Sembla ser que hi ha molta gent que se’n acaba d’adonar que la policia democràtica també pega a la gent, primer amb els acampats de Plaça Catalunya, ara amb els estudiants de València, que per cert, van començar a protestar perquè a causa de les retallades s’havien quedat sense calefacció a les aules. Si, senyors i senyores, la policia memocràtica com tota policia, si té ordre de carregar, doncs carrega, i és igual que els manifestants siguin pacífics o pacífics i a més menors d’edat. Els antidisturbis són mercenaris i tenen l’obligació d’obeir les ordres dels seus superiors, a més que per fer-te antidisturbis te la de posar dura pegar a gent. Per tant és d’idiota rematat intentar dialogar amb un antidisturbis, donar-li floretes,etc. L’antidisturbis està per pegar a la gent, dissoldre manifestacions, concentracions o ocupacions, no per dialogar amb ningú. Per tant davant una càrrega policial hi han 3 opcions possibles:
-Resistència pacífica: Quedar-te quiet, dret o al terra (millor amb les mans alçades)i deixar que els antidisturbis t’obrin el cap.
Avantatges: Els mitjans progres com Público parlarant molt bé de tu, t’has comportat com un ciutadà pacífic, la policia s’ha extralimitat, potser acabes sortint a alguna foto o vídeo amb el cap obert, però seràs un heroi dels mass media, felicitats. Potser t’acaben concedint alguna entrevista i si parles prou bé, encara et pots convertir en un líder del moviment estudiantil, per exemple.
Desavantatges: T’han obert el cap i això fa mal. Si vols continuar sortint als mitjans i dient que la policia és violenta t’hauràs de deixar trencar el cap més d’una vegada, potser acabes sent un màrtir, però els màrtirs moren o acaben sent greument ferits. Per cert, algun dia ja escriuré un entrada sobre l’afany de martiri d’alguns grups d’extrema esquerra.
-Corre: Bona tàctica quan la cosa es posa xunga i no vols que t’atonyini algun antidisturbi.
Avantatges: És difícil ser atonyinat si corres a temps, arribes sa i estalvi a casa i si et ve de gust pots fer unes canyes amb els amics explicant l’anècdota.
Desavantatges: Et perds el plaer de tirar objectes contundents cap als antidisturbis o destruir algun símbol del capital, és un inconvenient força important.
-Tirar objectes i córrer-Tirar objectes i córrer…: Aquesta és la que m’agrada més, permet la possiblitat de tirar objectes als antidisturbis sense que et peguin, és important trobar el moment adequat per deixar de llençar objectes i començar a córrer.
Avantatges: El plaer de veure els antidisturbis rebent, sense ser detingut ni ferit.
Desavantatges: Si t’enxampen, i has estat una bona estona tirant objectes a la policia, és provable que rebis de valent.
Unes recomanacions per antisistemes i mala gent en general (Mossos, no mireu): posar-se a una zona intermitja, entre la multitud per tirar els objectes, mai a davant, no portar pintes (res de crestes, símbols polítics, o estètica que et pogui encasellar amb cap “tribu urbana” etc), tampoc portar carnets ni documents de cap organització política, i no assistir a manifestacions convocades per internet que no està clar qui les convoca. Un cop dissolta o acabada la manifestació, no agrupar-se en cap local proper, dispersar-se i caminar tranquil·lament pel carrer com un ciutadà corrent.
Mireu, totes aquestes imatges que he vist per facebook, blocs,etc de joves amb els llibres alçats, donant llibres als antidisturbis,etc són molt boniques de cara a la portada de tal diari progre o per fer córrer per internet:



però no serveixen de res, ja que la resposta de la policia és aquesta:


Això si, s’ha aconseguit que la premsa progre denunciï la violència policial:

De debò, haurem avançat molt quan la gent entengui que la policia per molt democràtica que sigui, està per obeir i defensar una sèrie de principis sagrats inviolables en democràcia: Propietat privada, banca, patronal, representativat en forma d’eleccions cada 4 anys,etc. I és que la democràcia és això, pots dir allò que vulguis mentre no ataqui alguns d’aquests principis inviolables sinó el teu missatge serà silenciat pels mass media controlats pels grups de pressió més a la dreta o a l’esquerra però que no es surten del guió.
El discurs pacífista- ciutadanista ha calat tant a la societat que és difícil plantejar formes de lluita diferents que no siguin esperar que t’obri el cap la policia, i no només parlo de respondre violentament les agressions de la policia, sinó també de tàctiques que també són considerades violentes com poden ser la vaga -veure la campanya dels mitjans de comunicació contra la vaga de TMB- , el boicot o el sabotatge. L’estat/capital no només té el monopoli de la violència sinó que ha aconseguit fer creure a una gran part de la població que qui utilitza la violència o altres formes de lluita que no siguin les de ciutadà (ciutadà, terme que iguala banquers, patrons i treballadors i elimina les diferències de classe) pacífic, és un violent, un terrorista, un vàndal,etc. Mentre no s’entengui que únicament per vies exclusivament pacífiques, no s’aconseguirà res més que rebre la violència de l’estat, no es podrà canviar res. Ara vindrà el típic que em parlarà de Ghandi (m’ho veig a venir), Gandhi l’únic que va aconseguir és que amb la independència el poder polític passés a mans de les castes privilegiades, res més, les desigualtats continuaven i continuen. I no es tracta d’enfrontar-se únicament a la policia, atacar els bancs, multinacionals,etc sinó també crear estructures paral·leles al sistema, per exemple fa poc vaig llegir que a Grècia els treballadors havien autogestionat un hospital, o aquí mateix poc a poc s’estant creant cooperatives de producció-consum. No dubteu que si algun dia aquestes estructures paral·les suposen un perill per l’estat/capital, aquest actuarà violentament per destruir-les i per evitar que se’n creïn més. Bé, parlar de revolucions està molt bé però estem a anys lluny, a no sé que la gent es conscenciï ràpidament, però com bon pessimista -o realista- que sóc, penso que tot i que els moviment contestataris augmentaran, les situacions desesperades que provoca la crisi, portarà a que molta gent busqui sortides individuals, ja sigui amb augments de delictes, disturbis no organitzats, sortides desesperades (com suïcidis, assassinats,etc).
Li diuen democràcia i si que ho és.
Extret de: unaminoriaradical.wordpress.com