La CNT vol aconseguir que les treballadores d’Spanair siguin recol·locades en altres empreses

^{XAVI MIQUEL | La Directa}

El sindicat CNT ha començat una batalla legal per intentar que es compleixi el conveni de Sector, i les diverses empreses que van absorbir les rutes d’Spanair, després de la seva fallida, contractin al personal acomiadat. El gabinet tècnic de la CNT vol que s’apliqui una clàusula de subrogació del Conveni Col·lectiu del Sector Aeri, cosa que permetria als treballadors d’Spanair mantenir les seves condicions de treball en les seves noves empreses. El sindicat llibertari, a més està estudiant demanar responsabilitats als administradors de l’empresa aeronàutica ja que asseguren que tenien indicis que l’empresa era insolvent dos mesos abans de presentar el concurs de creditors i tenien l’obligació de conèixer la seva situació real. També estudien accions contra la Generalitat per la presència d’empreses amb capital públic dins de l’accionariat d’Spanair i per la connivència amb els fets.

Multes per les treballadores que van protestar
D’altra banda el Departament d’Interior ha enviat unes notificacions de multa a dues sindicalistes de la CNT on se les sanciona amb xifres que poden oscil·lar entre els 300 i els 3000 Euros per les protestes que van tenir lloc poc després del tancament de l’empresa. Les sancions són conseqüència d’una manifestació espontània que va recórrer la Via Laietana de Barcelona el 9 de febrer, després que una reunió entre varis sindicats amb la Generalitat no va donar cap fruit. En aquesta manifestació un dels delegats de la CNT a Spanair i el Secretari de Premsa i Propaganda de la CNT a l’Hospitalet van ser identificats i retinguts acusats d’haver promogut la manifestació. La casualitat que les multes hagin arribat ara, està emmarcat segons el sindicat llibertari en l’estratègia del Departament d’Interior de “criminalitzar i castigar els sectors de la societat en lluita després de la vaga general del 29 de març”.

Readmissió a l’aeroport del Prat
En un altre aspecte, la lluita que dur a terme la CNT a l’empresa de handling WFS des de fa mesos ha donat els seus fruits, ja que el delegat sindical acomiadat el desembre de 2011, ha estat readmès després que el jutjat social nº20 declarés nul el seu acomiadament. A més, l’empresa haurà de pagar una indemnització per danys morals al delegat sindical. Aquesta readmissió se suma a les 4 que es van aconseguir el setembre passat després que una subrogació de contracte i la decisió de crear la secció sindical acabes amb varis acomiadaments. La vaga actual, que es dur a terme tots els divendres des del passat mes de gener seguirà fins que no s’aconsegueixi la readmissió d’una altra sindicalista que va ser acomiadada, segons el sindicat, per donar suport a la vaga.

Inaguració del nou local de CNT a Terrassa

Crònica del 1r de maig de l’acte de la CNT a Barcelona i de la manifestació anticapitalista de la tarda

Un grup de companys del sindicat de Sabadell hem anat amb bicicleta fins l’acte del 1r de maig de la CNT al Parc de les tres xemeneies, hem trigat una hora, gaudint d’un recorregut molt pla i tranquil, allà ens hem trobat amb la resta de companys/es de Sabadell i de la resta de sindicats de la CNT.

A partir de les 10h companys del sindicat han muntat paradeta amb la resta de col·lectius

A les 11h han tingut lloc diversos parlaments, entre ells: Just Casas, historiador i membre del SUOV de Terrassa ens ha recordat la necessitat dels treballadors/es d’organitzar-nos per fer front als atacs del capital; Miguel Lucena, advocat, membre del sindicat de Cornellà, ens ha avisat dels perills de la repressió de l’estat-capital per acabar amb els moviments contestataris i com afrontar aquesta repressió. Al final s’ha deixat el micro obert per tothom qui volgués intervenir.

A les 12h aprox. s’ha iniciat la manifestació de la CNT, on han participat 1500 persones. La manifestació ha tingut un to combatiu, els lemes més cridats han sigut contra el goven i els governs, la reforma laboral, contra la repressió i per la llibertat dels detinguts/des, i per l’autogestió, l’autorganizació obrera, sense comitès, ni subvencions, ni alliberats/des.

Al acabar la manifestació s’ha realizat una paella, davant l’afluència de gent algunes persones s’han quedat sense ticket, tenint-se de conformar amb un entrepà.

Més de 10.000 persones han participat en la manifestació alternativa de la tarda, que s’ha trobat amb un desplegament policial sense precedents.

La marxa anticapitalista convocada a Barcelona per llibertaris/es, esquerra independentista, 15M,etc, ha estat un èxit d’assistència. Més de deu mil persones hi han participat fortament envoltats per la policia, que ha fet un immens desplegament al centre de la ciutat, especialment a la plaça de la Universitat, des d’on ha començat la marxa. La manifestació ha transcorregut l’Eixample i el Paral·lel reclamant la llibertat dels quatre detinguts arran de la Vaga General del 29 de març, entre altres consignes denunciant la reforma laboral i les retallades i reivindicant la continuïtat de la vaga general per fer enrere els plans del govern i els poderosos.

El control policíac ha estat exagerat,  s’han tancat tots els accessos a la parada de metro d’Universitat de les línies 1 i 2 de Barcelona, de les 16.00 fins a les 18.30, per ordre dels mossos. A més, les persones que volien acostar-se a la plaça de la Universitat, d’on sortia la manifestació, han hagut de passar un fortíssim cordó de mossos, que en alguns casos han fet identificacions, han escorcollat bosses i s’han quedat pancartes, banderes, mocadors, tisores per tallar paper i imaginem que el punyal de matar cocodrils de la dreta de la fotografia l’han posat ells mateixos:

Durant tot el recorregut agents dels Mossos de Paisà, encaputxats i en actitud xulesca han controlat els accessos a la manifestació.  S’han produït 4 detencions, dos dels detinguts éren companys de la CNT que després de passar 4 hores a comissaria han estat posats en llibertat.

Més informació de la repressió a aquí: http://soliobrera.cnt.es/secciones/899-recopilatori-de-la-repressio-l1-de-maig-videos-i-imatges.html

Valoración de la CNT de Barcelona de la pasada Huelga General

La Confederación Nacional del Trabajo de Barcelona valora positivamente la Huelga General, con una gran afectación en industria y transporte; así como un significativo seguimiento en el sector público, comercio y servicios.
Para la CNT, la Huelga General ha supuesto un clamor sin paliativos que deja claro al Gobierno del PP y a la Generalitat que los barceloneses y barcelonesas nos oponemos frontalmente a la reforma laboral, a los recortes y a las políticas económicas generadoras de paro y pobreza. Todas las encuestas y barómetros unidas a esta Huelga General dejan una clara señal que esperamos sepan leer a tiempo quienes vienen imponiendo a los trabajadores y trabajadoras medidas draconianas.En ese sentido, este Sindicato emplaza al Ayuntamiento de Barcelona a que se reúna con todos los agentes sociales y sindicales convocantes de la Huelga General en la ciudad para que tome nota de las propuestas de las trabajadoras y trabajadores. CNT exige que el Ayuntamiento se declare contrario a la Reforma Laboral y ponga en marcha las medidas necesarias para impedir su aplicación dentro de sus competencias, así como a que implemente iniciativas radicales de urgencia para luchar contra el paro y la pobreza en nuestros barrios. Consideramos que la desobediencia generalizada en forma de vaciado de empresas, cortes de carretera, piquetes informativos, concentraciones, ocupaciones y manifestaciones llevado a cabo por sindicatos, asambleas populares, comités de huelga y organismos estudiantiles, marcan el camino de unidad de acción desde la diversidad que el pueblo de Barcelona debe implementar para continuar en esta pelea por nuestro futuro y nuestra dignidad. Saludamos especialmente a la juventud indignada que ha salido a la calle con contundencia y haciendo visible el callejón sin salida al que nos abocan las políticas impuestas para salir de la crisis capitalista por la vía de exprimir a los trabajadores y trabajadoras. Condenamos firmemente la actuación de la policía contra la población de Barcelona, que ha dejado un reguero de identificados, detenidos y golpeados en toda la ciudad. Nos solidarizamos con los detenidos y heridos, y exigimos la inmediata puesta en libertad de los huelguistas en prisión preventiva. Así mismo, hacemos responsable al Conseller Puig de los desmanes policiales y de la alteración del orden público bajo su supuesta supervisión. No es de recibo en alguien con responsabilidades pretender derivar sus problemas de mando en las organizaciones sociales y sindicales de Barcelona. En lo que respecta a este Sindicato, no nos hacemos responsables de ningún hecho ocurrido antes, durante y después de los actos convocados por la CNT y llevados a cabo por personas externas a la Organización, ya que los actos del sindicato tienen el carácter de reuniones pacificas y reivindicativas, tal como se acuerda en las líneas estratégicas tomadas en asambleas de trabajadores y trabajadoras afiliadas. La huelga y la conflictividad social bajo sus diferentes expresiones son consecuencia de un conflicto político, social y económico que se ha declarado contra los trabajadores y clases populares de esta ciudad, y su solución pasa irremediablemente por afrontar con valentía los problemas que sacuden a esta ciudad. No será la escalada en la represión, la conculcación de derechos básicos, ni la creación de alarma social desde el Govern y sus amigos de Foment de Treball, la que ponga fin a la digna rabia del pueblo de Barcelona, sino el afrontar con valentía los problemas causados por un sistema político y económico agotado que arrebata la palabra y los medios de sustento a millones de personas. No se acaba con el sufrimiento con más sufrimiento. CNT Barcelona
http://barcelona.cnt.es/pivot/entry.php?id=871 http://barcelona.cnt.es

Periódico cnt nº 388 – Abril 2012

Adjunto	Tamaño

Adjunto	Tamaño
Periódico cnt nº 388 – Abril 2012	19.85 MB

¿Sacrificio?

Después del consabido baile de cifras en cuanto al seguimiento de la huelga del pasado 29M, hay algo que ha quedado bien claro para gobierno y patronal: los trabajadores están despertando. A pesar de la impresionante campaña mediática puesta en juego para descalificar y menospreciar la huelga, de las presiones y amenazas ejercidas por un sinfín de empresas para evitar que los trabajadores secundaran el paro, de las artimañas para medir la incidencia en la reducción de la actividad, lo que ha quedado patente al ver las caras de ministros y empresarios no ha sido triunfo, sino miedo.

Porque, si para el gobierno es fácil tergiversar los resultados de la huelga, les ha sido imposible escamotear la masiva asistencia a las manifestaciones organizadas en ese día, que con toda seguridad desbordaron sus previsiones e hicieron evidente la postura de la clase trabajadora: la negativa rotunda a la reforma laboral y los recortes sociales emprendidos por el PP, algo que se demuestra por el éxito de las movilizaciones convocadas por CNT junto a otras organizaciones el día 29 al margen de los “mayoritarios”, especialmente en Madrid y Barcelona. El gran número de trabajadores que marchó bajo la consigna de derogar la reforma -y no de negociarla- marca ese resurgimiento de clase y el apoyo a un sindicalismo distinto al oficial.  Y si alguien es consciente de la fuerza de la clase trabajadora cuando se pone en marcha, esos son gobierno y patronal.

Y es que la capacidad de aguante de los trabajadores está siendo llevada al límite. Los presupuestos generales para este año, presentados al día siguiente del paro, muestran un ejemplo de ello. Mientras a los trabajadores, sobre los que recae el peso impositivo de este país, se nos pide “sacrificio”, a los evasores de capitales, a los que tienen ingresos opacos, se les concede una “amnistía”, un periodo de gracia para que regularicen su dinero negro pagando por ello tan solo una cantidad irrisoria y sin recibir sanción alguna. Y esto después de que hace pocos días, los técnicos de Hacienda informaran de que, merced a las múltiples trampas puestas a disposición de las empresas para pagar menos impuestos, numerosas grandes empresas estén pagando una tasa efectiva sobre beneficios inferior a la de un ‘mileurista’ en el impuesto sobre la renta. ¿Sacrificio? ¿de quién? ¿para qué?

Cuanto más se va aclarando la nebulosa de la llamada “crisis”, resulta más evidente que se trata de un inmenso fraude, lleno eso sí, de tecnicismos económicos, mensajes catastrofistas, amenazas y mentiras. Y esto es lo que se pudo ver en la calle el 29M, la negativa de la inmensa mayoría de los trabajadores a creerse los bulos del poder político y económico para destruir sus derechos.

De eso tienen que tomar muy buena nota, ante todo, CCOO y UGT. Porque si en esta ocasión juegan a sentarse a negociar algunos retoques a la reforma, dilapidarán -como en otras ocasiones- el potencial de lucha que esta jornada de huelga ha puesto sobre la mesa. Y esto no sólo supondría su total descalabro -ya que perderían el crédito que les queda entre los trabajadores- sino que representaría una traición inaceptable a todos los que se echaron a la calle en la huelga. Porque no se trata de “reformar” la reforma, sino de forzar a que se derogue. Ambas organizaciones tendrán que elegir si quieren reconciliarse con los poderes del estado para conservar su papel institucional o por el contrario y como es su deber, defender los derechos de los trabajadores y continuar animando a la lucha.

Por parte de CNT tenemos muy claro nuestro objetivo en este pulso entre el capital y la sociedad: continuar la lucha por todos los medios a nuestro alcance hasta conseguir lo que nos hemos propuesto, que es devolver al cajón la reforma laboral. Y para ello vamos a seguir pidiendo la unidad de la clase trabajadora, porque solo unidos podremos lograr ese objetivo. El método: seguir luchando sin descanso y al precio que sea necesario. Este es el único sacrificio que entendemos.

SP del Comité Confederal de la CNT

En éste número:

• Sindical págs 2 a 5 | 29 de marzo, el camino a seguir. Amplia participación y masivas manifestaciones
• Economía pág 6 | La trampa del rescate y el ajuste como dogma se impone en la Europa de los mercados (II de II)
• Actualidad pág 12 | La privatización del agua en Madrid. Entrevista a Ladislao Martínez, de Ecologistas en Acción
• Global pág 17 | El gobierno de Kenia despide a 40.000 trabajadores sanitarios
• Memoria e Historia pág 20 | Toulouse, un paseo por la capital del exilio español anarquista
• Cultura cuadernillo central | La Fundación Anselmo Lorenzo se reactiva

Contra el sistema, els seus defensors i els seus falsos crítics [Sec.Organització SOV Sabadell]

Primer va ser el document de la CGT de Barcelona, no només desvinculant-se dels disturbis, cosa que com a sindicat legal és respectable, sinó dividint els manifestants entre encaputxats que provoquen incidents i ells que dónen la cara i es manifesten pacíficament i com no la habitual infiltració de Mossos d’Esquadra disfressats d’antisistema, veure comunicat a aquí: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article6978

Ara li toca com no, al famós pacífista Arcadi Oliveras, que iguala la violència dels encaputxats que atacaven símbols del capitalisme com el BBVA o l’Starbucks, als mossos que atacaven els manifestants: http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/arcadi-oliveras-la-violencia-dels-antisistema-es-equiparable-a-la-dels-mossos/.  Així per ell és igual cremar un contenidor o aquests símbols del capital –destrosses materials- que atacar i ferir persones com van fer i fa la BRIMO dels Mossos d’Esquadra.  Arcadi Oliveras ja va fer el mateix durant la manifestació davant el parlament quan un grup de persones van increpar diversos parlamentaris: http://www.vilaweb.cat/noticia/3898632/20110615/arcadi-oliveres-condemna-violencia-manca-respecte-diputats.html. Que còmode que és condemnar altres formes de lluita a través dels mitjans de comunicació de masses, desde la còmode posició de profesor de universitat, sent conseller assessor dels progres-liberals d’ATTAC  i en el seu moment membre del Comitè de Seguiment dels Acords del Tinell d’ICV i  militant en ONG’S subvencionades. És una sort no patir la misèria a què ens sotmet el sistema, i netejar la consciència a través de la caritat cristiana. Felip Puig és la cara desagradable, Arcadi l’amable, però ambdós pertanyen a la mateixa moneda.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I aquí tenim un model d’article d’opinió d’una bona ciutadana, extret del 20 minutos del dimarts 10 d’abril:

REBUIG DEL

VANDALISME

El riu d’imatges que va produir

la darrera vaga general no són

pròpies d’un país desenvolupat.

Un local cremat, treballadors

agredits, contenidors incendiats…

i per desgràcia un

llarg etcètera. Això és una vaga?

La primera estimació de

l’Ajuntament de Barcelona determina

en 200.000 euros la xifra

a què ascendeix la destrossa

del mobiliari urbà. Tot i així,

lluny d’aquestes xifres, trobem

una imatge pèssima de Barcelona.

Tanmateix, em pregunto:

qui és el covard? Aquell que

exerceix el seu dret de treball

o aquell que va amb la cara tapada

i l’agredeix? Em sembla

que la resposta està prou clara.

Ara bé, si la justícia detén

aquests encaputxats i al cap

de 24 hores tornen a estar al

carrer, no sé a on anirem a parar!

Mireia Nonell

 

Com a bona ciutadana la Mireia està indignada per les greus destrosses materials provocades pels vàndals el dia de la Vaga, i demana més mà dura. Felip Puig està orgullós de ciutadanes com ella. Res a dir dels treballadors/es que no van poder exercir el dret a Vaga, de les persones ferides pels Mossos d’Esquadra, de la violència dels ERE’S, de la violència de l’explotació laboral, de la violència dels desnonaments, de la misèria en què ha de viure la majoria de la població mundial. El més greu pel bon ciutadà és que la “marca” Barcelona es vegi tacada per la violència contra béns materials, entre ells un Starbucks especialista en explotar els seus treballadors/es i els camperols d’Etiopía o Chiapas o un BBVA que inverteix en empreses armamentístiques. Pel bon ciutadà és més important la imatge de Barcelona i Catalunya al món que la misèria diària a què ens sotmet aquest sistema.

Hi ha qui està preocupat per la imatge que es dóna del seu sindicat o organització a la opinió pública. La imatge real de cada sindicat o organització, es forma a partir del treball fet per aquest, en el seu espai i en el seu context. La imatge que ens hem de treballar és la que es forma de nosaltres aquells/es amb qui tenim relació, a qui ens dirigim directament. La imatge que es dongui de CNT a “la opinó pública” a través dels mass media serà dolenta o simplement no serà, ens ignorarant o faran el buit, pel fet de ser un sindicat revolucionari i independent de tot poder polític i econòmic.

Qui es va tapar a la pasada Vaga, no éren únicament policies infiltrats com diues alguns “revolucionaris/es”, ni “niñatos” plens de proclames insurreccionalistes com diuen altres, sinó també treballadors/es, aturats/des, estudiants, joventut precària i un llarg etcètra. Tot i que segons La Vanguardia tot es deu a l’arribada de joves radicals italians: http://www.lavanguardia.com/politica/20120408/54282903647/brote-violento-barcelona-matriz-anarcoitaliana.html

També hem hagut d’escoltar més d’una vegada que els disturbis posen en perill als nens que van a les manifestacions amb les seves famílies. Per valorar si està bé o malament el fet que a les manifestacions hi vagin nens petits, primer faria falta explicar si una manifestació és un moment de lluita o un moment d’oci. Una manifestació no és un parc d’atraccions, ni la Rúa d’un carnaval, ni el circ, encara que per desgràcia a vegades algunes ho semblin. En una manifestació, i a més en una manifestació d’una Vaga General, on ha augmentat la misèria provocada per la crisi capitalista i també la resposta de la població, no és gaire difícil pensar que es poden produïr disturbis. Els nens són nens, deixem que jugin al parc.

És cert que per una organització com CNT poden existir perills en actes públics que poden efectar el desenvolupament general de la organització, especialment en èpoques de creixement, només cal veure anys enrere la repressió del cas SCALA. Però seria un error seguir el joc al poder i els seus mitjans de comunicació i dividir els manifestants en bons –pacífics- i dolents –violents-. La CNT en una manifestació massiva, no ha de seguir les instàncies de Puig i treure-li la caputxa al jove combatent, ni tampoc jutjar quin mètode de lluita és correcte i quin és incorrecte. La CNT com a sindicat legal, no participa en aquests actes, per tant no té cap necessitat de fer de jutge ni de policía, tampoc de condemnar-los. En tot cas el paper de la CNT en una manifestació massiva és protegir els manifestants dels cossos repressius.

1r de maig: A recuperar els carrers!

El 4 de maig de 1886 va tenir lloc a Chicago la Revolta de Haymarket, en la qual la policia va disparar indiscriminadament contra milers d’obrers. Tres dies abans, va començar una vaga per exigir la jornada de vuit hores. Es va aconseguir, però a un alt preu: una brutal repressió contra els obrers en general i els anarquistes en particular i una pantomima de judici (“Els màrtirs de Chicago”). Són els fets que commemorem els treballadors cada Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors.

I de tornada al segle XXI, estem en un 2012 en el qual hem vist com una nova Reforma Laboral ens retornava d’un cop de ploma, novament, a 1886. Aquest brutal segle XIX, que tant identifiquem amb Dickens i que tractem inútilment d’imaginar. En va perquè és impossible que ens puguem posar en la pell d’aquests treballadors que van sofrir el més descarnat i inimaginable d’un Capitalisme que avui gaudeix d’una insultant i prepotent salut. S’acaben els convenis col·lectius, els contractes de treball indefinits, les indemnitzacions per acomiadament, la tutela judicial… Sabíem, no obstant això, que totes aquestes ‘concessions’ fetes fa més de trenta anys, se’ns arrabassarien a la mínima que baixéssim la guàrdia. Es va abandonar la lluita, la militància, el sindicat, la solidaritat i la consciència de classe. Aïllats i indefensos, una crisi, a manera de cop de puny a l’estómac, i de genolls; Reforma Laboral, a manera de puntada a la cara, i al terra. Vençuts, exhausts i moribunds, derrotats definitivament per la Revolució Industrial, encara que avui ja no és Industrial, i difícilment hi haurà Revolució.

Però mentre hi hagi un sol obrer en peus, i pedres al camp, hauran de tenir enemic i guerra. I no són pocs els que s’estan aixecant. Perdent, poc a poc, la por a una crisi que possiblement es converteixi en estructural, els treballadors que encara es creuen com a tals miren al seu voltant, veuen als seus companys, tan miserables i currants com ells, encaixen mans i aixequen punys. Tornen a aquests sindicats que mai haurien d’haver d’abandonar, si és que ho van fer alguna vegada. I els que mai es van unir demanen carnets. Un sindicalisme de classe, assembleari, que no es limitarà només a aconseguir minsos augments salarials i descansos per a l’entrepà. Anarcosindicalisme. El mateix que va aconseguir, el 1919, la jornada de vuit hores es recupera, lentament però progressivament, per fer front als nous reptes. L’atur, la precarietat, les subcontractacions… Es van acabar els sindicats majoritaris, els comitès d’empresa i els convenis sectorials. Nosaltres sabem a qui serveixen els comitès i les eleccions sindicals. Via lliure per a l’acció directa. Via lliure per als treballadors i les treballadores. Amb sigles o sense elles, però en bloc, davant de l’empresari, negociant de tu a tu. No cal ser creatius i innovadors en la negociació: protestes, vagues i sabotatges han demostrat ser tremendament efectius. Paral·lelament, hem de recuperar els espais culturals, modelant les alternatives de la societat postcapitalista. Ateneus i cooperatives han de convertir-se de nou en els llocs on ens socialitzem i visquem al marge d’una societat que no ens vol per res més que per produir per deu pagant-nos tres, parafrasejant a Kropotkin. Perquè hauria d’espantar-nos als anarcosindicalistes la seva Reforma Laboral? Comencem l’àrdua però estimulant tasca de la reconstrucció del moviment obrer. El dia 1 de maig és un bon dia per començar. Potser no s’esperaven que els sortiria tan bé, aquesta Reforma que es va fer per això, precisament:

El Primer de Maig, els treballadors a recuperar el carrer!

Actes del 1er de Maig a diferentes localitats de la Regional Catalano-balear:

Tarragona: La CNT de Tarragona organitzarà diferents actes a la seva localitat durant el 1 de Maig.
Barcelona: Hi haurà mitin-manifestació al parc de les 3 Xemeneies (Avda. Paral·lel amb Ptge la Canadenca) de Barcelona a partir de les 10’00. A les 14:00 hi haurà paella vegetal i ecològica.
Mallorca: Diferents actes els dies 29 i 30. El dia 1, manifestació a les 11:30 h en la Plaça d’espanya a Ses Voltes (Parc de la mar) Palma.
Per trobar més informació sobre els actes convocats pel 1er de Maig, podeu consultar http://www.cnt.cat/agenda/

Nou número Solidaridad Obrera 354: Març 2012

Solidaridad Obrera 354  –  Maquetació finalitzada Abril 2012

[Castellano] Ya ha salido el siguiente número de Solidaridad Obrera, el histórico diario de la CNT Catalano-Balear. A continuación os ponemos los artíiculos que hay esta vez.

Podeu aconseguir-ho als punts de distribució habitual
—

[Català] Ja ha sortit el següent número de Solidaridad Obrera, l’històric diari de la CNT Catalano-Balear. A continuació us posem els articles que hi ha aquesta vegada.

Podéis conseguirlo en los puntos de distribución habitual

El equipo de redacción informa:

La Federación Local de Sindicatos de l´Hospitalet de Llobregat de la CNT traslada su sede el próximo lunes 20 de febrero de 2012. Este nuevo local está en la C/ Mare de Déu de Montserrat nº 20 de nuestra ciudad se encuentra en el barrio del Centre, cerca del Centro Comercial La Farga y muy cercano a las oficinas del Ayuntamiento de la C/ Girona.

Este local situado en una planta baja, es mucho más amplio que el anterior, dispone de una amplia sala de Asambleas y esta mejor dotado para la práctica sindical y la atención de los trabajadores y trabajadoras de L´Hospitalet.

Los horarios de apertura del local son los mismos que había hasta ahora.

Portada:

1er de Maig: A recuperar el carrer!

Editorial:

TIEMPOS DE DERROTA, DE RECONSTRUCCIÓN Y DE CONTRAOFENSIVAS OBRERAS

Actualitat:

Reforma Laboral 2012. Un altre forat a la linia de flotació de la classe treballadora

Conflictes Laborals:

Conflictes laborals març 2012

Formació Sindical:

“La caridad es humillante [...]; la solidaridad es horizontal e implica respeto mutuo”

Jurídica:

EL PROCEDIMIENTO PARA REVOCAR A LOS COMITES DE EMPRESA O DELEGADOS DE PERSONAL

Reportatge Sindical:

LES SECCIONS SINDICALS DE LA CNT DE SABADELL

Entrevista:

O mirallo crebau…

Antirrepressiu:

[Valencia] CNT condena la brutalidad policial ejercida en las protestas estudiantiles

Qui li fa la roba als “gossos de quadra”?

CONCENTRACIÓN EN SOLIDARIDAD CON LEONARD PELTIER DÍA 4 DE FEBRERO DEL 2012 EN PLAZA SANT JAUME

LA GALLE EN LA CALLE!!! TRIUNFO DE LA LUCHA!!!

Desde las entrañas del campo de exterminio de Dueñas

Valoraciones en relación con la campaña contra la tortura y los malos tratos en las prisiones

Opinió:

DEL CAPITALISMO ACTUAL. CREACIÓN DE LA CONSTITUCIÓN DE 1812, “La Pepa”

El kiosko de la prensa “seria”

Internacional:

Manifestación contra los recortes sociales y las políticas anti-sociales

I per acabar una sopa de lletres per entretenir-se, que només està a l’edició en paper i digital.

En breus estarà l’edició per a descarregar i podràs aconseguir-la als punts de distribució.

Per a qualsevol cosa podeu contactar amb nosaltres: soliobrera@cnt.es

La Redacció

Reflexions sobre la Vaga General [Secretaria d' Organització]

-Els dies abans de la Vaga: Dies abans de la Vaga General els militants de la CNT vam encartellar diversos barris de la ciutat -Centre, Can Llonch, Creu de Barberà, Plaça Espanya i Torreguitart i pancartes a la Ronda Nord- a més de repartir diversos pamflets informant de les conseqüències de la reforma laboral i la importància de realitzar la Vaga amb un discurs propi i diferenciat dels sindicats majoritaris.

-El piquet unitari: Els afiliats a la CNT vam participar al piquet unitari que va tallar els accessos de Sabadell Sud i que més endavant va ser dispersat pels Mossos d’Esquadra. La consigna dels militants de la CNT era de tancar aquells grans magatzems i multinacionals, evitant el petit comerç i l’enfrontament amb els treballadors/es, ja que som conscients que a molts d’ells  no se’ls hi va permetre realitzar la Vaga. Aquesta secretaria valora molt positivament la combativitat del Piquet Unitari i al haver aconseguit tallar l’accés de Sabadell Sud durant pràcticament 2 hores.

-La manifestació de les 11:30: Molt bona participació a la manifestació unitària anticapitalista, que sota les sigles de Sabadell Lluitant reunia a la CGT, CNT, COS, MPS, Plataforma Afectats per la Hipoteca, 15-M, CSA La Mekànica, Algo Diferentes, Assemblees d’Instituts, PCPC. La participació en aquesta manifestació va ser d’unes 3000-4000 persones.

-Elements a millorar de cara a pròximes mobilitzacions: Com a Sec. d’Organització penso que de cara a pròximes mobilitzacions la CNT hauria d’intentar fer més visible el seu model sindical alternatiu, d’oposició a les eleccions sindicals i als comitès, a les subvencions i als alliberats, i partidari de l’autogestió, les seccions sindicals i les assemblees de treballadors/es. Això no ha de ser incompatible amb fer un front comú amb els sindicats combatius de la ciutat. El cas és que ens ha faltat propaganda contra la reforma laboral, els motius de la Vaga i el model sindical de la CNT, de fet, el dia de la Vaga ja se’ns havia acabat pràcticament tota la propaganda, inclús l’especial “Solidaridad Obrera”. També, tot i valorar positivament el Piquet Unitari, hagués sigut interessant realitzar un piquet de la CNT, que informés en aquells comerços on el sindicat té conflictes sindicals oberts com a Mercadona, el RACC, concessionaris de Yamaha o on sabíem que no es permetria exercir el dret a Vaga, com al Corte Inglés, Zara, Opencor (anteriorment amb conflicte, i que finalment ha readmès el company acomiadat).

-Sobre la violència: Molt s’ha parlat de la violència dels manifestants desde els mitjans de comunicació, especialment a Barcelona. Però també a Sabadell, on el Diari de Sabadell de dissabte comptabilitzava en 11000 euros les destrosses (dos contenidors i una persiana del mercat central), però no deia res dels 6 detinguts -una d’elles amb la mandíbula dislocada- sense cap prova, ni dels 3 periodistes agredits. Curiós aquest sistema capitalista democràtic on té més valor un container que una persona. Sobre els incidents de Barcelona, es parla únicament de la violència dels manifestants, de les cafeteries cremades. Però cap on va anar a aquesta violència? Doncs cap al BBVA, Banc que inverteix en industria armamentística http://www.antimilitaristas.org/spip.php?article3742, el Banc Sabadell i la cafeteria Starbucks especialista en explotar els seus treballadors i agricultors: http://www.lahaine.org/index.php?blog=4&p=31548 http://www.excelsior.com.mx/index.php?m=nota&id_nota=753344 i als camperols que cultiven el cafè  http://old.kaosenlared.net/noticia/comercio-justo-en-starbucks. Quan estan parlant d’una cafeteria, no estan parlant del Bar Manolo del barri.

Tenim democràcia, que vol dir canviar d’amo cada quatre anys perquè no canviï res, i camuflat darrere d’aquesta democràcia un brutal sistema capitalista, on la nostra roba és fabricada per treballadors de països “subdesenvolupats” a canvi d’una misèria de salaris, on els nostres mòbils i ordinadors funcionen gràcies a que menors d’edat estan a les mines del Congo extraient Coltán, cafè gràcies a arruïnar la vida dels camperols d’Etiopia, Chiapas,etc, on es permet que el comerç flueixi lliurament (segons les normes dels països “desenvolupats”) mentre es persegueix, es tanca i es repatria aquelles persones que marxen del seu país per sobreviure, i a on aquí, ara alguns es comencen a despertar ja que estan acabant amb l’estat del “benestar”, la nostra lluita no és per recuperar l’estat del benestar -com la progressia xupy-guay-, sinó per acabar amb tota aquesta misèria. Aquesta és la veritable cara d’aquest sistema. I si oposar-se a tot això és ser antisistema, si, ho som. I condemnem tota la misèria i violència a què ens sotmet aquest sistema.

- I després de la Vaga, què? Els afiliats a aquest sindicat sabíem perfectament que amb una Vaga de 48 hores no derogaríem la reforma laboral i que els sindicats majoritaris el que pretenien era realitzar una mostra de força per assentar-se a negociar alguns aspectes d’aquesta reforma que més els afecten, com els salaris de tramitació o els convenis col·lectius. Per nosaltres, aquesta Vaga ha de ser l’inici d’un seguit de mobilitzacions continuades per tal de derogar la reforma laboral. Per tant, per una banda, és important continuar les mobilitzacions amb aquelles forces sindicals i socials que s’oposen al pacte i a la claudicació, i per l’altre, difondre el model sindical de la CNT, recuperar la consciència de classe i enfortir l’anarcosindicalisme. Cal continuar amb les mobilitzacions, jornades de lluita, i plantejar-se sense por, realitzar una Vaga General amb tots els sindicats combatius.

CNT valora la huelga general como un éxito y el primer paso

CNT considera que la huelga del 29 de marzo marca el camino a seguir contra la reforma laboral y los recortes sociales. El amplio seguimiento de la huelga, y las masivas  movilizaciones en las calles, exigen continuar la lucha para derogar la Reforma Laboral y enfrentar los recortes sociales.

La huelga del 29M ha exigido enfrentar la campaña de propaganda gubernamental, y el miedo y la coacción con la que los empresarios han intentando evitar la huelga aprovechando la precariedad y el paro masivo. A pesar de ello millones de trabajadores y trabajadoras, en activo o en paro, precarias, sumergidos o jubiladas o estudiantes, enfrentaron el miedo y la desmovilización y secundaron la huelga, saliendo a la calle a decir basta, enfrentando la represión policial, y las represalias empresariales, lo que debe comprometer a todas las organizaciones sindicales en no ceder en la lucha iniciada, hasta conseguir el objetivo de echar abajo la reforma laboral.

El apoyo a las movilizaciones de las organizaciones y movimientos sociales críticos con el pacto social y la política de cesiones de derechos que han impulsado hasta la fecha CCOO y UGT, con un importante protagonismo de CNT en las movilizaciones y piquetes,  ha sido especialmente importante este 29M, poniendo de manifiesto el apoyo social a la exigencia de derogar de la reforma laboral y poner fin de la política de recortes sociales, no aceptando  negociaciones y pactos que maquillen sus aspectos más llamativos pero acaben en una nueva cesión de derechos.

Para ello CNT continuará trabajando junto a otras organizaciones sindicales contrarias al pacto social para impulsar nuevas  movilizaciones y convocatorias, que exigirán de movilizaciones que vayan más allá de los paros de 24 horas.