. La migració d’una ciutat a una altre es converteix en una alternativa que no sempre assegura una posició econòmica estable. Per altre banda, la família Creus, estava ocupada en el sector agrari, sense mobilitat migratòria i habitatge en una localitat pròxima a Sabadell.
Poc després de retornar a Sabadell, la seva germana gran, Maria, es casa el 1879, als 21 anys, i abandona la casa familiar; els seu germà Àngel mor, Joaquima Creus, la mare, també mor a principis dels 80. Podria ser el moment en què Teresa marxa de casa als divuit anys, i comença a treballar en el tèxtil i adquireix notable prestigi per la seva intel·ligència, cultura i valentia. Amb només vint anys apareix la seva firma al peu de documents anarquistes com l’acta de constitució de la secció de diversos treballadors/es anarcocol·lectivistes de Sabadell (26-10-1884), any en que funda un grup anarquista femení a Sabadell, seguint els passos de la línia de Tarrida i intervé en una vetllada de l’Ateneu Obrer. Participa a la Vaga de les set setmanes de 1883, aquest conflicte va començar quan la Unió de Treballadors de la Llana va presentar una circular als fabricants de Sabadell, en la qual es demanava la rebaixa de les hores de treball mantenint el mateix sou, per tal de poder instruir-se a ells mateixos/es i als seus fills, en aquesta circular però, no es feia referència a cap possible Vaga. La Comissió de treballadors/es que esperava una resposta per part dels fabricants, no fou rebuda i a més els van fer esperar sense resposta en el local del Gremi de Fabricants durant una hora. Això va provocar que diverses societats convoquessin una Vaga que va aconseguir reunir uns 12.000 treballadors/es. Els empresaris van respondre a aquesta Vaga, tancant les fàbriques fins que els obrers reconeguessin l’error de convocar Vaga, també van amenaçar als promotors i aquells que recolzaven la Vaga amb l’acomiadament. L’Ajuntament va recolzar les patrulles nocturnes i diürnes de ciutadans de la burgesia que tenien com a objectiu dissoldre qualsevol grup, la ciutat s’havia omplert de Guàrdies Civils i de burgesos armats que pegaven a tot aquell/a sospitós de vaguista; es produïren nombroses detencions, sobretot dels dirigents més actius de la Vaga, l’Obrera fou tancada i els Desheredados es veié amb la impossiblitat de sortir al carrer; finalment després de set setmanes de lluita, el 17 de juliol, els obrers es veuen obligats a tornar a treballar.
Teresa Claramunt es casà amb Antonio Gurri el gener de 1884, reconegut obrerista, que es movia entre el republicanisme federal i uns plantejaments obreristes radicals, tot i que més endavant, igual que Teresa, abraçaria l’anarquisme. El 1885 participa al Congrés Comarcal català de Barcelona i per primera vegada col·labora a la premsa, concretament a la publicació Bandera Social, època en que ja probablement estava lligada a l’Ateneu Obrer i al periòdic Los Desheredados. El 1887 assisteix al Congrés Comarcal de Barcelona de la Federación de Trabajadores de la Región Española (FTRE). El 1888 realitza mítings a Barcelona i després de febrer sembla que realitzi un viatge a Portugal. El 1891 realitza un míting a Sant Martí de Provençals amb Dolors Amat i a Barcelona, Manresa i Mataró, en els intents per estendre l’agrupació de Dones, any que probablement deixa Sabadell per Barcelona-Camprodon.
Entre 1891 i 1892 és oradora en més de vint mítings i més endavant lligada als esdeveniments de l’anarquisme militant, el que provoca que sigui perseguida, detinguda i empresonada diverses vegades: detinguda el 1893 per els successos de maig (condemnada quatre mesos a Reus amb Tomàs Sugranyes) i després del atemptat del Liceu, novament el 1896 pels fets de Cambios Nuevos, és deportada i viu a França i Anglaterra, concretament a Londres, París i Roubaix com a teixidora.
El 1898 retorna a Barcelona i seguidament intervé a la campanya contra els Processos de Monjuich. A partir de 1900 forma el grup femení anarquista de Gràcia, el 1901 col·labora decisivament en la fundació de El Productor, al costat de Bonafulla, i és un dels grans elements desencadenants de la gran Vaga barcelonina de 1902, any en què destaca enormement en la gran gira de propaganda per Andalusia que acaba amb la detenció a Ronda i la posterior expulsió a Málaga. El 1904 es troba en llibertat provisional, amb dos processos pendents per delicte d’impremta.
En els següents anys, participa en nombrosos mítings i gires de propaganda mostrant sempre la seva gran capacitat de convocatòria i mobilització. La setmana tràgica l’allunya de Barcelona, el 1909 s’instal·la a Saragossa, on treballa a favor del obrerisme aragonès. Amb el pas dels anys, la seva residència es converteix en un lloc de peregrinació per la joventut anarquista. Posteriorment se’n va a Sevilla (1913-1923), amb l’ajuda d’Antonio Ojeda, als quals els seus educava, amb l’esperança que el clima milloraria la seva salut, mantenint el seu activisme, però amb freqüents estades a Saragossa i Barcelona.Durant els anys vint, va recelar del sindicalisme, ja que hi veia evidents perills reformistes, el que contrasta amb els seus primers anys on col·labora amb republicans, maçons, feministes diverses i fins i tot espiritistes. El 1924 va retornar a Barcelona i va viure un temps a casa de Francisca Saperas, però una progressiva paràlisis li va impedir la seva militància, tot i que el seu últim míting va tenir lloc al 1929. Les seves idees van continuar intactes fins a la mort.
En una època on la participació política i social de les dones era molt minoritària, es pot afirmat que Teresa Claramunt fou pionera del feminisme anarquista obrer.Bona mostra dels seus pensament i preocupacions respecte a la dona, els podem trobar en el seu fulletó sobre La mujer (1905). Aquest fulletó ordenava i sistematitzava el seu pensament feminista. Els objectius d’aquest text, eren aclarir els errors sobre l’educació de la dona i explicar les causes que encara sostenien aquests errors, i combatre la ignorància de les dones. El responsable del infeliç estat de la dona, era l’home, per tant existia un clar antagonisme de sexes. Així doncs el sexisme no era ni és únicament provocat pel capitalisme (com afirmen actualment alguns anarco-carlistes, que veuen en el desíntegrament de l’imperi Romà i el sorgiment de les comunes medievals una societat idílica, igualitària, lliure de masclisme), sinó que aquest el fomenta (no només en l’aspecte laboral, sinó també en l’educació, els mitjans de comunicació de masses, la publicitat,etc), per tant Claramunt també feia especial èmfasi en l’educació dels homes i les dones.Claramunt també considerava fonamental qüestionar la falsa moral que aplicava criteris morals diferents a homes i a dones. Per últim, calia oferir una alternativa basada en el reconeixement del problema, la lluita per la llibertat i la igualtat de condicions entre homes i dones amb consciència dels seus drets i deures per poder col·laborar amb l’home en la transformació completa de la societat. Claramunt també pensava que si no canviava la situació de les dones a l’àmbit privat, difícilment ho faria a l’àmbit públic, així donava una dimensió política a l’àmbit privat, cosa que el feminisme trigaria molts anys a plantejar-ho com un dels seus pilars de lluita.
Les seves grans aportacions i lluites foren: com hem dit anteriorment, la defensa de la igualtat entre ambdós sexes des de una perspectiva socioeconòmica, però també l’anticlericalisme i l’antipoliticisme. La seva ploma està present a nombroses publicacions: La Alarma, La Anarquía, Bandera Social (1885), Buena Semilla, El Combate, El Corsario de la Corunha (1893),Cultura Libertaria, Los Desheredados de Sabadell, Fraternidad, Generación Consciente, El Obrero Moderno de Igualada (1910), El Porvenir del Obrero, El Productor Literario, El Proletario, El Rebelde, Suplemento de la Revista Blanca, La Tramontana, Tribuna Libre, La Voz del Pueblo de Terrassa (1913),etc. A més és autora de: La mujer. Consideraciones generales sobre su estado ante las pregorrativas del hombre (Maó, El Porvenir Obrero,1905) i El mundo que muere y el mundo que nace (obra teatral estrenada a Barcelona, 1896).
Fruto de un buen trabajo en defensa de los intereses de los trabajador@s, la CNT continúa implantandose en las empresas de handling que desempeñan sus servicios en el Aeropuerto de El Prat. Ahora se ha creado la Sección Sindical de la CNT en la empresa Iberia Globalia UTE.
Desde aquí deseamos a nuestr@s compañer@s de esta nueva Sección Sindical mucha suerte en estos duros momentos que como trabajador@s estamos atravesando y les ofrecemos toda nuestra solidaridad en esta nueva andadura que han comenzado.
