La secció sindical d’arqueologia de la CNT obre conflicte amb l’empresa Codex S. Coop

El passat dimarts dia 10 d’abril la plantilla de l’empresa d’arqueologia Codex rebé per part del representant sindical de CCOO una nota en la qual s’exposaven un seguit de mesures a seguir per part de la direcció per fer “viable el funcionament” de la mateixa. Aquestes plantegen una profunda reestructuració de les condicions de treball dins l’empresa que des del nostre parer assenten un precedent que tindrà greus conseqüències per a tot el conjunt de treballadors del sector de l’arqueologia catalana i de la resta de l’Estat.

A canvi d’un seguit de mesures no concretades a seguir per part de la direcció sense afectació pel que fa als treballadors, es planteja l’acomiadament de fins a 6 tècnics, encara sense concretar l’àmbit geogràfic. Finalment l’endarreriment il•legal dels salaris que hem vist aquests darrers mesos i que ja ha estat denunciat per la secció sindical de CNT ha tingut com a corol•lari el definitiu acomiadament de treballadors i treballadores de l’empresa. Tot i així, a aquesta primera mesura cal sumar un seguit de propostes que l’empresa ha decidit tirar endavant aprofitant l’actual marc de relacions laborals, amb les quals planteja virtualment el despenjament del conveni col•lectiu, i que són un greu atac a tots aquells drets aconseguits pels treballadors i treballadores de l’arqueologia durant els conflictes que van desembocar en la firma del mateix. D’aquesta manera, es plantegen els següents punts:

- Reducció de sou de tota la plantilla en un 10% del salari actual.
- Desplaçaments i dietes de 50 a 75 km.
- Increment de les hores anuals: de 1770 es passaria a 1810, reduint els dies de vacances a 22 l’any.
- Reducció d’un 40% a un 25% pel pagament d’hores extra i flexibles.
- Diverses mesures de reestructuració de la plantilla, amb la reducció del nombre de tècnics, encarregats i coordinadors.

Aquesta situació és una clara mostra de violència per part de la direcció de Codex, que pretén, com en molts altres àmbits, depassar la responsabilitat de les problemàtiques intrínseques del sector al conjunt de treballadors; els quals som els màxims perjudicats de la crítica situació econòmica; a la par que testimonis de la clara voluntat de la direcció, la qual pretén assolir un “viable funcionament” de l’empresa passant per davant d’anys de lluita col•lectiva per assolir unes condicions de treball dignes com a professionals que som.

Evidentment, la manca de beneficis o l’existència de casos de competència deslleial no són excusa per a una reducció de les condicions laborals plantejades des del conveni, el qual estableix el marc legal d’actuació que ha de respectar la patronal; aquestes problemàtiques cal que les resolguin les administracions competents i no justifiquen una actuació que, segons el conveni, és netament il•legal. Des d’aquesta postura, la secció sindical de CNT es nega a acceptar tant els acomiadaments com el despenjament del conveni, i convida a tots aquells i aquelles que considerin legítima aquesta posició a defensar-la amb una postura activa i acció directa, des de les assemblees de treballadors i amb la participació en la secció sindical.

El despenjament del conveni col•lectiu, a part de significar la inauguració de les modificacions de la nova reforma aplicada per l’executiu del PP, imposa un punt d’inflexió dins el marc de relacions del sector de l’arqueologia. El fet que una de les empreses més grans, com és Codex, decideixi desvincular-s’hi, dóna peu a un efecte dominó que acabi per defenestrar el text i plantejar de nou la situació anterior al 2006, amb totes les problemàtiques, conflictes i pressions que comportà. Des de la secció sindical de CNT Arqueologia, estem convençuts que aquest conflicte no afecta tan sols als i les treballadores de l’empresa Codex, sinó que tindrà el seu ressò en totes les empreses del sector i en el futur de l’arqueologia d’empresa a Catalunya; per això la nostra crida és a la unió per part de tots els treballadors i treballadores de l’arqueologia, a la par que estudiants i professionals acadèmics i treballadors de les administracions corresponents. La solidaritat i el suport mutu són la nostra força, si el present es lluita, el futur és nostre.

[Breu crònica] Xerrada sobre la reforma laboral

Dissabte 24 de març va tenir lloc a la seu de la CNT Sabadell, la xerrada debat sobre la reforma laboral, a càrrec de l’advocat de l’anarcosindical, Miguel Lucena.

Mals pronòstics després de la última reforma laboral.

Govern i capital, segueixen completant la carrera cap a la destrucció dels drets dels treballadors, que tants anys de lluita havien costat aconseguir.
Des de la CNT de Sabadell seguirem informant als treballadors sobre el que suposen aquests canvis en les nostres vides i lluitant per  derrocar aquesta reforma i tots els atacs contra la classe treballadora. És per això que animem a tots/es els i les treballadores a partcipar a la Vaga del 29 de març, no pels sindicats majoritaris, sinó per la defensa dels seus drets.
Agraïm als assistents i al company Miguel Lucena per l’ acte, on es van assenyalar els principals retocessos en matèria laboral que suposa la reforma, la xerrada va acabar amb un interessant debat sobre les mobilitzacions obreres, la vaga, o el futur del sindicalisme i les possibilitats de lluita de l’anarcosindicalisme de la CNT.

Carta a treballadors de TMB i a tothom

“Mobilitat assegurada”

Amb aquestes paraules els diaris dels que ens governen han anunciat la desconvocatòria de la vaga de transports i la seguretat que no n’hi haurà cap inconveniència per les empreses multinacionals del MobileWorldCongress. Però la mobilitat de la qual parlen va molt més enllà de la questió de que busos i metros mantinguin l’activitat. La mobilitat a la qual fan referència és una lògica que porten anys imposant al teixit social sencer, és una mobilitat que afecta a tothom. És el seu poder de treure encara més l’estabilitat laboral i augmentar la precarietat, en la línia de la última Reforma Laboral. És el seu poder de posar-nos preus de transport encara més abusius i negar-se a cumplir els propis convenis signats amb les treballadores i els treballadors de TMB. És el seu poder de robar-nos encara més les necessitats de vida, retallant i privatitzant la sanitat i l’educació. És el seu poder de seguir enriquint-se a costa de la nostra misèria.

La seva mobilitat és la nostra precarietat. Ens poden explotar i acomiadar quan vulguin. L’exemple perfecte d’això és el propi fenòmen de la fira de mòbils. Mentre la premsa parla de tots els diners que la fira ens donarà, els beneficis reals estàn destinats per a ells i la resta són llocs de treball mal remunerats i cada cop amb pitjors condicions, que duren cinc dies i desprès ens deixen un altre cop a la cua de l’atur. La mobilitat és la flexibilització al treball, tant per a que ens forcin a mobilitzar-nos cap a treballs de merda, com per a que puguin fer-nos fora quan més els hi convingui. És el mobbing i els desnonaments que patim quotidianament, per a que els bancs puguin apropiar-se de les nostres cases i encara continuar cobrant els deutes. Són els plans urbanístics que ens imposen per “renovar” el nostre barri, fent fora els veïns, substituïnt-los per turistes i modernos adinerats. No és una mobilitat humana, ja que quan les persones han d’immigrar per motius de subsistència, es troben amb fronteres cada cop més militaritzades i una opinió pública—fabricada per la premsa—cada cop més xenòfoba. Aquesta mobilitat és la victòria del Capital per sobre de les nostres vides.

Durant tot el mes de febrer, els treballadors i les treballadores de metro i bus van estar demanant la solidaritat per recolzar una vaga de transport contra l’ incompliment del conveni que tenien signant amb TMB, contra les retallades de linies i contra la pujada abusiva del preus de transport. Aquesta lluita es dóna en un context generalitzat de precarietització i empitjorament laboral, retallades constants i una pobressa en augment. Mitjançant la pressió tant mediàtica com institucional i gracies a la tasca ja reiterada dels maleïts sindicats pactistes, una part dels treballadors van acabar traïnt a la unitat que tenien— les plantilles de metro i bus—i al compromis amb els usuaris i tota la gent solidària. Van regalar una victòria a Trias, als directius de TMB i a totes les forçes que estan impulsant la precarització que ens perjudica. La vaga i tota la esperança de lluita la vam perdre abans fins i tot de començar.

De molts sindicats ja sabem quin peu calcen, però que la majoria dels treballadors s’hagin venut tan ràpidament i per tan poca cosa és una traició en si mateix a les possibilitats que moltes tenim de plantar cara a aquest sistema. Els traïdors no només són interesats i insolidaris, sino que són poc intel·ligents. Han perdut molta credibilitat i recolzament. Quan TMB torni a apretar-los—cosa que segur succeirà—a qui esperaran trobar-se al seu costat? Tots sabem que a partir de la Reforma Laboral, els convenis pasaràn a ser paper mullat… La única manera de mantenir o millorar les condicions laborals serà a travès de pressió social i la lluita al carrer.

Aquests treballadors són la vergonya de Barcelona. Però que ens podem esperar de la seva actitud quan la carència de solidaritat i suport mutu s’ha normalitzat des de fa molts anys gràcies a les forçes econòmiques, mediàtiques i polítiques i al nostre aïllament i apatia? La democràcia ha aconseguit allò que la dictadura mai va assolir. Avui dia el capitalisme és més fort que abans i nosaltres no tenim mitjans per defensar-nos.

El futur només conté una lliçó important: o mirem pel nostre cul i ens rendim a la mínima o ens juntem per recuperar la solidaritat i lluitem i ataquem fins al final!

Extret de: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/440843/index.php

Treballadors d’autobusos favorables a la Vaga:

http://comitedescansos.blogspot.com/

Comunicats de la CNT-AIT recolzant la Vaga:

http://barcelona.cnt.es/pivot/entry.php?id=859

http://cntsabadell.wordpress.com/2012/02/13/2094/

Solidaritat amb la Vaga a TMB els dies 27,28,29 de febrer i 1 de març

Des de la CNT-Sabadell recolzem la Vaga dels treballadors/es de TMB els dies 27, 28, 29 de febrer i 1 de març. Reproduïm aquí els motius de la Vaga i denunciem la manipulació i criminalització que estan patint els treballadors/es de TMB.

Motius de la Vaga, extret de: http://comitedescansos.blogspot.com/2012/02/lassemblea-de-tarda-dels-treballadorses.html

El culpable de que Barcelona es quedi sense transport públic aquells dies es diu Xavier Trias, Alcalde de Barcelona, que no compleix lo acordat amb els treballadors/es

A l’Assemblea de la tarda, amb novament uns 2000 treballadors/es s’ha votat massivament per convocar vaga els dies 27, 28 i 29 de febrer i 1 de març. Cada dia s’aniria decidint, segons la reposta de la Direcció de TMB i l’Ajuntament de Barcelona, si es continua amb la vaga.

Denunciem que en el cas del Bus, el motiu de la vaga és l’impagament dels atrasos del 2011 (700 euros per treballador/a), l’incompliment del conveni (actualització de taules salarials = 800 euros, 5 minuts d’incidencia pels conductors/es = 380 anuals), la retallada de serveis (més abaix resumida) i la pujada tarifaria.
- Ajust d’oferta en dies feiners en 14 línies.
- Ajust d’oferta en caps de setmana i festius en 9 línies.
- Supressió de 4 línies: 31, 35, 105 i 158.
- Supressió de 3 línies en cap de setmana: 58, 75 i 91.
- Ajust d’oferta del Bus del Barri, 20 línies del qual (totes menys la 111 i la 116) deixaran de circular en diumenges i festius.

Els treballadors/es de Bus i Metro de TMB han elegit aquestes dates per que, tal i com l’Ajuntament va dir, en relació al Congrés Mundial del Móbil, aquells dies El mon mirarà a Barcelona i els treballadors/es de TMB volem mostrar-li al mon que aquest Ajuntament no compleix els seus acords, dona un pitjor servei de Bus i Metro a la gent de Barcelona i, a sobre, ho fa a un preu més car.

També volem recordar que les persones que assisteixen al Congrés Mundial del Móbil pagan un mínim de 600 euros per entrada. Un preu que evidentment la gran majoria de gent de Barcelona no es pot permetre, però si els directius de TMB i els polítics que manen a l’Ajuntament.

Finalment, diem alt i clar, que el CULPABLE de la vaga té nom i cognom: Xavier Trias, Alcalde de Barcelona amb un sou de 7,852 euros al mes, sense comptar dietes, ni pagues per assistir a reunions.

Pamflets per repartir els dies abans de la Vaga o el dia de la vaga:

Quan els mitjans de comunicació diuen que la vaga dels treballadors de TMB perjudica la “ciutat”, volen dir que perjudica els negocis dels seus amos…

Però qui lluita contra la precarització no ens perjudica, ens perjudica qui ens explota i ens fa miserables, ens perjudica qui ens governa.

SOLIDARITAT AMB LA VAGA DE TRANSPORTS
CAP A LA VAGA GENERAL
LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ

Contra la seva ciutat…
Contra la ciutat de les fires de mòbil, contra la ciutat convertida en un aparador de luxe, fet pel negoci d’uns pocs i la precarietat de la resta. Contra el decorat que amaga la misèria, la violència policial i l’exclusió sistemàtica. Contra la ciutat dominada pels rics i pels poderosos…

…la Nostra!
…La ciutat dels treballadors que es neguen a ser trepitjats, la de totes aquelles que lluiten contra els abusos d’un sistema que ataca les seves condicions de vida. La ciutat de les barricades i les revoltes obreres, de la revolució del 36, de la vaga de tramvies del 51, de la rebel·lia social de totes les èpoques. La ciutat dels carrers presos per la seva gent, per la voluntat ferma de conquerir una vida digna. La ciutat que creien desapareguda….

Octaveta DINA5 a doble cara: http://www.mediafire.com/?bzf985vju4grjlm

Cartell DINA3 dos fulls: http://www.mediafire.com/?yjttz0yhpmnmgge

http://comitedescansos.blogspot.com/

La patronal i CCOO i UGT pacten la revisió salarial segons el PIB, la no aplicació dels convenis col·lectius a les empreses amb dificultats econòmiques i l’augment de la flexiblitat

El pacte suposa que aquest any l’increment salarial sigui fins el 0,5% mentre que pel 2013 i 2014 seria de fins el 0,6%. També van tractar altres assumptes com que les empreses amb dificultats econòmiques puguin incomplir aquests convenis als que estan subjectes. D’altre banda també han pactat canvis en l’estructura de la negociació col·lectiva, en la flexiblitat interna de les empreses i en la no aplicació dels convenis col·lectius. El pacte està pendent de ratificació per part dels màxims òrgans d’ambdós parts.

L’actualització de la pujada salarial al 2012 i 2013 respondrà a diverses variables: Com que el percentatge de la inflació anual superi l’objectiu marcat del 2% pel Banc Central Europeu, i l’altre, el diferencial entre la inflació espanyola i la armonitzada de la zona euro. També es pot calcular amb la mitjana entre la inflació espanyola i la de la zona euro, i el que superi el 2% és el que puja; la quarta opció seria descomptar de la inflació la rúbrica de carborants si la variació del preu de petroli Brent supera el 10%.Pel 2014 la única referència serà l’evolució del PIB espanyol, només es revisarà la pujada salarial si el creixement econòmic anual és superior al 1%.

En matèria de negociació col·lectiva s’aposta per la negociació a nivell d’empresa, és a dir que les empreses tinguin més poder per negociar jornades, funcions i salaris, es facilitarà que l’empresari pugui distribuir a la seva conveniència un 10% de la jornada anual, això afectarà a la jornada màxima setmanal o mensual i als horaris diaris. També que pugui disposar d’una bossa de cinc dies (o 40 hores) al any per alterar el calendari anual, xifra que podrà ser modificada a l’alça o a la baixa pels negociadors.

Horaris, distribució de la jornada de treball, torns, renumeracions, rendiment i funcions, podran ser disminuïts per l’empresari davant una disminució “persistent” dels ingresos o quan la seva aplicació afecti a les prespectives de l’empresa. La no aplicació d’allò pactat només es podrà efectuar amb l’acord entre l’empresa i els “representants” dels treballadors.

Després ens parlen d’unitat sindical i es pregunten per què protestem davant les seves seus, quan són ells els que pacten sempre a la baixa davant la patronal i el govern. Amb crisi o sense, som sempre nosaltres els qui perdem i els que hem de pagar les conseqüències de la seva especulació, corrupció, mal gastament de recursos, guerres, destrucció del mediambient,etc.

És hora de recuperar la paraula sindicalisme, sense delegacions (comitès), ni alliberats, ni subvencions. De recuperar el sindicalisme amb majúscules, l’ANARCOSINDICALISME.

Més informació:

http://www.diagonalperiodico.net/El-acuerdo-entre-sindicatos-y.html

http://www.rojoynegro.info/articulo/accion-sindical/patronal-ccoougt-pactan-los-salarios-suban-el-05-ano-el-06-2013-2014

Mitjans de desinformació massiva:

http://www.expansion.com/agencia/efe/2012/01/24/16895798.html

http://www.publico.es/dinero/418373/sindicatos-y-patronal-pactan-subidas-salariales-inferiores-al-ipc

http://www.elpais.com/articulo/economia/Empresarios/sindicatos/revisaran/sueldos/inflacion/supera/elpepueco/20120124elpepueco_2/Tes

http://www.20minutos.es/noticia/1285648/0/preacuerdo/ceoe-sindicatos/subida-salarial/

Concentració davant de les seus de CCOO i UGT

Ahir dijous, una cinquantena de persones van protestar davant les seus de CCOO i UGT, si fa poc ja van pactar avançar l’edat de jubilació als 67 anys, ara estan pactant una nova reforma laboral amb la patronal  que suposarà una nova pèrdua de drets de la classe treballadora: prejubilacions subvencionades per l’estat, retallada de salaris (per sota l’IPC), que els empresaris tinguin més flexiblitat respecte els convenis col·lectius i la creació d’un fons de capitalització subvencionat amb els diners que es donen a les empreses en conceptes de bonificació de contractació i que servirian per pagar part dels acomiadaments.

La protesta va ser convocada per internet i es va dur a terme a diverses ciutats de l’estat. A la nostra ciutat   ha estat recolzada per la CNT, CGT, i el moviment dels indignats. La concentració es va iniciar a les 18:15, amb crits de “CCOO i UGT sindicatos del poder”, “no,no, no nos representan” “verguenza me daria ser liberado”, “para pactos y traiciones UGT y comisiones”, etc. Es va llegir un comunicat denunciant el paper còmplice d’aquests sindicats en la pèrdua dels drets laborals aconseguits en molts anys de lluita per la classe treballadora, a causa de les nombroses subvencions que reben per part de l’estat. I Criticant un model sindical que evita la participació dels treballadors en la resolució dels problemes laborals, delegant-los en professionals (alliberats) del sindicalisme que només miren de mantenir els seus privilegis.

D’altre banda es van produïr moments de tensió quan alliberats de CCOO i UGT es van enfrontar amb els manifestants que volien penjar una pancarta a les seus del sindicats, donant empentes que van ser tornades amb altres empentes, o quan un alliberat d’UGT va arrencar el pal d’una bandera d’un manifestant i el va intentar agredir amb aquest. Afortunadament la situació no va anar més enllà, ja que hi havien diversos secretes a la zona, segurament que és per això que després d’acabar la concentració tres afiliats de la CNT i l’Ateneu Llibertari van ser identificats i rodejats per uns deu  Mossos d’Esquadra, que a la vista havien desplegat tres furgones policials i dos cotxes patrulla al Passeig de la Plaça Major, proper als dos “sindicats”, no seria gens estrany que alguns fossin afiliats d’aquests dos “sindicats”.

Els nervis i l’actitud macarra dels alliberats de CCOO i UGT, encara ens animen més a lluitar per aturar la seva actitud claudicant davant el govern i la patronal, i per enfortir el nostre model, l’anarcosindicalisme, sense subvencions, sense alliberats i sense comitès. Segurament que els seus nervis es deuen a que són conscients que la gent en una situació de crisi com l’actual, no estan disposats a deixar que aquests “sindicats” encara retallin més els seus drets.

Desde la CNT seguirem lluitant per un canvi de model sindical on els treballadors siguin partíceps de totes les decisions. Per una nova societat, on les persones poguem decidir sobre el nostre entorn i les nostres vides, sense intermediaris, ni líders.

Aquest divendres concentració davant les seus d’UGT i CC.OO

Divendres 9 de setembre a les 18:00h

Concentració davant les seus de CC.OO i UGT a Sabadell per les seves accions antiobreres (Rambla 73).

UGT i CC.OO són dos sindicats que formen part de la xarxa de control social del Capitalisme vers la classe obrera. Són sindicats subvencionats i pagats per l’Estat (mitjançant els nostres impostos) al servei de les patronals de torn. La seva tàctica és la coneguda com a diàleg social enfront de la lluita de classes, i són part activa en la pèrdua de consciència social en les últimes dècades sent, en certa manera, agents al servei de la perpetuació del Capitalisme. El seu rol és clar: la desmobilització.

No entrarem a analitzar les vergonyoses xifres al voltant del seu finançament, ja que en aquestes últimes setmanes, hem patit de prop una altra característica d’aquestes estructures mafioses  en el SOV de Sabadell de la CNT-AIT:  ”gràcies” a la pressió de CC.OO a Yamaha Motor Espanya, s’ha aconseguit l’acomiadament del nostre delegat sindical. No és el primer cop que aquests sindicats, igual que d’altres amb el mateix rol -per exemple FASGA i Opencor-, fan el paper de policia política dins de l’empresa; per això, aquest divendres us convoquem a Sabadell davant de les seves seus com a mostra de rebuig de les seves accions sindicals repressores i, en poques paraules, per ser uns venuts, cau de vividors i vividores -no neguem la possibilitat que gent de bona voluntat formi part d’aquestes estructures- i culpables en gran mesura, com a agents desmobilitzadors, de l’actual crisi.

Readmissió del delegat de la CNT-AIT a Yamaha ja!

Prou repressió sindical!

Visca el poble que lluita!

CNT-AIT Sabadell

Mobilitzacions front els acomiadaments a Yamaha i Opencor

Els delegats de la CNT a Yamaha i a Opencor han sigut acomiadats recentment. En tot dos casos l’empresa ha optat per una via de confrontació directa contra la CNT i, a més a més, en tots dos casos, sindicats grocs parasitaris han sigut part activa d’aquests fets. En el cas del company delegat d’Opencor el neosindicat vertival FASGA i, en el cas concret del company de Yamaha, per part de CC.OO.

És un fet que davant aquesta situació de crisi econòmica, de deslocalitzacions, condicions laborals vergonyants i misèria en general el Sistema Capitalista jugui les seves cartes per tal d’evitar la conflictivitat social. Per a la patronal i els governs de torn el paper reaccionari de sindicats d’aquesta mena són complements perfectes per tal d’assegurar una aparent pau social.

Yamaha, Opencor i les seves estructures miserables i satèl·lits (FASGA, CC.OO) amb l’acomiadament d’aquests companys anarcosindicalistes han iniciat un conflicte amb la CNT-AIT. Ells han iniciat una espiral que només finalitzarà amb la readmissió de tots dos companys i, per descomptat, l’activitat d’ambdues seccions sindicals continuarà, malgrat l’acomiadament dels delegats sindicals.

Fem una crida a la solidaritat revolucionària a tota aquella persona, grup, col·lectiu i/o organització indignada amb aquest sistema neoliberal i els seus còmplices en forma de sindicats venuts a la patronal i als governs, emprant les eines que consideri oportunes sota els paràmetres de la ètica llibertària. Fem una crida des de la CNT-AIT de Sabadell a no permetre més agressions contra persones nobles que lluiten per millorar el present i el futur.

Hem rebut el nostre primer cop, però cadascú d’ells serà retornat amb la mateixa intensitat. L’explotació té noms, cognoms i propietats.

Calendari de les primeres mobilitzacions per la readmissió dels companys acomiadats:

Dilluns 5 de setembre a les 18:00h

Concentració davant l’Opencor de Sabadell (Rda. Zamenhof, 30)

Divendres 9 de setembre a les 18:00h

Concentració davant les seus de CC.OO i UGT a Sabadell per les seves accions antiobreres (Rambla 73). 

Dissabte 10 de setembre a les 18:00h

Concentració davant l’Opencor de Sant Cugat del Vallès (Passeig Lluís Domènech I Montaner, 2)

CNT-AIT Sabadell

Acomiadament del delegat sindical de CNT-AIT a Yamaha

Aquest matí el delegat sindical de la CNT-AIT a Yamaha ha sigut acomiadat. Reproduïm el comunicat del fets per part del nostre delegat. Yamaha obre un conflicte amb la CNT-AIT i, a l’igual que en d’altres casos, com per exemple l’acomiadament del company delegat sindical de la CNT-AIT a Opencor, els sindicat majoritari del comité d’empresa ha sigut part activa dels fets. Els sindicats grocs, sent UGT i CC.OO els principals exponents, no representen als treballadors/es, són part de la mateixa empresa. Entenem que dins d’aquestes estructures encara existeixen companyes i companys treballadors amb bon cor i ideals progressius, però les estructures, fortament jerarquitzades i burocratitzades són una part més d’aquest Sistema Capitalista que ens està abocant a un present lamentable i un futur encara més enfurismador. 

Comunicat del company delegat:

Poder de Desconvocatoria

Un nuevo artículo de Acratosaurio Rex del portal “Alasbarricadas”

Pregunta un lector anónimo, que qué posibilidades veo en los sindicatos a la hora de convocar una huelga generalizada de algún tipo, ante la crisis que estamos viviendo. Ello me ha llevado a acordarme del Poder de Desconvocatoria que me explicó Durruti. Es imposible (1) que los actuales sindicatos solventes puedan convocar cualquier cosa efectiva. Y los insolventes, lo tienen crudo.

Uno de los principales poderes que tienen los sindicatos en la actualidad, no es el Poder de Convocatoria, sino el poder de desconvocatoria. El sindicato que desconvoca lo que ni siquiera pudo convocar, es alguien, mientras que el que convoca con grandes fatigas, es prácticamente, nada. El sindicato que tiene capacidad para frenar, anular y desmovilizar, es el que es deseado por la empresa, que agradece la existencia de un ente eliminador de conflictos. Y es el temido por el resto de sindicatos en pelea. Si una central decide convocar esto o lo otro, y consigue ganar la colaboración de los trabajadores, siempre se topará con algún sindicato que dé razones para dejar de hacer aquello que se esté haciendo. Se produce entonces un tambaleo en la capacidad de lucha colectiva. La llamada al orden del sindicato desconvocador, hace dudar al proletario: ante la opción de un conflicto largo, (en los que te muelen a palos, multas, despidos, juicios y penurias), y la vuelta a la gris rutina, el laborioso proletario suele elegir el retorno a casa con las orejas gachas.