Valoración de la CNT de Barcelona de la pasada Huelga General

La Confederación Nacional del Trabajo de Barcelona valora positivamente la Huelga General, con una gran afectación en industria y transporte; así como un significativo seguimiento en el sector público, comercio y servicios.
Para la CNT, la Huelga General ha supuesto un clamor sin paliativos que deja claro al Gobierno del PP y a la Generalitat que los barceloneses y barcelonesas nos oponemos frontalmente a la reforma laboral, a los recortes y a las políticas económicas generadoras de paro y pobreza. Todas las encuestas y barómetros unidas a esta Huelga General dejan una clara señal que esperamos sepan leer a tiempo quienes vienen imponiendo a los trabajadores y trabajadoras medidas draconianas.En ese sentido, este Sindicato emplaza al Ayuntamiento de Barcelona a que se reúna con todos los agentes sociales y sindicales convocantes de la Huelga General en la ciudad para que tome nota de las propuestas de las trabajadoras y trabajadores. CNT exige que el Ayuntamiento se declare contrario a la Reforma Laboral y ponga en marcha las medidas necesarias para impedir su aplicación dentro de sus competencias, así como a que implemente iniciativas radicales de urgencia para luchar contra el paro y la pobreza en nuestros barrios. Consideramos que la desobediencia generalizada en forma de vaciado de empresas, cortes de carretera, piquetes informativos, concentraciones, ocupaciones y manifestaciones llevado a cabo por sindicatos, asambleas populares, comités de huelga y organismos estudiantiles, marcan el camino de unidad de acción desde la diversidad que el pueblo de Barcelona debe implementar para continuar en esta pelea por nuestro futuro y nuestra dignidad. Saludamos especialmente a la juventud indignada que ha salido a la calle con contundencia y haciendo visible el callejón sin salida al que nos abocan las políticas impuestas para salir de la crisis capitalista por la vía de exprimir a los trabajadores y trabajadoras. Condenamos firmemente la actuación de la policía contra la población de Barcelona, que ha dejado un reguero de identificados, detenidos y golpeados en toda la ciudad. Nos solidarizamos con los detenidos y heridos, y exigimos la inmediata puesta en libertad de los huelguistas en prisión preventiva. Así mismo, hacemos responsable al Conseller Puig de los desmanes policiales y de la alteración del orden público bajo su supuesta supervisión. No es de recibo en alguien con responsabilidades pretender derivar sus problemas de mando en las organizaciones sociales y sindicales de Barcelona. En lo que respecta a este Sindicato, no nos hacemos responsables de ningún hecho ocurrido antes, durante y después de los actos convocados por la CNT y llevados a cabo por personas externas a la Organización, ya que los actos del sindicato tienen el carácter de reuniones pacificas y reivindicativas, tal como se acuerda en las líneas estratégicas tomadas en asambleas de trabajadores y trabajadoras afiliadas. La huelga y la conflictividad social bajo sus diferentes expresiones son consecuencia de un conflicto político, social y económico que se ha declarado contra los trabajadores y clases populares de esta ciudad, y su solución pasa irremediablemente por afrontar con valentía los problemas que sacuden a esta ciudad. No será la escalada en la represión, la conculcación de derechos básicos, ni la creación de alarma social desde el Govern y sus amigos de Foment de Treball, la que ponga fin a la digna rabia del pueblo de Barcelona, sino el afrontar con valentía los problemas causados por un sistema político y económico agotado que arrebata la palabra y los medios de sustento a millones de personas. No se acaba con el sufrimiento con más sufrimiento. CNT Barcelona
http://barcelona.cnt.es/pivot/entry.php?id=871 http://barcelona.cnt.es

Contra el sistema, els seus defensors i els seus falsos crítics [Sec.Organització SOV Sabadell]

Primer va ser el document de la CGT de Barcelona, no només desvinculant-se dels disturbis, cosa que com a sindicat legal és respectable, sinó dividint els manifestants entre encaputxats que provoquen incidents i ells que dónen la cara i es manifesten pacíficament i com no la habitual infiltració de Mossos d’Esquadra disfressats d’antisistema, veure comunicat a aquí: http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article6978

Ara li toca com no, al famós pacífista Arcadi Oliveras, que iguala la violència dels encaputxats que atacaven símbols del capitalisme com el BBVA o l’Starbucks, als mossos que atacaven els manifestants: http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/arcadi-oliveras-la-violencia-dels-antisistema-es-equiparable-a-la-dels-mossos/.  Així per ell és igual cremar un contenidor o aquests símbols del capital –destrosses materials- que atacar i ferir persones com van fer i fa la BRIMO dels Mossos d’Esquadra.  Arcadi Oliveras ja va fer el mateix durant la manifestació davant el parlament quan un grup de persones van increpar diversos parlamentaris: http://www.vilaweb.cat/noticia/3898632/20110615/arcadi-oliveres-condemna-violencia-manca-respecte-diputats.html. Que còmode que és condemnar altres formes de lluita a través dels mitjans de comunicació de masses, desde la còmode posició de profesor de universitat, sent conseller assessor dels progres-liberals d’ATTAC  i en el seu moment membre del Comitè de Seguiment dels Acords del Tinell d’ICV i  militant en ONG’S subvencionades. És una sort no patir la misèria a què ens sotmet el sistema, i netejar la consciència a través de la caritat cristiana. Felip Puig és la cara desagradable, Arcadi l’amable, però ambdós pertanyen a la mateixa moneda.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I aquí tenim un model d’article d’opinió d’una bona ciutadana, extret del 20 minutos del dimarts 10 d’abril:

REBUIG DEL

VANDALISME

El riu d’imatges que va produir

la darrera vaga general no són

pròpies d’un país desenvolupat.

Un local cremat, treballadors

agredits, contenidors incendiats…

i per desgràcia un

llarg etcètera. Això és una vaga?

La primera estimació de

l’Ajuntament de Barcelona determina

en 200.000 euros la xifra

a què ascendeix la destrossa

del mobiliari urbà. Tot i així,

lluny d’aquestes xifres, trobem

una imatge pèssima de Barcelona.

Tanmateix, em pregunto:

qui és el covard? Aquell que

exerceix el seu dret de treball

o aquell que va amb la cara tapada

i l’agredeix? Em sembla

que la resposta està prou clara.

Ara bé, si la justícia detén

aquests encaputxats i al cap

de 24 hores tornen a estar al

carrer, no sé a on anirem a parar!

Mireia Nonell

 

Com a bona ciutadana la Mireia està indignada per les greus destrosses materials provocades pels vàndals el dia de la Vaga, i demana més mà dura. Felip Puig està orgullós de ciutadanes com ella. Res a dir dels treballadors/es que no van poder exercir el dret a Vaga, de les persones ferides pels Mossos d’Esquadra, de la violència dels ERE’S, de la violència de l’explotació laboral, de la violència dels desnonaments, de la misèria en què ha de viure la majoria de la població mundial. El més greu pel bon ciutadà és que la “marca” Barcelona es vegi tacada per la violència contra béns materials, entre ells un Starbucks especialista en explotar els seus treballadors/es i els camperols d’Etiopía o Chiapas o un BBVA que inverteix en empreses armamentístiques. Pel bon ciutadà és més important la imatge de Barcelona i Catalunya al món que la misèria diària a què ens sotmet aquest sistema.

Hi ha qui està preocupat per la imatge que es dóna del seu sindicat o organització a la opinió pública. La imatge real de cada sindicat o organització, es forma a partir del treball fet per aquest, en el seu espai i en el seu context. La imatge que ens hem de treballar és la que es forma de nosaltres aquells/es amb qui tenim relació, a qui ens dirigim directament. La imatge que es dongui de CNT a “la opinó pública” a través dels mass media serà dolenta o simplement no serà, ens ignorarant o faran el buit, pel fet de ser un sindicat revolucionari i independent de tot poder polític i econòmic.

Qui es va tapar a la pasada Vaga, no éren únicament policies infiltrats com diues alguns “revolucionaris/es”, ni “niñatos” plens de proclames insurreccionalistes com diuen altres, sinó també treballadors/es, aturats/des, estudiants, joventut precària i un llarg etcètra. Tot i que segons La Vanguardia tot es deu a l’arribada de joves radicals italians: http://www.lavanguardia.com/politica/20120408/54282903647/brote-violento-barcelona-matriz-anarcoitaliana.html

També hem hagut d’escoltar més d’una vegada que els disturbis posen en perill als nens que van a les manifestacions amb les seves famílies. Per valorar si està bé o malament el fet que a les manifestacions hi vagin nens petits, primer faria falta explicar si una manifestació és un moment de lluita o un moment d’oci. Una manifestació no és un parc d’atraccions, ni la Rúa d’un carnaval, ni el circ, encara que per desgràcia a vegades algunes ho semblin. En una manifestació, i a més en una manifestació d’una Vaga General, on ha augmentat la misèria provocada per la crisi capitalista i també la resposta de la població, no és gaire difícil pensar que es poden produïr disturbis. Els nens són nens, deixem que jugin al parc.

És cert que per una organització com CNT poden existir perills en actes públics que poden efectar el desenvolupament general de la organització, especialment en èpoques de creixement, només cal veure anys enrere la repressió del cas SCALA. Però seria un error seguir el joc al poder i els seus mitjans de comunicació i dividir els manifestants en bons –pacífics- i dolents –violents-. La CNT en una manifestació massiva, no ha de seguir les instàncies de Puig i treure-li la caputxa al jove combatent, ni tampoc jutjar quin mètode de lluita és correcte i quin és incorrecte. La CNT com a sindicat legal, no participa en aquests actes, per tant no té cap necessitat de fer de jutge ni de policía, tampoc de condemnar-los. En tot cas el paper de la CNT en una manifestació massiva és protegir els manifestants dels cossos repressius.

Solidaritat activa amb els vaguistes i els empresonats

Font: http://www.alasbarricadas.org/noticias/node/20232

Quan els polítics tenen por de perdre tota legitimitat del seu poder, reprimeixen sense escrúpols, quan són milers de persones que s’enfronten a la seva misèria, criminalitzen a través dels mitjans i apliquen mesures de càstig, vulnerant els principis de les seves pròpies lleis.

Des del 29 de març, hi ha 3 persones que estan en presó preventiva. A una d’aquestes, el Javi, la van detenir quan participava al matí en un piquet informatiu al barri del Clot, mentre l’Isma i el Dani van ser detinguts a un piquet de Zona Universitària.

Durant tota la jornada de protesta contra la reforma laboral i les retallades, es van dur a terme a Barcelona un total de 56 detencions, arribant a la xifra de 79 a la resta de Catalunya. Algunes d’elles van sortir en llibertat provisional després d’haver pagat una fiança de 3000 i 4000 euros, d’altres varen quedar amb càrrecs i hauran d’anar a signar a jutjats cada 15 dies, setmanalment o dos cops per setmana. També hi ha qui va sortir de la comissaria després d’haverrebut greus pallisses de la policia. A un noi, per exemple, van deixar a la porta de comissaria ambel fèmur trencat, sense diners i sense mòbil per la matinada, o dos altres que els hi van haver d’extirpar la melsa degut als cops de puny i patades propiciades pels mossos.

Tampoc no oblidem el centenar de ferits a causa de la brutalitat policial, que un cop més els mossos d’esquadra han utilitzat. Que en tinguem constància, només per les bales de goma, hi ha 20 persones ferides, un d’ells és un nen de 4 anys i dos d’ells s’han quedat sense visió.

Els mitjans de comunicació s’han encarregat des del primer moment d’estigmatitzar les vaguistes i de legitimar l’actuació policial: les pallisses, l’ús de piloteres o fins i tot, el retorn als gasos lacrimògens. Ho estan fent tot desviant el debat de per què milers de persones havien sortit al carrer decidides en un dia de vaga general. Pretenen  confondre’ns i dividir-nos tot sembrant la por, però les qui vam sortir aquell dia, que som moltes i moltes, vam sentir la força de saber-nos juntes, de saber-nos fortes i ja no l’oblidem. El 29 de març el carrer era nostre, i tot i que des de la matinada es produïren les primeres identificacions i detencions, la jornada de lluita va continuar endavant.

No obstant, tot i la repressió i els abusos policials que es van produir aquell dia, per a moltes de nosaltres el balanç de la jornada de lluita és positiu: les vies per accedir a Barcelona estaven tallades, molts comerços van tancar, centenars de milers de persones no van anar a treballar,  moltes també vam fer vaga de consum i vam donar una resposta massiva al carrer.

Ara que tres persones estan a la presó i que lluitem per al seu alliberament, recordem que vam decidir fer vaga perquè estàvem i estem cansades que unes poques persones decideixin sobre les nostres vides imposant unes regles del joc unilaterals i de dalt a baix. Des de la privatització de la sanitat i l’educació, els desnonaments i desallotjaments de qui no pot pagar un lloguer o hipoteca, a la nova reforma laboral que permet aberracions tals com un acomiadament per estar malalt, la fi dels convenis col·lectius o la lliure aplicació d’EROs,… Cada dia ens escanyen més, però també cada vegada ens enganyen menys.

Jurídicament, no es sosté que per desordes públics es privi algú de llibertat. Aquestes situacions ens aclareixen com funciona la “Justícia” i en mans de qui es troba. Felip Puig, amb les seves declaracions i amenaces de restringir el dret de reunió, endurir el codi penal i fomentar la delació ciutadana, així com el Govern estatal amb mesures com estendre la legislació antiterrorista als actes de vandalisme urbà, ens mostren que les lleis són eines polítiques. La decisió d’empresonar el Javi, l’Isma i el Dani no correspon a aspectes legals sinó a uns interessos concrets per paralitzar les protestes. Actituds del mateix caire es van donar a la manifestació de suport amb les empresonades i detingudes el dilluns dia 2 quan els mossos d’esquadra van detenir un home amb diversitat funcional, abandonant la seva cadira de rodes, deixant-lo en llibertat amb càrrecs de desordres públics la mateixa matinada.

L’aïllament i les amenaces no tenen lloc en la il·lusió de trobar-nos

La precarietat perd el seu pes quan ens donem suport mutu

Les retallades ens reafirmen en l’autoorganització

La repressió, fins i tot, l’empresonament de les nostres companyes, no ens atura quan partim de que…

… SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!!

LLIBERTAT VAGUISTES EMPRESONADES!!
ABSOLUCIÓ PER TOTES LES COMPANYES ENCAUSADES EL 29M!!

Grup de Suport del Javi del Clot

La ciudad ingobernable. Una reflexión política sobre los disturbios del 29m

Extret de:  http://www.alasbarricadas.org/noticias/node/20230

La ciudad ingobernable.

Una reflexión política sobre los disturbios del 29m

No lamentamos haber apedreado a la policía

No nos arrepentimos de haber destrozado bancos e inmobiliarias.

No nos pesa haber incendiando Starbucks y El Corte Ingles

No nos avergonzamos de haber quemado contenedores de basura…

…Los hemos quemado porque no queremos tener que buscar en ellos nuestra comida.

Porque queremos que NADIE tenga que hacerlo.

La represión brutal de la huelga (con incontables palizas y heridos, varios mutilados por disparos de pelotera, 79 detenidos y cuatro encarcelamientos), el constante bombardeo mediático sobre los “grupos de violentos sin ideología” o la amenaza de endurecimiento de los mecanismos jurídicos y policiales para restringir libertades, son elementos que ponen de relieve el miedo del Estado a la fuerza colectiva que se hizo visible el pasado 29. Una fuerza materializada por la determinación masiva de no ser víctimas pasivas, de no quedarse con los brazos cruzados o con las manos moviéndose tontamente en el aire, mientras quién está en el poder arrasa con las condiciones de vida de todos nosotros. Una fuerza embrionaria, todavía en busca de expresiones políticas y de proyecciones tácticas y estratégicas, pero apoyada sobre algunas certezas conocidas. Entre ellas, la esterilidad del pacifismo como principio incuestionable.

La lucha callejera, lucha social y política

Precisamente porque Puig y compañía, los dirigentes, analistas y ‘expertos respetables’ de todo tipo, saben que los disturbios del jueves tienen causas sociales bien profundas, crean alarma entorno a unos contenedores de basura ardiendo, y obvian o normalizan el hecho de que haya personas que tengan que comer de esos mismos contenedores. El problema, según ellos, es que haya destrozos del mobiliario urbano. Que haya vidas destrozadas en todo caso es un factor secundario, un condicionante que agrava el problema de “la violencia”. Éste es el razonamiento que se está difundiendo estos días. Ésta es, al fin y al cabo, la definición oficial de “violencia”.

Pero los disturbios de la huelga no fueron obra de grupos organizados sin más ideología que la violencia por la violencia, ni de provocadores policiales infiltrados destinados a criminalizar. Por supuesto, había algunos grupos organizados que llevaban a cabo acciones y, por supuesto, había policías encubiertos que practicaron detenciones e incluso llegaron a destrozar algún pequeño establecimiento con la intención de distorsionar el contenido político de los ataques. Pero no le digamos mentiras al mundo, y menos a nosotros mismos. En los disturbios eramos miles tirando piedras y atacando a los bancos, y no actuábamos por orden ni provocación de nadie más que de los que día a día nos joden la vida obligándonos a saltar y rebelarnos.

En Plaça Catalunya, Urquinaona, Universitat, Sant Antoni o el Raval, estábamos todos: currelas, estudiantes de instituto y de universidad, parados, catalanes, marroquíes, chavales, chavalas, sobretodo jóvenes pero también mayores, anarquistas, comunistas, independentistas, peña que pasa de política pero está harta y quiere levantarse… no estábamos organizados entre nosotros, solo tratábamos de mantenernos juntos sobre el acuerdo de plantar cara a los que instintivamente sabemos reconocer como enemigos: los maderos que nos hostian, los bancos que nos roban y nos endeudan, las grandes empresas que nos explotan y nos venden una falsa felicidad a través del consumo. Empresas como El Corte Ingles, Telefónica, Zara… o como Chicco, que después de una foto hábilmente tomada y unos titulares juguetones, ha pasado de ser una multinacional propiedad de una de las familias más ricas de Italia, que factura 1323 millones de euros al año, a convertirse en un humilde comercio de barrio llevado por una madre soltera.

Desde hace más de un siglo, el discurso de los poderosos está orientado a patologizar y negar la base política y consciente que rige revueltas y rebeliones, atribuyéndolas a los rasgos psicológicos e irracionales (“instintos criminales”) de algunos individuos, en vez de a fallos estructurales en el sistema social que a ellos les beneficia y a nosotros nos oprime. Pero si el disturbio no tiene ningún razonamiento político detrás, si es instintivo e irracional, no se entiende porqué no estalla indiscriminadamente afectando por igual a transeúntes, quioscos, bicis, etc., en vez de focalizarse sobre objetivos muy concretos (grandes empresas, bancos, policía…), dejando ver un criterio en absoluto irracional.

El reverso de este discurso, su reflejo en los medios de protesta social, es el mito izquierdista del “agent provocateur: el infiltrado policial que provoca la violencia y criminaliza una protesta originalmente pacífica. Una figura que ciertamente ha existido, pero ni mucho menos en las proporciones que algunos tratan de hacernos creer. Los dirigentes de estos ámbitos políticos consiguen así negar las prácticas combativas como opción política válida, generando desconfianza entorno a ellas, desplazándolas del campo amigo al enemigo, evitando que se extiendan. Lo que no consiguen con este discurso es explicar como se han ganado tantos conflictos obreros, como se han conquistado tantos derechos, o como se han gestado todos los procesos revolucionarios de la historia, procesos de lucha con formas ilegales que fueron madurando hasta precipitar en estallidos revolucionarios. Si la lucha callejera no es más que una táctica de infiltrados policiales, no pueden explicar esto.

Desgraciadamente, no conseguiremos cambiar nada sólo manifestándonos alegremente, sin imponer por la fuerza nuestras necesidades a quienes tienen el poder y quieren que nadie cambie. Entonces, el debate ya no es tanto violencia sí-violencia no, sino más bien violencia cómo, cuándo y dónde. El debate es como compaginar todas las formas de lucha (algunas violentas, muchas otras no) entre ellas.

Pero en este debate no entra quien no aspira a una transformación social que acabe con la miseria. Un criminal de la talla de Felip Puig no nos va a dar lecciones sobre cómo debemos protestar. Los que ponen familias enteras en la calle, los que nos privan de la posibilidad de caer enfermos y ser atendidos, los que nos imponen paro y condiciones laborales miserables, los que asesinan en cárceles, CIEs y barrios, los que responden a la protesta pacífica rompiendo brazos y rodillas, todos esos no pueden darnos lecciones sobre violencia.

Frente a las amenazas y la represión, seguir peleando

El pasado 29 les asustamos porque mostramos un grado de ferocidad en la lucha que no eran capaces de recordar. Les hubiera gustado ver a un pueblo manso que sigue pacíficamente el itinerario marcado por los sindicatos del Estado, y en vez de eso se encontraron con una ciudad en llamas, que lanza al mundo las imágenes de una juventud rabiosa que no acepta ser pisoteada. Una vez más (y esto es lo que más les duele), la “marca Barcelona”, la ciudad aburguesada, pacificada, moderna y atractiva a inversores sin escrúpulos, se ha esfumado en las columnas de humo que levantamos por todas partes.

En estas columnas ellos han sabido reconocer un fantasma que desde hace un tiempo viene inquietándoles. El fantasma de una vieja ciudad que creían muerta y enterrada, y que sin embargo hoy vuelve a surgir amenazando los sueños de los que quieren normalizar la explotación y la desigualdad, poniendo todo este sufrimiento detrás de un bonito escaparate para turistas. Es el fantasma de la Rosa de Foc, el fantasma de todo un pueblo organizado, fiero e ingobernable, que no aceptaba otra autoridad que la de sus propios principios: que ni una sola persona pase hambre, que ni una sola persona sea explotada, que ni una sola persona duerma en la calle. Todo para todos, y entre todos.

Y esto fue lo más grande del pasado 29M. No fueron los destrozos, no fueron las piedras ni las llamas. Fue la determinación de miles de personas a desafiar el miedo y la resignación para luchar juntas. Fue la capacidad de desobedecer en masa, de coordinarse y luchar desde cada barrio y luego unir todas nuestras fuerzas. Fue demostrar que todavía estamos vivos, que todavía somos capaces de plantar batalla y recuperar la historia de lucha que nos pertenece para trazar un camino, un futuro para todos.

Después de haber conseguido esto, no bajemos la cabeza. Por mucho que nos amenacen con nuevas leyes, por mucho que manipulen y digan a la gente que somos un grupo de terroristas o unos provocadores policiales, por mucho que nos apaleen, nos lancen gases o nos disparen pelotas de goma a la cara. Por mucho que encarcelen a nuestra gente y amenacen con hacernos lo mismo a todos.

Por muchas mentiras que digáis, por muchas amenazas que lancéis, estamos orgullosos de haber luchado contra vosotros y estamos determinados a seguir haciéndolo. Esta es nuestra ciudad, estas son nuestras calles, y queremos que nuestros hijos puedan jugar en ella libres, sin miseria, sin angustia, sin vosotros ni vuestros matones. Estas son nuestras vidas y vamos a luchar por ellas.

Libertad inmediata para los presos.

Solidaridad con todos los heridos, detenidos y encausados.

Viva la Rosa de Foc, viva la lucha por la Revolución Social

Reflexions sobre la Vaga General [Secretaria d' Organització]

-Els dies abans de la Vaga: Dies abans de la Vaga General els militants de la CNT vam encartellar diversos barris de la ciutat -Centre, Can Llonch, Creu de Barberà, Plaça Espanya i Torreguitart i pancartes a la Ronda Nord- a més de repartir diversos pamflets informant de les conseqüències de la reforma laboral i la importància de realitzar la Vaga amb un discurs propi i diferenciat dels sindicats majoritaris.

-El piquet unitari: Els afiliats a la CNT vam participar al piquet unitari que va tallar els accessos de Sabadell Sud i que més endavant va ser dispersat pels Mossos d’Esquadra. La consigna dels militants de la CNT era de tancar aquells grans magatzems i multinacionals, evitant el petit comerç i l’enfrontament amb els treballadors/es, ja que som conscients que a molts d’ells  no se’ls hi va permetre realitzar la Vaga. Aquesta secretaria valora molt positivament la combativitat del Piquet Unitari i al haver aconseguit tallar l’accés de Sabadell Sud durant pràcticament 2 hores.

-La manifestació de les 11:30: Molt bona participació a la manifestació unitària anticapitalista, que sota les sigles de Sabadell Lluitant reunia a la CGT, CNT, COS, MPS, Plataforma Afectats per la Hipoteca, 15-M, CSA La Mekànica, Algo Diferentes, Assemblees d’Instituts, PCPC. La participació en aquesta manifestació va ser d’unes 3000-4000 persones.

-Elements a millorar de cara a pròximes mobilitzacions: Com a Sec. d’Organització penso que de cara a pròximes mobilitzacions la CNT hauria d’intentar fer més visible el seu model sindical alternatiu, d’oposició a les eleccions sindicals i als comitès, a les subvencions i als alliberats, i partidari de l’autogestió, les seccions sindicals i les assemblees de treballadors/es. Això no ha de ser incompatible amb fer un front comú amb els sindicats combatius de la ciutat. El cas és que ens ha faltat propaganda contra la reforma laboral, els motius de la Vaga i el model sindical de la CNT, de fet, el dia de la Vaga ja se’ns havia acabat pràcticament tota la propaganda, inclús l’especial “Solidaridad Obrera”. També, tot i valorar positivament el Piquet Unitari, hagués sigut interessant realitzar un piquet de la CNT, que informés en aquells comerços on el sindicat té conflictes sindicals oberts com a Mercadona, el RACC, concessionaris de Yamaha o on sabíem que no es permetria exercir el dret a Vaga, com al Corte Inglés, Zara, Opencor (anteriorment amb conflicte, i que finalment ha readmès el company acomiadat).

-Sobre la violència: Molt s’ha parlat de la violència dels manifestants desde els mitjans de comunicació, especialment a Barcelona. Però també a Sabadell, on el Diari de Sabadell de dissabte comptabilitzava en 11000 euros les destrosses (dos contenidors i una persiana del mercat central), però no deia res dels 6 detinguts -una d’elles amb la mandíbula dislocada- sense cap prova, ni dels 3 periodistes agredits. Curiós aquest sistema capitalista democràtic on té més valor un container que una persona. Sobre els incidents de Barcelona, es parla únicament de la violència dels manifestants, de les cafeteries cremades. Però cap on va anar a aquesta violència? Doncs cap al BBVA, Banc que inverteix en industria armamentística http://www.antimilitaristas.org/spip.php?article3742, el Banc Sabadell i la cafeteria Starbucks especialista en explotar els seus treballadors i agricultors: http://www.lahaine.org/index.php?blog=4&p=31548 http://www.excelsior.com.mx/index.php?m=nota&id_nota=753344 i als camperols que cultiven el cafè  http://old.kaosenlared.net/noticia/comercio-justo-en-starbucks. Quan estan parlant d’una cafeteria, no estan parlant del Bar Manolo del barri.

Tenim democràcia, que vol dir canviar d’amo cada quatre anys perquè no canviï res, i camuflat darrere d’aquesta democràcia un brutal sistema capitalista, on la nostra roba és fabricada per treballadors de països “subdesenvolupats” a canvi d’una misèria de salaris, on els nostres mòbils i ordinadors funcionen gràcies a que menors d’edat estan a les mines del Congo extraient Coltán, cafè gràcies a arruïnar la vida dels camperols d’Etiopia, Chiapas,etc, on es permet que el comerç flueixi lliurament (segons les normes dels països “desenvolupats”) mentre es persegueix, es tanca i es repatria aquelles persones que marxen del seu país per sobreviure, i a on aquí, ara alguns es comencen a despertar ja que estan acabant amb l’estat del “benestar”, la nostra lluita no és per recuperar l’estat del benestar -com la progressia xupy-guay-, sinó per acabar amb tota aquesta misèria. Aquesta és la veritable cara d’aquest sistema. I si oposar-se a tot això és ser antisistema, si, ho som. I condemnem tota la misèria i violència a què ens sotmet aquest sistema.

- I després de la Vaga, què? Els afiliats a aquest sindicat sabíem perfectament que amb una Vaga de 48 hores no derogaríem la reforma laboral i que els sindicats majoritaris el que pretenien era realitzar una mostra de força per assentar-se a negociar alguns aspectes d’aquesta reforma que més els afecten, com els salaris de tramitació o els convenis col·lectius. Per nosaltres, aquesta Vaga ha de ser l’inici d’un seguit de mobilitzacions continuades per tal de derogar la reforma laboral. Per tant, per una banda, és important continuar les mobilitzacions amb aquelles forces sindicals i socials que s’oposen al pacte i a la claudicació, i per l’altre, difondre el model sindical de la CNT, recuperar la consciència de classe i enfortir l’anarcosindicalisme. Cal continuar amb les mobilitzacions, jornades de lluita, i plantejar-se sense por, realitzar una Vaga General amb tots els sindicats combatius.

CNT valora la huelga general como un éxito y el primer paso

CNT considera que la huelga del 29 de marzo marca el camino a seguir contra la reforma laboral y los recortes sociales. El amplio seguimiento de la huelga, y las masivas  movilizaciones en las calles, exigen continuar la lucha para derogar la Reforma Laboral y enfrentar los recortes sociales.

La huelga del 29M ha exigido enfrentar la campaña de propaganda gubernamental, y el miedo y la coacción con la que los empresarios han intentando evitar la huelga aprovechando la precariedad y el paro masivo. A pesar de ello millones de trabajadores y trabajadoras, en activo o en paro, precarias, sumergidos o jubiladas o estudiantes, enfrentaron el miedo y la desmovilización y secundaron la huelga, saliendo a la calle a decir basta, enfrentando la represión policial, y las represalias empresariales, lo que debe comprometer a todas las organizaciones sindicales en no ceder en la lucha iniciada, hasta conseguir el objetivo de echar abajo la reforma laboral.

El apoyo a las movilizaciones de las organizaciones y movimientos sociales críticos con el pacto social y la política de cesiones de derechos que han impulsado hasta la fecha CCOO y UGT, con un importante protagonismo de CNT en las movilizaciones y piquetes,  ha sido especialmente importante este 29M, poniendo de manifiesto el apoyo social a la exigencia de derogar de la reforma laboral y poner fin de la política de recortes sociales, no aceptando  negociaciones y pactos que maquillen sus aspectos más llamativos pero acaben en una nueva cesión de derechos.

Para ello CNT continuará trabajando junto a otras organizaciones sindicales contrarias al pacto social para impulsar nuevas  movilizaciones y convocatorias, que exigirán de movilizaciones que vayan más allá de los paros de 24 horas.

Cròniques de la Vaga General a arreu de l’estat

Catalunya-Balears:

SECUESTRADOS:

sov Tarragona (un compañero): acusado de daños en la propiedad pública.

sov Sabadell (un compañero del sindicato y la compañera de un afiliado al mismo).

HERIDOS:

sov Cornellà (una compañera): golpe de porra.

sov Barcelona (un compañero): puntos en el labio.

Olot: http://olot.cnt.es/articles/2827

Manresa: http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/25676/000/manifestants/contra/reforma/laboral

Hospitalet: http://hospitalet.cnt.es/

Sabadell: http://cntsabadell.wordpress.com/2012/03/30/sabadell-cronica-de-la-vaga-general-del-29m/

 Barcelona: http://barcelona.cnt.es/pivot/entry.php?id=867. 

Premià de Mar: http://www.cntpremia.blogspot.com.es/2012/03/el-29-m-en-premia-de-mar.html#links

Palma: http://palma.cnt.es/archive/2011-03-08/cronica-grafica-de-la-manifestacio-del-29-e

València: http://cnt.es/noticias/valencia-29m-cnt-en-la-calle-y-en-los-tajos

Madrid:

http://cnt.es/noticias/la-huelga-general-en-el-sur-de-madrid-cr%C3%B3nica-y-fotos

http://cnt.es/noticias/madrid-29m-miles-de-personas-en-la-manifestaci%C3%B3n-unitaria-la-marea-humana-colapsa-el-recorr

http://cnt.es/noticias/seguimiento-masivo-de-la-huelga-en-las-artes-gr%C3%A1ficas-la-comunicaci%C3%B3n-y-los-espect%C3%A1culos-de

Euskal Herria: http://cnt.es/noticias/euskal-herria-cnt-califica-la-huelga-general-de-%E2%80%9Cgran-%C3%A9xito%E2%80%9D-e-%E2%80%9Chist%C3%B3rica%E2%80%9D

Santander: http://cnt.es/noticias/santander-en-huelga

Murcia i Cartagena: http://cnt.es/noticias/huelga-general-29m-jornada-de-lucha-en-murcia-y-cartagena

Cartagena: http://cnt.es/noticias/cartagena-en-huelga

Burgos: http://cnt.es/noticias/burgos-en-huelga

Córdoba: http://cnt.es/noticias/c%C3%B3rdoba-en-huelga

Jaén: http://cnt.es/noticias/ja%C3%A9n-cr%C3%B3nica-y-fotos-de-la-huelga

Granada: http://cnt.es/noticias/granada-en-huelga

Málaga: http://cnt.es/noticias/m%C3%A1laga-en-huelga

Valladolid: http://www.cntvalladolid.es/spip.php?article1146

Pontevedra: http://www.cntgaliza.org/?q=node/1289

Compostela: http://www.cntgaliza.org/?q=node/1291

Zaragoza: http://aragon.cnt.es/?p=6510

Teruel: http://aragon.cnt.es/?p=6489

Aranjuez: http://cnt.es/noticias/aranjuez-en-huelga

Extremadura: http://cnt.es/noticias/cnt-extremadura-valora-positivamente-la-jornada-de-huelga-general

Salamanca: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=OnkSELV-BEQ#!

http://cnt.es/noticias/salamanca-en-huelga

Sevilla: http://cnt.es/noticias/sevilla-29m-cr%C3%B3nica-de-la-jornada-de-huelga

Torrelavega: http://cnt.es/noticias/cr%C3%B3nica-de-la-jornada-de-huelga-en-torrelavega

[Sabadell] Crònica de la Vaga General del 29M

-Piquet de les 7h a les 9h del matí: Aquest piquet ha tallat l’accés a Sabadell Centre, la Gran Via i diversos carrers adjacents, finalment a la carretera de Barcelona els Mossos d’Esquadra han carregat contra els manifestants amb el resultat d’una periodista del SIPS i diverses persones contusionades, a més de 6 detinguts sense cap prova, un d’ells afiliat a la CNT. Després de la manifestació de les 11:30, s’ha realitzat una concentració davant de comissaria, la última detinguda ha estat posada en llibertat a les 18:30. Com anècdota desagradable han aparegut alguns polítics com Carme Garcia d’ICV i Juli Moltó d’ES, a fer-se la foto i a repartir targetes.

-Manifestació a les 11:30 del Corte Inglés a l’Ajuntament: Bona participació a la manifestació unitària (unes 4000 persones), superant de llarg la processó convocada pels sindicats majoritaris amb la comitiva d’alliberats, les seves banderes de plàstic i els seus xiulets. Durant el recorregut s’han assenyalat diverses entitats financeres com a culpables de la crisi, i s’han viscut alguns moments de tensió amb alguns comerços que mantenien les portes obertes. La manifestació que ha tingut en tot moment un ambient combatiu, amb crits contra la reforma laboral, el pacte social, animant a la lluita per aturar les retallades i al bloc de la CNT també per l’autogestió per construïr un sindicalisme sense subvencions, ni alliberats, ni comitès, creant alternatives al sistema, ha acabat a l’Ajuntament, on s’han llegit dos manifests de Sabadell Lluitant i de la CGT i on un company de la CNT ha animat a continuar la lluita més enllà de la Vaga General.

Crònica de la manifestació de “Sabadell lluitant” (Vaga General)

Després de les detencions de 6 persones i l’agressió policial a periodistes de Vilaweb Sabadell durant els incidents del piquet de Sabadell lluitant del matí del passat 29 de març, a les 11:30 va començar la manifestació davant El Corte Inglés de l’Eix Macià convocada per Sabadell lluitant, coordinació on la CNT de Sabadell forma part. Aquesta manifestació ha superat en número de persones a la manifestació groguenca de CC.OO i UGT, aplegant unes 3000 persones pels carrers del centre de Sabadell. En un tó reivindicatiu i contundent s’han recorregut diferents carrers de la ciutat de Sabadell i s’ha aconseguit el tancament dels establiments que havien decidit obrir portes. En un context de lluita social les bones paraules democràtiques (“jo respecto que tú facis vaga però jo vull treballar/seguir llepant el cul al meu cap/pagar la hipoteca i el BMW serie 3, etc) només serveixen per enfortir un sistema neoliberal i estatista que cada cop es mostra més agressiu amb la població. Ells tenen els Mossos, nosaltres tenim la força de l’auto-organització.

Durant tot el dia d’ahir les persones detingudes pels “piquets d’empresaris i classe política” (Mossos d’Esquadra), han sigut posades en llibertat. Dues d’elles vinculades a la CNT de Sabadell. Igualment considerem positiva aquesta vaga, no tant pels possibles rèdits que puguin treure els paràsits sindicals de Toxo i Méndez, més aviat com a primera pedra d’un edifici que ha de significar, com a mínim, la derogació d’aquesta reforma laboral i l’afiançament de lluites socials encaminades a la transformació radical d’aquesta realitat.

Un afiliat a la CNT de Sabadell

Piquet unitari anticapitalista dispersat pels Mossos d’Esquadra [Sabadell]

Després d’un inici de piquet contundent als volts de les 7 del matí, tallant diferents accessos a la ciutat de Sabadell i fent les diferents tasques inherents a un piquet, els Mossos han començat a realitzar diferents càrregues policials a les 8:45h, dispersant les 150 persones que conformaven aquest piquet. Diferents periodistes locals que cobrien el piquet han sigut identificats i agredits. De moment el nombre de persones detingudes no és precís, però es comenta que poden ser unes 3 ó 4. Una de les persones detingudes ha estat atonyinada fins el punt que els mateixos Mossos comentaven que s’havia de trucar una ambulància. També es parla de 9 identificacions en la cruïlla entre el carrer Sol i Alemanya.

La lluita a Sabadell continua i a les 11:30 es convoca a la ciutat de Sabadell davant del Corte Inglés per començar la manifestació que col·lectius i organitzacions anticapitalistes de la ciutat havien programat.

No és una crisi, és capitalisme!

CNT-Sabadell

Secretaria de Premsa

Més informació: http://twitter.com/#!/search?q=%2329Msbd